Dunhuang

De Viquipèdia

Dunhuang
Dunhuang
Localització
Dunhuang Localització de Dunhuang a la Xina

Dunes a la sortida de Dunhuang
Província	Gansu
Superfície	km²
Altitud	n/d
Població (1999) • Densitat	130.933 hab.hab/km²
Coordenades	40° 06′ 0″ N 94° 39′ 0″ ECoordenades: 40° 06′ 0″ N 94° 39′ 0″ E
Zona horària	+8

Dunhuang (en xinès: 敦煌, també escrit com 燉煌 fins als inicis de la Dinastia Qing; en pinyin: Dūnhuáng) és una ciutat situada en un oasi de la prefectura de Jiuquan, a la província de Gansu, a la República Popular de la Xina. Té una població de 130.933 habitants (1999).

[edita] Introducció

La ciutat està situada prop de l'encreuament de les rutes nord i sud de la Ruta de la Seda i per tant va ser una ciutat d'importància militar.

Durant segles els monjos budistes a Dunhuang varen recollir escriptures de l'oest i molts pelegrins, que varen passar per la zona, varen pintar murals a dins de les Coves de Mogao o "Coves dels mil Budes".

També s'ha trobat un petit nombre d'objectes cristians dins les coves (veure Sutras de Jesucrist), testimoni de la gran varietat de gent que circulaven per la Ruta de la Seda. Avui, aquest indret és una important atracció turística i l'objecte d'un projecte arqueològic. Un important nombre de manuscrits i objectes trobats a Dunhuang han sigut digitalitzats i posats a disposició del public mitjançant el International Dunhuang Project.

Art public a Dunhuang

Sacsejat per diferents onades d'invasions, Dunghuang va ser independent així com sota la dominació de la Xina i del Tibet.

Dunhuang va passar a ser una prefectura al 117 aC sota l'emperador Han Wudi i va ser un important punt d'intercanvi entre la Xina i el mont exterior durant les dinasties Han i Tang.

El centre de la ciutat de Dunhuang està relativament desenvolupat, incloent molta activitat comercial i molts hotels. Llibreries i botigues de records tenen a la venda material relacionat amb les coves de Mogao i l'historia de la regió. Hi ha un mercat nocturn, molt popular entre els turistes, on s'hi venen objectes de record incloent-hi els típics objectes de jade, joies, manuscrits, penjolls, petites escultures i coses per l'estil. Un respectable nombre de minories de la Xina acostumen a fer negocis en aquest tipus de mercat. També es poden trobar uns postres típics de l'Àsia Central confeccionats a base de fruita seca i fruita confitada i que es tallat a llesques, segons els gust del client.

Hi ha un crater a Mart amb el nom de la ciutat.

[edita] Referències

Baumer, Christoph. 2000. Southern Silk Road: In the Footsteps of Sir Aurel Stein and Sven Hedin. White Orchid Books. Bangkok.
Beal, Samuel. 1884. Si-Yu-Ki: Buddhist Records of the Western World, by Hiuen Tsiang. 2 vols. Trans. by Samuel Beal. London. Reprint: Delhi. Oriental Books Reprint Corporation. 1969.
Beal, Samuel. 1911. The Life of Hiuen-Tsiang by the Shaman Hwui Li, with an Introduction containing an account of the Works of I-Tsing. Trans. by Samuel Beal. London. 1911. Reprint: Munshiram Manoharlal, New Delhi. 1973.
Hill, John E. 2003. "Annotated Translation of the Chapter on the Western Regions according to the Hou Hanshu." 2nd Draft Edition.[1]
Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation. [2]
Hulsewé, A. F. P. and Loewe, M. A. N. 1979. China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. E. J. Brill, Leiden.
Legge, James. Trans. and ed. 1886. A Record of Buddhistic Kingdoms: being an account by the Chinese monk Fâ-hsien of his travels in India and Ceylon (A.D. 399-414) in search of the Buddhist Books of Discipline. Reprint: Dover Publications, New York. 1965.
Stein, Aurel M. 1907. Ancient Khotan: Detailed report of archaeological explorations in Chinese Turkestan, 2 vols. Clarendon Press. Oxford. [3]
Stein, Aurel M. 1921. Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China, 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980. [4]
Watson, Burton (1993). Records of the Grand Historian of China. Han Dynasty II. (Revised Edition). New York, Columbia University Press. ISBN 0-231-08167-7
Watters, Thomas (1904-1905). On Yuan Chwang's Travels in India. London. Royal Asiatic Society. Reprint: 1973.