Trèvol d'aigua
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Menyanthes trifoliata L. |
||||||||||||||
El trèvol d'agua (Menyanthes Trifoliata L), també anomenada meniant, trèvol lluent, o trifli lluent, és una planta aquàtica de la família de les Menyanthaceae. És freqüent trobar-la en zones pantanoses d'humitat significativa: és per aquest motiu que no és freqüent trobar-la al Principat.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
La paraula Menyanthes procedeix de les paraules gregues menyein, “divulgar” i anthos, “flor”, nom utilitzat pel savi grec Teofrast (deixeble d'Aristòtil) per referir-se a la successiva obertura dels raïms, tal i com succeeix a la planta. El seu nom en llatí és el mateix.
Segons Umberto Quattrocchi, Menyanthos era un nom grec per a referir-se a una planta aquàtica, i ell sugeria que es derivava de mene (lluna, lluna creixent) i anthos (flor) o de minyos (petit, diminut) i anthos.
[edita] Descripció
És una planta aquàtica perenne de 15 a 30 cm d’alçada. La seva tija és gruixuda, carnosa, de longitud variable i està rodejada per fulles que s’uneixen formant una espècie de beines. Les fulles presenten un llarg pecíol carnós i ample, que quan s’uneix a la fulla queda enfundat. Estan dividides en tres folíols ovalats (trifoliades), de marge sencer o lleugerament dentat. Pel que fa a les flors, aquestes presenten un color rosat o blanc, amb cinc sèpals i cinc pètals (pentàmeres), i són hermafrodites. La corol·la està fusionada (simpètala), i té forma d’embut. Als pètals hi apareixen una sèrie de pèls blancs que donen a la flor un aspecte característic. L'androceu té cinc estams rogencs inserits en el tub de la corol·la o entre els lòbuls. El gineceu consta d'un ovari unilocular que es desenvolupa per sobre del calze, i que quan madura origina un fruit. El fruit és una càpsula ovada que s’obre en dos valves i està plena de llavors grogues. Les tiges i fulles tenen un sabor molt amarg.
[edita] Ecologia
Aquesta planta la trobem en pantans, llacunes, i estanys de pràcticament tots els continents: Àfrica (concretament al nord), Àsia temperada (a països com la Xina, Japó, Rússia...), Àsia tropical (Índia), Europa i Nord-Amèrica (Canadà i EEUU). A Europa és poc freqüent, i en alguns països fins i tot es tracta d'una espècie protegida. A Espanya la trobem a zones pantanoses de la part nord del país, és a dir, des de Galícia fins al Pirineu Oriental. Es troba realment a diverses localitats de la muntanya de Burgos, a Briviesca, Hontoria del Pinar…
[edita] Farmacologia
[edita] Part utilitzada
La part que utilitzem farmacològicament d’aquesta planta és la fulla (Menyanthidis trifolita folium), tot i que a vegades també s’utilitza la planta sencera.
[edita] Composició química
- Àcids: àcid cafeïc, àcid clorogènic, àcid ferúlic, àcid p-hidroxibenzòic, àcid protocatèquic, àcid salicílic, àcid vaníllic, àcid fòlic, àcid palmític
- Alcaloides: gentianina E (terpènic), gentianina i gentianidina (piridínics), colina
- Flavonoides: hiperina, camferol, quercetina, rutina i trifoliòcit
- Iridoides: 7,8-dihidrofoliamentina, foliamentina, loganina, mentiafolina i esveròsid
- Sals minerals: 6-7%
Altres constituents: Carotè, alcohol cerílic, enzims (per exemple emulsina, invertina), alfa-espinasterol (que és una mescla de cinc esterols dels quals l’alfa-espinasterol i el estigmast-7-enol en són els compostos majoritaris).
[edita] Usos medicinals
S’afirma que el trèvol d’aigua té propietats com a tònic amarg i propietats diürètiques. S’ha utilitzat per a tractar el reumatisme, l’artritis reumatoide, i, especialment, el reumatisme muscular associat amb l’astènia general. D’altra banda, també està indicat per a tractar l’anorèxia, la dispèpsia i els seus símptomes associats (aerofàgia, flatulència, espasme abdominal, i la sensació de plenitud gàstrica). Finalment i de manera més tradicional, també s’utilitza per a tractar la febre.
[edita] Accions farmacològiques
Els principis amargs són responsables de l’acció tònica, aperitiva, digestiva, i colerètica. En aquesta planta, els àcids cafeïc i ferúlic són els responsables de l’acció colerètica, i s’ha documentat també una acció secretora estomàtica dels àcids protocatèquic i p-hidroxibenzoic, que estimula la sensació de gana. Els alcaloides produeixen un efecte hepatoprotector, així com també colerètic, i l’escopoletina presenta una acció espasmolítica a nivell digestiu. Conté també flavonoides i alcaloides no ben estudiats encara, que podrien explicar les seves propietats febrífugues i laxants. S’utilitza en estat gripals. Els secoroides són antiinflamatoris. Els efectes del trèvol d’aigua són similars als de la genciana, tot i que el seu índex d’amarg és força menor (4000-10000 IA, enfront als 10.000-30.000 IA de la genciana). El seu extracte posseeix activitats antibacterianes.
[edita] Toxicitat
S’afirma que, a dosis elevades, el trèvol d’aigua és purgant i emètic, és a dir, pot ser irritant per al tracte gastrointestinal i provocar diarrea, còlics, nàusees o vòmits. S’ha aïllat d’aquesta planta una substància no identificada que presenta activitat homolítica. En l’administració d’un fàrmac que contingui trèvol d’aigua, cal tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extracte fluid i de la tintura. És per això que no es recomana prescriure formes de dosificació orals durant el període d’embaràs, lactància, a nens menors de dos anys i a persones en procés de deshabilitació etílica. D’altra banda, està contraindicat a qualsevol persona que presenti hipersensibilitat a algun dels components.
[edita] Observacions
[edita] Història
El trèvol d’aigua s’utilitza en fitoteràpia des del segle XVI, ja que al no ser una planta mediterrània, no va ser coneguda pels metges de l’antiga Grècia.
[edita] Altres usos: en l’alimentació.
El Consell d’Europa ha incluït el trèvol d’aigua a la llista de fons naturals de condiments alimentaris (categoria N2). Aquesta categoria estableix que poden afegir-se quantitats petites als aliments, amb la possible limitació d’un principi actiu (encara sense especificar) en el producte final.
[edita] Bibliografia
- Font Quer P. Plantas Medicinales. El Dioscórides renovado. Editorial Labor. Cinquena edició: 1979.
- Polunin O, Huxley A. Flores del Mediterráneo. H Blume Ediciones. Primera edició espanyola: 1978, de la cinquena edició anglesa: 1974.
- Thomson William A.R. D.M. Guía práctica ilustrada de las plantas medicinales. Editorial Blume. Primera edició: 1980.
- Barnes J, Anderson L.A, Phillipson J.D. Plantas medicinales. Pharma editores. Primera edició: 2005.
[edita] Enllaços externs
- http://dossiers.ub.edu/docs/7688/fito/138.html
- http://dossiers.ub.edu/docs/7688/cof/men-tri.htm
- http://www.fitoterapia.net/vademecum/vademecum_plantas_ficha.php?remedio=138
- http://www.rednaturaleza.com/plantas_doc.asp?p=Tr%E9bol%20de%20agua%20(Menyanthes%20trifoliata)
- http://www.asturnatura.com/especie/menyanthes-trifoliata.html
- http://www.infojardin.net/fichas/plantas-medicinales/menyanthes-trifoliata.htm
- http://www.mtplantas.com/plantas/E01494.htm
