Tomás Meabe
De Viquipèdia
Tomás Meabe Bilbao. (Durango, 15 d'octubre de 1879 - Madrid, 4 de novembre de 1915). Escriptor i polític espanyol. Fundador de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organització juvenil del PSOE.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
De família nacionalista basca de la classe mitja-alta bilbaïna, va ser alumne de Luis Araquistáin. Va estudiar peritatge mercantil i va treballar en la banca. Davant l'oposició del seu pare a viure en un caserío i dedicar-se a la bucòlica vida del camp que tant li atreia, va començar estudis de nàutica i durant un any va recórrer amb vaixell Amèrica i Europa, però va acabar abandonant la vida al mar.
De retorn a la seva terra, va contactar amb el nacionalisme basc, en concret amb Sabino Arana. D'alguna forma, les arrels carlines del seu pare semblen establir-se en la seva visió política. Durant algun temps es va interessar pel moviment obrer de Biscaia i el moviment socialista basc. No va trigar a abandonar la militància nacionalista per a incorporar-se al PSOE. Els seus primers escrits van aparèixer en l'òrgan socialista biscaí, La Lucha de Clases.
Havia estat un home profundament religiós, i en aquests moments, al seu canvi polític es va afegir una crisi de fe que el durà a ser profundament anticlerical i antinacionalista. Els enfrontaments amb el seu antic mentor, Sabino Arana, es van fer palesos en el creuament d'escrits que ambdós van mantenir a través dels diferents òrgans d'expressió del Partit Nacionalista Basc i el PSOE. Aquests canvis polítics i de fe el van enfrontar a la seva família, nacionalista i catòlica, i fins al seu propi germà Santiago, director d'un periòdic nacionalista. El 1904 va ser nomenat director de La Lucha. La seva defensa ardent dels principis socialistes li van costar ser processat pels seus articles quinze cops, amb tres processos militars. La presó de Larrinaga el va veure entrar sortir en multitud d'ocasions.
El desembre de 1903 va fundar les Joventuts Socialistes de Bilbao, estenent-se les agrupacions en poc temps a tota Biscaia primer, i a tota Espanya després des del 1906 amb Andrés Saborit Colomer. Va coincidir en la direcció socialista amb Indalecio Prieto, Luis Araquistáin, i Julián Zugazagoitia. En l'estiu de 1904 hagué de complir una pena de bandejament i marxà a França per a regressar a Bilbao a principis de 1905 gràcies a un indult. En 1906 va ser bandejat de nou i va fixar la seva residència a París, on va traduir a Plató per a una editorial francesa. En la primavera de 1908 va morir el seu pare i retornà a Espanya a pesar de la condemna, desafiant al Ministre de l'Interior amb una carta en la qual instà la seva detenció. Va tornar a França i va viatjar també a Gran Bretanya on va treballar com a traductor.
En 1912 va romandre ocasionalment a Espanya, es casà a Eibar amb Julia Iruretagoyena, amb qui va tenir un fill. Un temps abans havia contret la tuberculosi. Va morir el 4 de novembre de 1915 en un barri obrer de Madrid i al seu enterrament va assistir el fundador de Partit Socialista, Pablo Iglesias. La seva memòria s'honra anualment en el cementiri de Bilbao, situat en la població de Derio; en el monument aixecat en el seu honor seguint les indicacions del propi Meabe sobri la seva sepultura. Així mateix, la ciutat de Bilbao li va dedicar una petita plaça situada en el casc vell de la vila, entre la plaça d'Unamuno i els carrers Prim i Iturribide.
[edita] Crisi de fe
Tomás Meabe era un home profundament religiós. Des de molt jove pujava a les muntanyes buscant un lloc on meditar, resar i comunicar-se amb Déu. A cada resposta en les seves creences, l'assaltaven nous dubtes. La lectura d'obres religioses com el Kempis i d'autors catòlics no acabaven de satisfer-li. ALS disset anys arriba a la conclusió que "creu en un Déu que fa perdurar les injustícies". En els seus articles "Una conversió" i "Meditacions d'un cuc", manifesta la seva set de debò que no troba en un Déu al que qualifica de "dolent" i al que la seva ànima no pot aspirar. La fe camina ara, segons les seves pròpies paraules "al sol del socialisme, nou sol de la meva vida". Aquest ateisme militant el durà a un greu conflicte familiar que no assolirà superar en la resta de la seva vida, i a enfrontaments permanents en els diaris bascs amb els nacionalistes, molt vinculats a la església catòlica. No obstant això, la seva postura es manifestarà més com a anticlericalisme i com a condemna del Déu de l'Antic Testament. La figura de Jesús de Natzaret tindrà sempre gran força en el seu pensament.
[edita] L'escriptor
Qualificat com "prosista líric", Tomás Meabe va ser el primer dirigent socialista espanyol al que se li va reconèixer la capacitat d'escriure poesia, conte i articles plasmant el sentit transcendent del seu pensament i convertint-lo en literatura. Va destacar com articulista en la premsa basca i en les seves pròpies reflexions va deixar dit: "volgués escriure amb amor i la ploma se'm torna fuet".
[edita] Obres
- Obras completas. Bilbao, 1920.
- Parábolas, 1920.
- Fábulas del errabundo, 1935.
[edita] Bibliografia
- Zugazagoitia, Julián. Una vida humilde: Tomás Meabe. Primera edición, 1927.
