Zhang Qian
De Viquipèdia
Zhang Qian (張騫) fou un enviat imperial al segle II aC, durant la dinastia Han. Fou el primer diplomàtic oficial en portar informació fiable sobre l'Àsia Central a la cort imperial xinesa, llavors sota l'emperador Wu d'Han, considerat el pioner en la colonització i conquesta xinesa de la regió ara coneguda com Xinjiang i de l'obertura de la ruta de la seda. El relat de Zhang Qian sobre les seves exploracions a l'Àsia Central es detallen en les primeres cròniques històriques de Han ("Shiji", o "Memòries històriques"), compilades per Sima Qian al segle I.
La missió començava el 138 aC amb l'objectiu estratègic d'aconseguir aliances militars amb els caps de les tribus enemigues dels xiongnu per fer un front comú per aturar el seu poder i agressivitat. Una confederació de tribus nòmades xiongnu amenaçaven de forma constant la seguretat de la Xina, malgrat la Gran Muralla, fent incursions per saquejar les riqueses dels seus veïns, sobretot pagesos. Les guerres contra aquestes tribus havien costat molts de morts fins que l'emperador Wudi dels Han va intentar una operació diplomàtica enviant un emissari fins al territori yuezhi que havien sigut derrotats pels xiongnu i obligats a emigrar milers de km cap a l'oest fins a Daxia, l'antiga Bactriana, a l'actual Tajikistan. Aprofitant la missió, Qian hauria de recollir informació dels països pels quals havia de passar i establir si era possible aliances.
Qian tenia prop de 30 anys, honest, amb una gran força física, tenaç i decidit, especialment dotat per la conducció dels 98 homes que l'acompanyaven. Entre aquest homes hi havia un arquer xiongnu anomenat Ganfu, molt hàbil i ressentit amb el seu país després de ser-ne expulsat, i que li feu de guia.
Es dirigiren cap el nord-oest passant pel sud de Gunfu i travessant el riu Groc pel corredor de l'Hexi al peu de les muntanyes de Qilian. Però poc després de deixar la Gran Muralla, s'equivocaren de camí i foren interceptats per un ampli destacament de genets xiongnu que els feren presoners. Després de ser maltractat, fou destinat com a esclau d'una família aristocràtica xiongnu. Es va passar onze anys fent de pastor d'un immens ramat d'ovelles i es va casar amb una esclava xiongnu amb la que van tenir un fill.
Fins que es va presentar una ocasió per fugir que Quian i un grup dels seus homes van aprofitar. Es dirigiren cap a l'est, però la fam i la sed van provocar moltes baixes en aquest grup. Després d'un llarg trajecte amb l'orientació del sol, la lluna i les estrelles, van arribar a un immens llac salat, el llac Lobnor. Per tant, havien entrat a l'antic regne de Loulan, ocupat en aquella època per soldats xiongnu. Després de descansar i de proveir-se, van continuar l'itinerari que els conduiria fins als yuezhi per la vall del riu Tarim, per la ruta nord.
[edita] Referències
- Luce Boulnois. La ruta de la seda ISBN 84-8307-609-8
