[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Yüeh-chi - Viquipèdia

Yüeh-chi

De Viquipèdia

Yüeh-chi fou una confederació tribal del Kansu a Xina. Eren tribus nòmades dedicades al pasturatge.

Els yuezhi fou el nom xinès d'aquest poble que, a les fonts classiques, es identificat com els tocaris (tokharis) [1] que van envair Bactriana [2] considerat un poble esicta indoeruopeu [3]. Claudi Ptolemeu al segle II, VI, 16, encara parla del poble dels Thaguroi (que podria derivar de Tangri, el cel), de la muntanya Thagouron i de la vila de Thogara, derivacions de tocari </ref>. De fet els tocaris seria només el nom d'una de les tribus [4] però la seva condició d'indoeuropeus no presenta dubtes [5]. Més dubtosa es la tesis de Gustav Haloun, que pensa que yuezhi es una derivació d'un nom anterior, zgudja, que seria l'equivalent a "escita" (ashkuzai en assiri) [6].

Taula de continguts

[edita] Orígens

La primera referència coneguda dels Yüeh-chi va ser feta pel xinès Guan Zhong al 645 a. C. en el seu Guanzi 管子(Assajos Guanzi: 73: 78: 80: 81). Les dates d'aquest llibre es discuteixen tanmateix, i pot datar tan de l’últim com del primer segle BCE. El llibre anomenat Yuzhi 禺氏 , o Niuzhi 牛氏, descriu una gent de nordoest que proveïa de jade als xinesos des de les muntanyes pròximes de Yuzhi 禺氏 a Gansu. El subministrament de jade des de la Tarim Basin des de temps antics està documentat de manera arqueològica: "Se sap bé que els antics “rulers”??xinesos tenien un gran accès al jade. Tots els elements de jade excavats des de la tomba de Fuhao 妇好 de la dinastia Shang, més de 750 peces, provenien de Khotan al Xinjiang modern. A la primera meitat del primer mil•lenni els Yüeh-chi van començar el comerç de jade, del qual els consumidors essencials eren els “rulers”?? de la Xina agrícola." (Liu (2001), pàg. 267-268). El sufix "Di" o "Zhi" (Xinès 氐) era generalment utilitzat per descriure la gent Di, "Bàrbars occidentals", en annals xinesos.

Segons l'anterior erudit de l’URSS Zuev, hi havia una Reina entre l’extensa confederació Yüeh-chi que va adherir a les seves possessions les terres del Tochar (Pinyin: Daxia) en la capçalera del Huanghe circa?? tercer segle BCE. Segons ell, les cròniques xineses es començaven a referir a la tribu de la reina com el Gran Yüeh-chi (Da Yüeh-chi), i per anomenar el Daxia/Tochars el Menor Yüeh-chi (Pinyin: Xiao Yüeh-chi). Junts, s'anomenaven simplement Yüeh-chi. En el segle cinquè CE, un científic (?) i el monjo traductor Kumarajiva, mentre traduïa texts a xinès, utilitzava el nom "Yüeh-chi" per traduir "Tochar". A la meitat del segon segle BCE els Yüeh-chi conquerien la Bactriana, i els autors grecs antics ens informen que els conqueridors de la Bactriana eren les tribus d'Asii i Tochari. Bactriana que en les cròniques xineses els hi deien el país de Daxia, i.e. Tocharistan i el llenguatge de Bactriana/Tocharistan era el "Tocharian".

Els Yüeh-chi són també documentats en detall a les relacions històriques xineses, en particular els segles I-II BCE amb el document "Registres del Gran Historiador", o Shiji, per Sima Qian. Segons aquest document:

"El Yüeh-chi originalment vivien en l'àrea entre el Qilian o Muntanyes Celestials (Tian Shan) i Dunhuang, però després que fossin derrotats pel Xiongnu es van traslladar lluny a l'oest, més enllà de Dayuan, on atacaven i conquerien la gent de Daxia i posen a la cort el seu rei al banc del nord del riu Gui [= Oxus]. Un petit nombre de la seva gent que era incapaç de fer el viatge cap a l'oest buscava refugi entre els bàrbars Qiang a les Muntanyes del Sud, on es coneixen com el Menor Yüeh-chi.".

Del Qilian i Dunhuang pàtria original dels Yüeh-chi s'ha discutit últimament per no referir-se a les localitzacions actuals a Gansu, però a Tian Shan i a la regió de Turfan, 1,000 km a l'oest, Dunhuang s'identificava amb una muntanya anomenada Dunhong llistat en el Shanhaijing.

Els Yüeh-chi poden haver estat una gent d’orígen caucàsic, com indiquen els retrats dels seus reis a les monedes que donaven després del seu èxode a Transoxiana (segles I-II BCE), i especialment les monedes com les que donaven a l'Índia als kushans (segles I-III CE). Tanmateix, cap registre directe pel nom de “rulers”?? Yüeh-chi no se sap si va existir (només els xinesos mencionen el seu nom), i hi ha algun dubte sobre la precisió de les seves primeres monedes.

Les fonts antigues xineses descriuen l'existència de "gent blanca amb cabell llarg" (La gent Bai del Shan Hai Jing) més enllà de la seva frontera nord-occidental, i tenen mòmies de Tarim molt ben conservades amb trets caucàsics trobats a l'antic oasi a la Carretera de Seda, Niya, sovint amb cabells vermellosos o rossos, avui mostrats al Museu Ürümqi i datats al tercer segle BCE, ha estat trobat precisament en la mateixa àrea del Tarim Basin.

Els llenguatges indoeuropeus Tocharian també s'han testificat en la mateixa àrea geogràfica, i encara que la primera evidència epigràfica coneguda data del segle sisè CE, el grau de diferenciació entre Tocharian A i Tocharian B, i l'absència de restes de llenguatge Tocharian més enllà d'aquella àrea, tendeix a indicar que existia un llenguatge Tocharian comú en la mateixa àrea d’assentament Yüeh-chi durant la segona meitat del primer mil•lenni a. C.

Segons una teoria, els Yüeh-chi eren probablement part de la gran migració d'indoeuropeus de què es parlava, poblacions que s'instal•laven a l’orient d’Àsia Central (possiblement fins a Gansu) en aquella època. Els nòmades Ordos, que vivien a l’est de la Xina al nord dels Yüeh-chi, n’és un altre exemple. També les mòmies caucàsiques de Pazyryk, probablement escites en origen, són localitzades al voltant de 1,500 quilòmetres cap al nord occidental dels Yüeh-chi, i datava també al voltant del tercer segle BCE.

Segons documents Han, els Yüeh-chi "estava florint" durant el temps del primer gran emperador Xinès Qin, però estaven regularment en conflicte amb la tribu veïna dels Xiongnu al nord-est.

[edita] Primera emigració

El 209 aC Mao-tun va succeir al seu pare T'ouman al capdavant de la confederació dels Hsiung-nu (al nord dels yüeh-chi). Mao-tun va derrotar els yüeh-chi al sud i els wu-sun al nord. Mao-tun va morir el 174 aC i el seu fill Laoxang (Lao-Chang, Lao-shang) va tornar a derrotar els yüeh-chi i va matar el seu rei en una batalla. Aquesta derrota decisiva va provocar l'emigració dels yüeh-chi cap a l'oest a través del Gobi del nord. Una part del poble, conegut pels xinesos com Siao Yuezhi (Petits yuezhi) es va establir al sud de les muntanyes Nanxan entre els k'iangu de Tíbet, que al cap de dos segles i mig havien adoptat la llengua [7]. La resta del poble, coneguts per grans yuezhi (Ta yuezhi) es van establir a la vall de l'Ili, enfrontant-se als wu-sun, i arribant a la riba nord del llac Issyk Kul, d'on van expulsar les tribus sakes (fonts xineses: Sai Wang, reis sakes).

Mentre lluitaven amb els sakes van ser atacats pels wu-sun per la reraguarda i els van obligar a entrar a la vall de Ferghana, seguint el camí dels sakes, i creant així una doble amenaça per al regne grec de Bactriana a la regió del Iaxartes.

El 128 aC l'ambaixador Txang Ki'en va visitar als yuezhi. Segons el historiador Sseu-ma Ti'en ja ocupaven la Sogdiana al nord del riu Wei (Oxus), on havien establert la seva capital a Kien-xe [8], país que els xinesos anomenaven Ta-hia. En aquest any sembla que el regne no estava ocupat pels yuezhi [9], i no es clar que estigués totalment ocupat pels saques. Podria molt ben ser que la major part encara fos en mans dels grecs.

El 126 aC els yuezhi haurien creuat l'Oxus i haurien ocupat la major part de la Bactriana sota domini dels grecs [10]. Els saques sembla que es van dirigir al sud-oest i van ocupar Drangiana (Sistan) i Aracòsia (Kandahar) [11].

[edita] Fonts occidentals

Sembla doncs que a les fonts occidentals aquestes tribus són esmentades com a tocaris (Estrabó esmenta com invasors de la Bactriana els asiani, els tocaris i els sacaraucae, empesos pels saces i els sogdians; sembla que els asiani i els sacaraucae o sarauques eren tribus saques, i que els primers van sotmetre els tokharis i saraucae; els asiani o bé eren els wu-sun o bé eren una tribu que va esdevenir part de les tribus sota el clan Kusana. De fet es troba als tokharis establerts al districte de Tukharistan, a la vora de Kunduz i de Baghlan, prop de l'Oxus.

[edita] Expansió al Panjab: el clan kusana

Cap el començament del segle I aC van intentar expandir-se cap el sud, cap els passos dels Hindu Kush, però no va ser fins un segle després quan varen aconseguir la unitat sota el lideratge del clan kusana, i s'asseguraren el domini de la vall de Kabul. L'any 15 va pujar al tron Kadfises I (Kudjula Kadfises), van sortir de les muntanyes i van entrar a les planes del Panjab. Les fonts xineses (el Hou han shu) donen el nom del unificador de les cinc seccions dels yüeh-chi (pretesament els tokharis): K'iu-tsiu-k'io; i també el nom del regne: Kuei-shang. Esmenta que va envair An-si (Pàrtia), va conquerir Kao-fu (Kabul) i va vèncer els reis Pu-ta i Ki-pin, i que va morir amb més de 80 anys i el va succeir el seu fill Yen-kao-chen.

Per l'època posterior dels yüeh-chi, vegeu Kusana

[edita] Vegeu també

[edita] Referències i notes

  1. ↑ i també l'Índia on van formar el regne Indo-escita, on foren co-neguts per els tukhara
  2. ↑ els xinesos anomenaven Ta-hia a Bactriana, i sabien que els yuezhi havien emigrat en aquesta direcció segons les "Memoires de Sse-ma Ts'ien", traducció de Chavannes
  3. ↑ Estrabó XI, 8
  4. ↑ B. Henning, Argi and the Tokharians, Bulletin of the Schol of Oriental Studies 1938
  5. ↑ encara al segle VIII als territoris originals del yuezhi, a la conca del Tarim al Kansu, als districtes de Turfan, Karashahr, i Khodja es parlava una llengua indoeuropea del grup que es va anomenar llengues tocàries
  6. ↑ G. Haloun, Zur Ue-tsi Frage, Zeitschrift der deutschen morgenlsandischen Gesellschaft, 1927
  7. ↑ T'sien-Han xou
  8. ↑ que recorda fonèticament a Kanda, abreviació de Ma-racanda
  9. ↑ O. Franke, Das alte Ta-hia der Chinessen ein Beitrag zur Tocharer Frage, 1920
  10. ↑ el llibre xinès Heou-Han-xou mostra explícitament als yuezhi ocupant el país i dividint el territori entre cinc caps o hi-heu o yabghu; el Tsi'en-Han xou no es tant èxplicit i diu que la Bactriana no tenia grans caps, només petits caps de viles, un poble dèbil que no volia la guerra, i que a l'arribada dels yuezhi tots es van sotmetre; aquesta descripció no quadraria amb la presencia dels bel·licosos nòmades saques
  11. ↑ W. Tarn a Greeks in Bactria and India 1938, observa que la invasió dels saques a Bactriana que esmenta Estrabó -XI, VIII 4- correspondria a la conquesta feta al segle VII aC i no al segle II aC