Zoltán Kodály

De Viquipèdia

Zoltán Kodály (AFI: /ˈzoltaːn ˈkodaːj/) ( Kecskemét, 16 de desembre de 1882 - Budapest, 6 de març de 1967), compositor etnomusicòleg, pedagog musical, lingüista i filòsof hongarès.

Kodály (pronunciat ko-DAI) va passar la seua infantesa a Galánta i Nagyszombat (actualment Trnava, Eslovàquia). Son pare era cap d'Estació i músic aficionat, i Kodály va aprendre a tocar el violí des de ben menut. També va cantar al cor de la catedral i va escriure música, malgrat tenir una escassa formació musical.

El 1900, Kodály va ingressar a la Universitat de Budapest per tal d'estudiar llengües modernes, i va començar a estudiar música a l'Acadèmia Franz Listz de Budapest, on va ser alumne de composició de Hans Koessler.

Va ser un pioner de l'estudi del folclore musical, esdevenint una de les més importants figures en el camp de l'etnomusicologia. Des del 1905 va començar a visitar els llogarets més allunyats gravant-hi els cants populars típics en cilindres fonogràfics. El 1906 va escriure la seua tesi sobre els cants populars hongaresos ("Construcció Estròfica en els Cants Populars Hongaresos"). En aquest temps va conèixer el compositor Béla Bartók, a qui va aconseguir interessar en el folclore hongarès. Tots dos plegats van publicar diverses col·leccions de música folclòrica, i la seua obra en reflecteix la seua influència.

Després d'aconseguir el grau de Doctor en Filosofia i Lingüística, Kodály es va traslladar a París on va estudiar amb Charles Widor. Ací va descobrir la música de Claude Debussy i en va absorbir la influència. El 1907 va tornar a Budapest, on va guanyar una plaça de professor en l'Acadèmia de Música. Va continuar les seues expedicions per a la recollida de música folclòrica sense que la Primera Guerra Mundial en suposara una interrupció.

Kodály es va dedicar a la composició durant tot aquest temps, produint dos quartets de corda, la sonata per a violoncel i piano, la sonata per a violoncel sol (Op. 8, 1915), i el duo per a violí i violoncel, però no va gaudir d'un vertader èxit fins a l'any 1923 amb el Psalmus Hungaricus, estrenat en un concert commemoratiu del cinquantè aniversari de la unió de Buda i Pest (la Suite de Dances de Bartók també va ser estrenada per a l'ocasió). Després d'aquest èxit, Kodály va viatjar al llarg d'Europa per tal de dirigir la seua música.

Més avant Kodály es va interessar pels problemes de l'educació musical, i va escriure un excel·lent mètode d'ensenyament musical per a l'escola, així com diverses monografies sobre el tema. El seu treball en aquest àmbit va tenir una profunda influència tant dins com fora del seu país.

Va continuar la composició amb Dances de Marosszék (1930, en versions per a piano sol i per a orquestra), les Dances de Galanta (1933, per a orquestra), les Variacions del Paó (1939, encarregades per l'Orquestra del Concertgebouw per a celebrar el seu cinquantè aniversari) i la Missa Brevis (1944, per a solistes, cor, orquestra i orgue) entre d'altres. La suite de l'òpera Háry János (1926) també ha esdevingut molt popular.

Kodály va romandre a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, retirant-se de l'ensenyament el 1942. el 1945 va ser nomenat president del Consell de les Arts d'Hongria, i el 1962 va rebre l'Orde de la República Popular Hongaresa. També va ser president del Consell Internacional de Música Folclòrica i president honorari de la Societat Internacional d'Educació Musical. Va morir a Budapest el 1967, sent una de les figures més conegudes i respectades de les arts hongareses.

El 1966, un any abans de la mort de Kodály, va ser fundat el Quartet Kodály en el seu honor.