Irmandades da Fala

De Viquip??dia

Les Irmandades da Fala (Germandats de la Llengua) va ser una organitzaci?? nacionalista gallega activa entre 1916 i 1931. Amb les Irmandades el moviment galleguista assumeix per primera vegada el monoling??isme en gallec.

[edita] Historia

El 5 de gener de 1916 Ant??n Villar Ponte, influ??t per Aurelio Ribalta, comen??a des de les p??gines de La Voz de Galicia una campanya per a la creaci?? d'una Liga de Amigos do Idioma Galego i al mar?? publica el fullet "Nacionalismo galego (Apuntes pra un libro). A nosa afirmaci??n rexonal", en el qual torna al tema de la defensa, dignificaci??n i cultiu de la llengua. La proposta ??s ben acollida per diferents sectors ideol??gics, encara que van a ser dues la tend??ncies principals, la d'origen tradicionalista d'Ant??n Losada Di??guez i la liberal dem??crata. El 18 de maig de 1916 una reuni?? en els locals de la Real Academia Galega de La Corunya acorda la creaci?? d'una Hirmandade dos Amigos da Fala i nombr?? a Ant??n Villar Ponte com primer conseller. A continuaci?? es creen agrupacions locals a Santiago de Compostel??la, Monforte de Lemos, Pontevedra, Orense i Villalba.

El 14 de novembre de 1916 apareix el seu ??rgan oficial, A Nosa Terra, ??ntegrament en gallec, contant des del principi amb 2000 subscriptors. Al setembre de 1917 col??labora amb la Lliga Regionalista catalana per a presentar-se a les eleccions parlament??ries de febrer de 1918, per?? solament aconsegueix competir en tres districtes i no aconsegueix guanyar en cap. De la I Assemblea Nacionalista del 17 i 18 de novembre va a sortir un Manifest Nacionalista que va a constituir la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la Guerra Civil Espanyola: defineix Gal??cia com naci??, reclama l'autonomia integral de Gal??cia i la cooficialitat del gallec. La II Assemblea Nacionalista tindria lloc en 1919 a Santiago de Compostel??la, mentre que la III seria a Vigo en 1921. En la IV Assemblea de Monforte en 1922 les Irmandades trenquen, la germandat de La Corunya i algunes petites de la mateixa comarca seran les que mantinguin les f??rmules originals, mentre que la resta constitu??xen la Irmandade Nazonalista Galega dirigida per l'intel??lectual Vicente Risco. La germandat coruyesa dirigida per Alfredo Somoza i ??nxel Casal seguiren editant A Nosa Terra durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Entre 1929 i 1930 es produ?? la reorganitzaci?? de les Irmandades que culmina en la VI Assemblea Nacionalista a La Corunya en 1930. La VII Assemblea de Pontevedra al desembre de 1931 acorda la creaci?? d'un partit pol??tic que aglutin??s el galleguisme, que dur?? el nom de Partit Galleguista.

[edita] Afiliaci??

A la fi de 1916, les 6 germandats locals compten amb 200 afiliats, i al novembre de 1918 s??n 13 germandats amb 700 afiliats, sent la m??s important la de La Corunya amb uns 350 afiliats. En 1919 romanien 500 i en 1924 el nombre va baixar a tan sols 200 afiliats. Despr??s de la dictadura de Miguel Primo de Rivera es produ??x el ren??ixer de les Irmandades que arriben a 16 agrupacions i 700 afiliats en 1929 i ja s??n 46 grups en 1931. La major part dels afiliats eren intel??lectuals i membres d'altres professions liberals.

[edita] El programa pol??tic i econ??mic

En el congr??s celebrat al novembre de 1918 en la ciutat de Lugo, les Irmandades marquen la seva prograna pol??tic amb els seg??ents punts:

1. Objectius prioritaris:
   1. Autonomia integral per a Gal??cia.
   2. Autonomia municipal.
   3. Ingr??s de Gal??cia en la Societat de Nacions.
   4. Cerca d'unes bases per a fer possible un federalisme amb Portugal.
2. Objectius per a Gal??cia:
   1. El poder legislatiu s'encomanava a un parlament gallec eligido directament pel poble.
   2. El poder judicial estaria sempre desenvolupat per ciutadans gallecs.
   3. R??gim tributari propi, sense intervenci?? del poder central.
   4. Cooficialitat del castell?? i el gallec.
   5. Igualtat de drets de la dona.
   6. Supressi?? de la Diputacions Provincials.
   7. Legislaci?? social en les compet??ncies que s'estimin no exclusives de l'Estat.
   8. Plena potestat docent.
   9. Administraci?? (no construcci??) dels ferrocarrils.
   10. Fixaci?? del contingent de forces que s'estimin precises per a mantenir l'ordre en el pa??s.
   11. Control de la pol??tica econ??mica, bancs no exclosos.
   12. Sustantividades del dret foral gallec.
   13. Recuperaci?? per part dels llogarets de les forests comunals.
   14. Sobirania est??tica de Gal??cia (que es conservi en les construcci??ns l'estil digne i propi de cada marc geogr??fic).