Teatre Principal (Val??ncia)
De Viquip??dia
El Teatre Principal de Val??ncia ??s un dels m??s importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa. Tot i ser propietat de la Diputaci?? de Val??ncia la seua gesti?? dep??n de l'organisme aut??nom Teatres de la Generalitat Valenciana. Es troba situat en el carrer de les Barques n??mero 15. ??s un teatre de configuraci?? t??picament italiana en forma de ferradura, amb una sala ricament decorada. T?? una capacitat m??xima de 1226 espectadors.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Construcci?? i reformes
El Teatre Principal va sorgir per iniciativa de l'Hospital General com a mitj?? d'obtenir uns ingressos per a la seua activitat principal. Junt amb l'Ajuntament de Val??ncia va constituir una Junta encarregada de la construcci?? i explotaci?? del teatre, que havia de substituir l'arcaica Botiga de la Balda, que junt amb el Corral de l'Olivera havien estat els dos locals teatrals tradicionals de la ciutat. S'hi van emprar els pl??nols realitzats per l'arquitecte i escen??graf itali?? Felip Fontana l'any 1774 per a la construcci?? d'un teatre al solar del Corral de l'Olivera i que posteriorment havien estat adquirits per l'Ajuntament. Evidentment el projecte va haver de ser revisat, at??s que la ubicaci?? era diferent. El projecte reformat va ser obra de Crist??fol Sales i Salvador Escrich. Les obres es van iniciar l'any 1808 sota la direcci?? de l'arquitecte Juan Marzo. A causa de l'inici de la Guerra del Franc??s, se'n van haver d'aturar, i no van continuar fins a 25 anys despr??s. El mateix Juan Marzo va modificar el projecte, reduint les dimensions originals tant en la planta com en l???al??ada de l???edifici, amb l'eliminaci?? del quart pis. Tamb?? es va eliminar el clavicordi, una mena de soterrani, la funci?? del qual era fer de caixa de resson??ncia.
El 24 de juliol de 1832, i amb el teatre inacabat, s'hi va donar la primera funci??. El variat programa va consistir en un ?? rasgo ?? po??tic del Duque de Fr??as, l'obra de teatre Luis XIX el Grande i el segon acte de l'??pera La Cenerentola de Gioacchino Rossini. Davant l'??xit en l'aflu??ncia de p??blic, que va superar tots els c??lculs, l'any 1833 es va prendre la decisi?? de bastir el quart pis que abans havia estat rebutjat, obra que es va fer amb tota celeritat amb un enginy??s procediment que consistia en elevar el sostre per mitj?? de gats i anar construint els nous murs.
L'obra va concloure l'any 1854 amb l'acabament de la fa??ana principal al carrer de les Barques, obra de l???arquitecte Jos?? Zacar??as Cama??a, sobre pl??nols de Sebasti?? Monle??n. La fa??ana est?? dividida en tres cossos verticals, els dels extrems amb balcons i ??culs semicirculars. El cos central, amb quatre columnes, disposa de tres balcons coronats per tres finestres rectangulars. El conjunt es remata amb l'escut d'armes de la Diputaci?? de Val??ncia[1].
L'any 1947 es va fer l'obra del vest??bul, amb marbre i decoraci?? amb frescos del pintor valenci?? Ramon Stolz Viciano.
[edita] Gesti??
Fins l'any 1990 el model de gesti?? del teatre va ser per arrendament o subhasta a companyies privades, a les quals se'ls exigien un m??nim de garanties sobre la funci?? cultural que devia acomplir la sala, com per exemple assegurar una temporada d'??pera; no obstant aquestes condicions no sempre es van respectar per part dels adjudicataris, el que va provocar per??odes de declivi en la qualitat dels espectacles que s'hi donaven.
A partir de l'any 1990 la seua gesti?? va passar a mans de l'organisme aut??nom Teatres de la Generalitat Valenciana. Des d'aquest moment el teatre ha gaudit de nombroses intervencions per a la seua actualitzaci??, com ara la modernitzaci?? de l'escenari, l'ampliaci?? del fossat de l'orquestra, la instal??laci?? de l'aire condicionat, la reforma de camerins i d'instal??lacions administratives annexes al teatre i la restauraci?? de la gran l??mpada de la sala. Avui dia ofereix programaci?? regular de setembre a juny amb espectacles de teatre i dansa.
[edita] ??pera
Gaireb?? de manera ininterrompuda des de la seua inauguraci??, el Teatre Principal va acollir representacions d'??pera. No obstant aix??, a difer??ncia dels grans teatres d'??pera europeus, el Principal mai no va comptar amb uns conjunts estables: orquestra, cor i cos de dansa, ni molt menys amb una companyia titular. Les representacions d'??pera es van donar al principi per companyies en gira i finalment per companyies muntades expressament per una empresa per al cicle d'??pera anual. El fet de no disposar d'una pol??tica clara de suport al g??nere va provocar que el somni inicial que el Principal destacara com a coliseu oper??stic de certa import??ncia, va anar morint davant de la tossuda realitat de la perenne manca de qualitat general i d'ambici?? art??stica dels espectacles. A finals del segle XX va ser decisiva la participaci?? de l'Associaci?? Valenciana d'Amics de l'??pera per a garantir la continu??tat de l'activitat oper??stica al Teatre Principal.
Tot i aix??, s'ha de dir que el p??blic valenci?? sempre va respondre quan pel Teatre Principal passava alguna de les grans estrelles de l'??pera mundial, com ara Juli??n Gayarre, que hi va debutar la temporada 1880-81; Adelina Patti, que hi va actuar la temporada 1885-86[2] sorprenentment amb un estrepit??s frac??s i una de les m??s sonores escridassades de la hist??ria de la sala [3]; Titta Ruffo, la pres??ncia del qual va ser habitual en la d??cada del 1910; o Titto Schipa, que s'hi va presentar l'any 1948. En ??poques m??s recents cal destacar les actuacions del tenor Giacomo Lauri-Volpi, lligat a Val??ncia pel seu matrimoni amb la soprano alacantina Maria Ros, o de Montserrat Caball??.
Entre les estrenes oper??stiques celebrades al Teatre Principal cal esmentar El gato mont??s de Manuel Penella l'any 1916 i El triomf de Tirant d'Amand Blanquer el 7 d'octubre de 1992.
Llevat del primer per??ode de la sarsuela rom??ntica, en les d??cades immediatament posteriors al seu resorgiment al voltant de 1850 el p??blic Teatre Principal no va ser massa afeccionat al g??nere sarsuel??stic, estimant-se m??s l'espectacle oper??stic. Aix??, davant la exist??ncia de nombrosos teatres que van aprofitar els anys de supremacia de la sarsuela i que s'hi van dedicar plenament, com ara el Teatre Russafa, el Teatre Alc??zar o el Nostre Teatre, el Principal va dedicar-s'hi de manera m??s circumstancial.
La inauguraci??, l'any 2006, del Palau de les Arts Reina Sofia ha fet que la programaci?? d'??pera de la ciutat de Val??ncia abandone l'escenari del Teatre Principal.
|
|
[edita] Teatre
Durant el segle XIX l'escena del Principal va estar dominada pel repertori rom??ntic i post-rom??ntic espanyol, que va evolucionar a poc a poc a poc cap al teatre de car??cter burg??s, amb petites incursions en el teatre cl??ssic. Figures com Manuel Bret??n de los Herreros, Jos?? Zorrilla, Hartzenbusch o Manuel Tamayo y Baus van ser els autors m??s representats, junt a algun dramaturg estranger; com ara Scribe.
El teatre en catal?? va tenir pres??ncia al Teatre Principal des de la seua fundaci??, principalment a trav??s del sainet. Entre 1845 i 1877 es van representar m??s de cinquanta obres valencianes[4] d'autors com Rafael Maria Liern, Josep Bernat i Baldov??, Eduard Escalante, Joaquim Balader o Francesc Palanca i Roca entre altres. No obstant, la pres??ncia de teatre valenci?? va anar perdent impuls a les acaballes del segle XIX i les primeries del segle XX fins a desapar??ixer totalment.
El principi de segle va veure el progessiu arraconament de les obres rom??ntiques de caire hist??ric i fulletinesc per la com??dia moderna burgesa i el teatre c??mic. ??s tamb?? l'??poca de les grans figures de l'escena, comn ara Mar??a Guerrero, Rosario Pino, o m??s endavant Lola Membrives o Margarida Xirgu, que van introduir al Teatre Principal les obres dram??tiques de Jacinto Benavente i dels escriptors de la Generaci?? del 98 i de la Generaci?? del 27. Destaca el lligam entre la Xirgu i Federico Garc??a Lorca, autor que va ser representat per l'actriu al Principal, amb gran ??xit. El Teatre Principal esdev?? una sala de pas per a companyies en gira, el que t?? l'efecte negatiu d'eliminar la infraestructura art??stica de les companyies estables, per?? per altra banda l'avantatge d'una renovaci?? del repertori i l'obertura als nous aires i tend??ncies teatrals, tant pel que fa a la interpretaci?? com a l'escenografia.
Despr??s de la interrupci?? causada per la guerra el Teatre Principal repr??n una certa normalitat, que en les d??cades immediatament posteriors al conflicte estar?? marcada per la rutina, de la m?? de les obres intrascendents o directament del ?? vaudeville ?? o la revista. L'aparici?? a nivell estatal de companyies teatrals amb una major ambici?? i comprom??s est??tic, portar?? a partir de la d??cada del 1960 a t??mides incursions en el teatre modern, de la m?? de figures com ara Adolfo Marsillach o N??ria Espert, actriu t??tem del p??blic del Principal.
[edita] Fets memorables
- Els dies 28, 29 i 31 de mar?? de 1845 va actuar Franz Liszt al Teatre Principal, amb un programa de fantasies sobre temes d'??pera. Va demostrar les seues dots com a improvisador sobre un tema proposat pel p??blic, una tocata habitual per a tabalet i dol??aina, probablement la ?? dansa dels nanos ?? de la festa del Corpus[5].
- El 30 de maig de 1943 es va presentar al Teatre Principal l'Orquestra Municipal de Val??ncia (avui Orquestra de Val??ncia) en el que va constiruir el seu primer concert. El Teatre Principal va ser la seu de l'Orquestra fins a l'abril de 1987, en qu?? es va traslladar a la seua nova seu del Palau de la M??sica.
[edita] Caracter??stiques
[edita] Sala
- Dimensions (en cm):
- Amplada m??xima: 1595
- Fons 2180
- Al??ada m??xima: 1590
- Aforament total: 1226 espectadors
- Seients fixos: 1226
- Configuraci?? de la sala:
- Platea : Secci?? inclinada
- Nombre de plantes: 3
[edita] Escenari
- Dimensions (en cm.):
- Amplada:
- Corbata : 1200
- Embocadura fixa : 1200
- Fossat d'orquestra: 1200
- Fossat esc??nic: 1720
- Profunditat:
- Corbata : 275
- Des del centre de l'embocadura: 1755
- Fossat d'orquestra: 430
- Fossat esc??nic: 1545
- Al??ada:
- Boca : 1080
- Escenari interior: 1900
- Escenari a platea : 137
- Fossat d'orquestra: 170
- Fossat esc??nic: 200
- Amplada:
[edita] Notes
- ??? Mariano Torre??o Calatayud. Arquitectura y Urbanismo en Valencia. Carena Editors, S.L. Val??ncia, 2005. ISBN 8496419088
- ??? El 9 d'abril de 1886 amb La Favorita, de Gaetano Donizetti
- ??? J.L. Sirera
- ??? J.L. Sirera
- ??? Diversos Autors, Historia de la M??sica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
[edita] Bibliografia general
- Josep Llu??s Sirera. El Teatre Principal de Val??ncia. Aproximaci?? a la seua hist??ria. Instituci?? Alfons el Magn??nim. Val??ncia, 1986. ISBN 8450533349X
- Teatre Principal de Val??ncia, caracter??stiques t??cniques. http://www.artenetsgae.com/. Data d'acc??s: 18-12-2007.
- Teatre Principal de Val??ncia. Plana web de Teatres de la Generalitat Valenciana. Data d'acc??s: 18-12-2007.
