Coves de Mogao
De Viquipèdia
Les coves de Mogao (莫高窟) formen un sistema de 492 temples prop de Dunhuang, a la província de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi. Són igualment conegudes amb el nom de coves dels 1.000 Budes, o coves de Dunhuang.
[edita] Descripció
Les coves de Mogao són les més conegudes de les coves budistes xineses, i són amb Longmen i Yungang un dels tres indrets xinesos notoris per les seves escultures i pintures de temàtica religiosa i de la vida quotidiana dels monjos. Les coves tenen mides molt diverses i han estat cavades en un penya-segat de gres. Només una trentena de cavitats són visitables pel públic.
Normalment es començava a excavar per dalt i es feia la cavitat desitjada. Després es cobria amb una teulada de fusta i es recobria tot amb estuc i palla. Llavors els pintors feien la tasca més delicada de pintar els budes, escenes del budisme i de la vida de fa més de 1.000 anys.
Actualment, aquest lloc és una important atracció turística, i és objecte de recerques arqueològiques. La conservació tanmateix presenta nombrosos problemes per l'avenç de la sorra que s'intenta solucionar amb la instal·lació de portes.
Les coves de Mogao són inscrites en la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1987.
[edita] Història
Una llegenda local afirma que el 366, el monjo budista Lezun (Lo-tsun) va tenir una visió de mil Budes, i va convèncer un pelegrí de la Ruta de la Seda de construir els primers temples. Els temples es van multiplicar, per arribar a més d'un miler. Del segle IV al XIV, els monjos de Dunhuang van reunir manuscrits procedents de l'occident, i els pelegrins van començar a adornar els murs de les grutes amb pintures que cobreixen 42.000 m². La majoria dels dibuixos daten tanmateix de la dinastia Tang entre el segle VII i el X. Les grutes van ser abandonades al segle XIV.
Els monjos budistes portaven en aquestes grutes una vida austera perseguint la il·luminació. Les pintures, ajudaven a la meditació, servien també per la instrucció dels analfabets en matèria de llegendes i de creences budistes.
Les pintures descriuen la vida i l'obra del Sakyamuni, el Buda històric. Però aquest lloc de pietat també mostra les escenes on es barregen diverses cultures orientals, sobretot hinduistes.
Les coves van ser objecte de diverses onades de degradació: els musulmans van deteriorar l'estatuària. Les cavitats van servir de refugis als russos blancs al començament del segle XX. En canvi, la Revolució cultural va preservar l'indret, probablement gràcies a la intervenció de Zhou Enlai.
Al començament del segle XX, un taoista xinès de nom Wang Yuanlu, anomenat "l'abat Wang", es va fer guardià d'aquests temples on va descobrir un conjunt considerable de manuscrits anteriors al segle XI a una cova amagada fins aleshores. Aquest fet va atreure als exploradors europeus, que van travessar l'Àsia per intentar veure'ls i obtenir-los. Wang va començar una ambiciosa renovació dels temples, amb l'ajuda de donacions procedents de les ciutats veïnes, però també subministrades per exploradors europeus com Sir Aurel Stein i Paul Pelliot. Desgraciadament, només una quart dels documents descoberts es va quedar a la Xina, la resta es va dispersar per tot el món, sobretot al Museu Guimet de París i al British Museum de Londres.
