Benito Pérez Galdós

De Viquipèdia

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus diàlegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la història narrada per guiar el lector i jutjar-la. És autor sobretot de novel·la, amb una producció molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle XIX, però també va escriure obres de teatre amb voluntat de crítica social i política. Va entrar a formar part de la Real Academia Española.

Taula de continguts 1 Producció literària 1.1 Novel·la contemporània 1.2 Episodios nacionales 1.3 Teatre

[edita] Producció literària

[edita] Novel·la contemporània

• La sombra (1870)
• La Fontana de Oro (1871)
• El audaz (1871)
• Doña Perfecta (1876)
• Gloria (1877)
• La familia de León Roch (1878)
• Marianela (1878)
• La desheredada (1881)
• El doctor centeno (1883)
• Tormento (1884)
• La de Bringas (1884)
• El amigo manso (1882)
• Lo prohibido (1884–85)
• Fortunata y Jacinta (1886–87)
• Miau (1888)
• La incógnita (1889)
• Torquemada en la hoguera (1889)
• Realidad (1889)
• Ángel Guerra (1890–91)
• Tristana (1892)
• Nazarín (1895)
• Halma (1895)
• Misericordia (1897)
• El abuelo (1904)

[edita] Episodios nacionales

Col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques escrites entre 1872 i 1912.

[edita] Teatre

• Realidad (1892)
• La loca de la casa (1893)
• Gerona (1893).
• La de San Quintín (1894)
• Los condenados (1894)
• Voluntad (1895)
• La fiera (1896)
• Doña Perfecta (1896)
• Electra (1901)
• Alma y vida (1902)
• Mariucha (1903)
• Amor y ciencia (1905)
• Bárbara (1905)
• Zaragoza (1908)
• Pedro Minio (1908)
• Casandra (1910)
• Celia en los infiernos (1913).
• Alceste (1914).
• Sor Simona (1915)
• El tacaño Salomón (1916).
• Santa Juana de Castilla (1918).
• Antón Caballero (1921).