Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jacinto Benavente - Viquip??dia

Jacinto Benavente

De Viquip??dia

Jacinto Benavente
Jacinto Benavente
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1922)

Jacinto Benavente Mart??nez (Galapagar (Prov??ncia de Madrid) 1866 - ??d. 1954 ) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i pol??tic espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va n??ixer el 12 d'agost de 1866 a la ciutat de Madrid. Fill del conegut metge pediatre Mariano Benavente, va iniciar els estudis de dret a la Universitat Central de Madrid, per??, a la mort del seu pare l'any 1885 els va abandonar per dedicar-se a la literatura. Durant algun temps va ser empresari de circ.

Membre de la Reial Acad??mia Espanyola des de l'any 1912, va ocupar el febrer de 1918 un esc?? en el Congr??s de Diputats, c??rrec que va ocupar fins el maig de 1919, i el 1947 va assumir, a t??tol honorari, la presid??ncia de la Confederaci?? Internacional de Societats d'Autors i Compositors. L'any 1924 va rebre el t??tol de fill predilecte de la ciutat de Madrid, concedit pel seu Ajuntament. El 1924 li fou atorgada la Gran Creu d'Alfons X el Savi i el 1950 la Medalla del M??rit al Treball.

Va morir el 14 de juliol de 1954 a la ciutat de Galapagar.

[edita] Obra liter??ria

Jacinto Benavente l'any 1923
Jacinto Benavente l'any 1923

Va abordar gaireb?? tots els g??neres teatrals: trag??dia, com??dia, drama i sainet. Tots els ambients van trobar cabuda i expressi?? total en la seva escena: el rural i l'urb??, el plebeu i l'aristocr??tic. El seu teatre constitueix una galeria completa de tipus humans. La com??dia de Benavente ??s costumista, moderna, incisiva, i suposa una reacci?? contra el melodrama desorbitat de Jos?? de Echegaray. Lluny de l'aparell efectista d'aquest ??ltim, Benavente construeix les seves obres prenent com a fonament la vida, sent el realisme, la naturalitat i la versemblan??a els tres sup??sits del qual parteix la seva obra, sense excloure en certs moments la poesia o una refinada ironia. Coneix perfectament tots els recursos esc??nics i sap donar relleu dram??tic a les accions m??s intranscendents. En realitat pot dir-se que amb la seva primera obra, El nido ajeno (1894), que planteja un problema de gelosia entre germans, obre un nou per??ode en la dramat??rgia espanyola.

A Cartas a mujeres (1893) s'adverteix ja el seu inter??s per la psicologia femenina, caracter??stica que apareixer?? en tota la seva actuaci?? teatral; El nido ajeno (1894), Gente conocida (1896) i La comida de las fieras (1898) constitueixen una reacci?? contra el teatre moralitzador de Manuel Tamayo y Baus o Benito P??rez Gald??s.

A partir de 1901 el seu teatre adquireix major profunditat amb obres com La noche del s??bado (1903), ??novel??la esc??nica?? impregnada de poesia; El drag??n del fuego (1903) i Los intereses creados (1907), h??bil combinaci?? de s??tira i humor, on culmina el seu art innovador. En ella es posen en moviment els personatges de la ??commedia dell'arte?? italiana, amb psicologia espanyola, i es fa una subtil i perspica?? cr??tica del positivisme imperant en la societat contempor??nia. L'obra va assolir una acollida tan entusiasta que va fer que el p??blic dugu??s al seu autor a coll fins al seu domicili al terme de la seva representaci?? al Teatro Lara de Madrid. Amb Se??ora ama (1908) i La malquerida (1913), ambdues d'ambient rurali on presenta com a personatges centrals car??cters femenins dominats sexualment per homes d'escassos valors morals, aconseguir?? el seu gran renom internacional.

A m??s de la seva dramat??rgia va conrear la poesia amb Versos (1893) i el conte. Tamb?? va conrear el periodisme gr??cies a les cr??tiques teatrals en el peri??dic El Imparcial, va recollir els seus articles a De sobremesa (1910, 5 volums), Acotaciones (1914) i Cr??nicas y di??logos (1916). Aix?? mateix fou el director de dues pel??l??cules i realitz?? diversos guions sobre les seves obres de teatre.

L'any 1922 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per haver continuat dignament les tradicions del teatre espanyol.

[edita] Obra seleccionada

Jacinto ??s autor de m??s de 172 obres, entre elles cal destacar:

  • 1893: Versos
  • 1894: El nido ajeno
  • 1896: Gente conocida
  • 1898: La comida de las fieras
  • 1903: La noche del s??bado
  • 1905: Rosas de oto??o
  • 1905: Los malhechores del bien
  • 1907: Los intereses creados
  • 1908: Se??ora ama
  • 1908: El marido de su viuda
  • 1909: El principe que todo lo aprendi?? en los libros
  • 1910: El nietecito
  • 1913: La malquerida
  • 1916: La ciudad alegre y confiada
  • 1916: Campo de armi??o
  • 1920: La Cenicienta
  • 1924: Lecciones de buen amor
  • 1916: La mariposa que vol?? sobre el mar
  • 1928: Pepa Doncel
  • 1929: Vidas cruzadas
  • 1930: Los andrajos de la purpura
  • 1934: La novia de nieve
  • 1940: Aves y p??jaros
  • 1942: La honradez de la cerradura
  • 1945: La infanzona
  • 1946: Titania
  • 1948: Abdicaci??n
  • 1952: Ha llegado Don Juan
  • 1954: El alfiler en la boca

[edita] Comentaris sobre l'estil

La seva penetraci?? i coneixement de la llengua castellana s??n destacades, introduint h??bils cr??tiques sobre el mal ??s que se'n fa en els ambients quotidians. ??s especialment subtil en ironia amb que denuncia la manipulaci?? que de l'enteniment pot fer-se des de mitjans jur??dics, pol??tics o informatius, amb l'alteraci?? de la sintaxi i lexicografia.

La seva capacitat sem??ntica excedeix clarament del d'altres autors, no menys dignes, del castell??, sent possible trobar una semblan??a amb l'art expressiu d'Oscar Wilde.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Jacinto Benavente