El triomf de Tirant
De Viquip??dia
| El triomf de Tirant | |
| Llengua original: | catal?? |
| M??sica: | Amand Blanquer |
| Llibret: | Josep Llu??s i Rodolf Sirera |
| Font liter??ria: | Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Mart?? Joan de Galba |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 7 d'octubre de 1992 |
| Teatre: | Teatre Principal de Val??ncia |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
El triomf de Tirant ??s una ??pera en dos actes del compositor valenci?? Amand Blanquer, sobre un llibret catal?? dels germans Josep Llu??s i Rodolf Sirera, basat en la novel??la de cavalleria Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Va ser estrenada al Teatre Principal de Val??ncia el 7 d'octubre de 1992 sota la direcci?? musical de Manuel Galduf.
El tema principal de l'??pera ??s el binomi mort-immortalitat, entesa la darrera com la conseq????ncia de la fama universal. Segons el mateix Amand Blanquer, en aquesta ocasi?? va concebre la seua m??sica al servei del text i de la concepci?? dram??tica, servint-se de ?? les diverses tend??ncies art??stiques que avui dia existeixen per a compondre una partitura que, en junt amb la posada en escena, siga intel??ligible per a l'espectador, per?? sense fer concessions ??[1].
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
[edita] Acte I
- Quadre primer : La mort. Muralles d'Adrian??polis. Dos sentinelles creuen veure una ombra fantasmal sobre les muralles. Tirant lo Blanc entra en escena, desconcertat i vacil??lant. L'espectre se li presenta: es tracta del seu vell tutor, Guillem de V??roic, qui li recorda que en la seua joventut l'heroi va estimar-se m??s prendre el cam?? perill??s de la cavalleria errant en lloc d'una vida llarga i tranquil??la com la dels comuns mortals. Aquesta elecci?? t?? un preu, que Guillem ve a reclamar-li, perqu?? tot i que Tirant no hi ??s conscient, est?? mort. Per a mostrar-li-ho, Guillem el porta davant del seu cad??ver. Aleshores apareixen tres personatges que simbolitzen les tres etapes de l'acc??s de l'heroi a la Gl??ria: Agn??s, que representa la cavalleria errant, l'Emperador, imatge de la defensa de la Fe, i Carmesina, la de l'Amor, els temes que seran glossats en els quadres seg??ents de l'??pera. Tirant es nega a acceptar la seua mort, per?? llavors hi apareix un ??ngel f??nebre i li recorda que, per a accedir a la Fama, cal sotmetre's inevitablement a la mort.
- Quadre segon : Flor de Cavalleria. Hom celebra una festa al palau de la cort d'Anglaterra. Les dames i els cavallers dansen i celebren la pau retrobada. El rei d'Armes, Clar??s de Claren??a, interromp la festa per anunciar que el cavaller Tirant lo Blanc, vencedor de tornejos, ha estat of??s pel senyor de Vilesermes, i que s'hi enfrontaran en combat singular. Havent albirat a les mans de Tirant una agulla d'Agn??s, la seua amant, Viles-Ermes ha of??s al cavaller, reprotxant-li haver estat descort??s, i l'ha reptat a un duel. Diafebus, la governanta, els cavallers i les dames guaiten el combat des d'una finestra i el van comentant a Agn??s, qui refusa mirar-hi. Finalment, els dos cavallers cauen a terra, aparentment morts. Agn??s es llan??a sobre els cossos i descobreix que Tirant encara viu. Es consola de la p??rdua del seu amant pensant en el coratge del seu pretendent. Llavors es presenta el rei d'Anglaterra i ret homenatge al valor de Tirant. Agn??s i Guillem li recorden que el seu primer vot ha estat realitzat.
[edita] Acte II
- Quadre primer : Defensor de la Cristiandat. Tirant, Diafebus i llurs homes conquesten Constantinoble per mar, despr??s de diverses campanyes contra els musulmans. L'Emperador i el Patriarca els reben al moll. Tirant, aclamat per la seua valentia, fa la narraci?? de les principals batalles. La protecci?? del D??u cristi?? ha fet possible la vict??ria sobre els infidels, els quals, havent-se rendit a Tirant, professen la seua religi??. A la bas??lica de Santa Sofia se celebra un acte d'acci?? de gr??cies. L'Emperador i Guillem de V??roic s'hi presenten ara per a palesar la realitzaci?? del segon dels vots. Carmesina i Tirant es retroben a l'esgl??sia.
- Quadre segon : Espill d'enamorats. El triomf de Tirant. La cambra de Carmesina. Les dames canten un lai d'amor, que Plaerdemavida conclou de manera burlesca. Carmesina es presenta. Les dames canten les del??cies de l'amor carnal. Carmesina les renya, tot i que Plaerdemavida, qui l'ajuda a despullar-se, li descriu la bellesa de Tirant. Aquest, amb la complicitat de la jove serventa, s'ha amagat en un bagul, des d'on contempla la seua estimada prenent el seu bany. Quan la princesa es gita, Tirant s'acosta al seu llit i comen??a a acariciar-la; Carmesina creu que ??s la seua governanta qui es lliura a aquestes intimitats. Tirant es descobreix finalment, en el moment en qu?? l'Emperador, alertat pel soroll, acudeix a la cambra de la seua filla. El cavaller fuig per la finestra; per?? aviat torna, i els joves es declaren el seu amor. Se celebren les seues noces a l'esgl??sia de Santa Sofia. En aquest moment reapareix Guillem de V??roic per recordar a Tirant que els seus tres vots han estat executats, i que gaudeix del Nom, del Poder i de la Joia del Cavaller, per la qual cosa l'??ngel F??nebre ha d'emportar-se'l amb ell, amb gran desesperaci?? de Carmesina. Tirant accepta el seu dest??, i tots els presents festegen l'entrada triomfal de l'heroi al regne de la Fama.
[edita] Refer??ncies
- ??? * (castell??) Diversos Autors, Historia de la M??sica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
