Josep Bernat i Baldoví

De Viquipèdia

Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març de 1809 - 1 de gener de 1864) va ser un escriptor i poeta valencià cèlebre fonamentalment pel seu sainet satírico-pornogràfic El Virgo de Vicenteta.

Va estudiar Dret a la Universitat de València. Des dels 24 anys va patir sordesa, el que li va valdre el sobrenom de Lo sord. Va ser diputat a Corts per Sueca, i després alcalde d'aquesta vila.

La seua producció literària en valencià-català és de caràcter satíric i sense pretensions. Utilitza un llenguatge col·loquial i gens acurat des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt a Josep Maria Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez els setmanaris “La Donsaina” (1844), “El Tabalet” i “El Sueco” (1847). Va ser autor dels primers llibrets de falla (1855) i se'l considera el pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns miracles per a les tradicionals representacions de la festa de Sant Vicent Ferrer.

[edita] El Virgo de Vicenteta

Es tracta de l'única obra que ha perdurat de l'escriptor. Escrita l'any 1845, per la seua gosadia i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, el que és coherent amb la moral de la seua època. Així, El Virgo seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Un altre suecà, Joan Fuster, en el prefaci a l'edició feta pel setmanari El Temps ^[1] defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressoa més que en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant d'una obra de Sade. No deixa Fuster de reconèixer el caràcter sorprenent d'alguns passatges, més pròxims a l'absurd d'Ionesco o al surrealisme que al típic sainet del Segle XIX. L'obra està farcida de referències agroeròtiques, tan habituals entre els valencians, atorgant tota mena de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrgans sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarg etcètera. Bernat i Baldoví hi arriba a fer una paròdia completa del cèlebre soliloqui de Segimon a La vida es sueño de Calderón de la Barca, però aquesta vegada és Vicenteta qui es queixa per no tenir un amant com cal:

[...] Obri el temple de l'amor
la burra al cap d'un estable
i al punt va el burro en lo sable
a fer-li guàrdia d'honor;
i per més que ella en fervor,
rebusna, coceja i bota,
tot aquell rabo de jota
li emboca per lo pitou.
¡I a mi que en manco en tinc prou
no ha d'haver ningú que em fota!
etc.

L'any 1979 el director de cinema valencià Vicent Escrivà va fer una versió cinematogràfica de El Virgo, amb l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio com a protagonista.

[edita] Obres

L'Agüelo Pollastre, paròdia de Don Juan Tenorio de José Zorrilla
Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua
Col·lecció de quadres
Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa
Un Fandanguet en Paiporta
El Gafaüt
Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escolà
La Lletjor i la bellesa, miracle
El Mocador, miracle
Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara
Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda
El Rei moro de Granada
La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols
Vicenteta la de Patraix
1845 El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo

[edita] Referències

↑ L'edició, en un fullet de tapes roges que es va regalar amb un número de la revista, va comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que Manuel Sanchis Guarner i Alfons Llorenç Gadea van enllestir per a una altra edició, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. En l'edició de El Temps no consta la data