La Cenerentola
De Viquipèdia
| La Cenerentola | |
| Títol original: | La Cenerentola |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | dramma giocoso |
| Música: | Gioacchino Rossini |
| Llibret: | Jacobo Ferretti |
| Font literària: | conte de fades La Ventafocs de Charles Perrault |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 25 de gener de 1817 |
| Teatre: | Teatro Valle de Roma |
| Estrena Liceu: | 27 d'abril de 1854 |
|
Personatges:
|
|
|
|
La Cenerentola és una òpera de Gioacchino Rossini segons un llibret de Jacobo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault. Es va estrenar el 25 de gener de 1817 al Teatro Valle de Roma.
Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'èxit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts.
Per la seva estrena, l'òpera era rebuda amb l'hostilitat, però aviat esdevenia molt popular per tot Itàlia i la resta d'Europa; arribava a Londres el 1820 i a Nova York el 1826. La seva popularitat igualava a Il baribiere, però a mida que la contralt de coloratura s'anava convertint en una raresa, queia lentament fora del repertori. Tanmateix, des dels anys 1980, Rossini va gaudir d'un renaixement, amb una generació nova de mezzosopranos com Cecilia Bartoli, Ewa Podles, Jennifer Larmore, Kathleen Kuhlmann, Joyce di Donato, Frederica von Stade, Lucia Valentini Terrani, Susanne Marsee, Bernadette Cullen, Ann Murray i Vivica Genaux, que asseguraven la popularitat renovada de la seva obra.
L'obertura és molt memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno, també és cèlebre. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.
[edita] Argument
Angelina (Cenerentola) té un padrastre (Don Magnifico), i la fada madrina tradicional es reemplaça per Alidoro, un filòsof i antic tutor del príncep. Les filles vanitoses i egoistes de Don Magnifico són Clorinda i Tisbe. El príncep Ramiro i el seu ajudant, Dandini, s'intercanvien els papers de manera que el príncep pugui trobar una núvia que l'estimi per tal com és, i no per al seu estatus social. Els braçalets reemplacen la sabatilla de vidre tradicional com el recurs pel qual el príncep troba Cenerentola.
Mentre Ramiro es disfressa de Dandini, aquest (pretenent ser el Príncep) ofereix el seu "servent" com a company de matrimoni a qualsevol de les dues germanes (Clorinda i Tisbe) amb qui no es casi. Les dues germanes rebutgen de manera esquinçadora l'oferta del "servent" (Ramiro) com a marit.
Mentre Ramiro i Dandini encara estan pretenent ser l'un a l'altre, Cenerentola diu al "Príncep" (Dandini) que està enamorada del seu "servent" (Ramiro).
