Josep Bernat i Baldov??

De Viquip??dia

Josep Bernat i Baldov?? (Sueca, 19 de mar?? de 1809 - 1 de gener de 1864) va ser un escriptor i poeta valenci?? c??lebre fonamentalment pel seu sainet sat??rico-pornogr??fic El Virgo de Vicenteta.

Va estudiar Dret a la Universitat de Val??ncia. Des dels 24 anys va patir sordesa, el que li va valdre el sobrenom de Lo sord. Va ser diputat a Corts per Sueca, i despr??s alcalde d'aquesta vila.

La seua producci?? liter??ria en valenci??-catal?? ??s de car??cter sat??ric i sense pretensions. Utilitza un llenguatge col??loquial i gens acurat des del punt de vista ortogr??fic. Va fundar, junt a Josep Maria Bonilla i Pasqual P??rez i Rodr??guez els setmanaris ???La Donsaina??? (1844), ???El Tabalet??? i ???El Sueco??? (1847). Va ser autor dels primers llibrets de falla (1855) i se'l considera el pioner del teatre popular valenci??. Va escriure tamb?? alguns miracles per a les tradicionals representacions de la festa de Sant Vicent Ferrer.

[edita] El Virgo de Vicenteta

Es tracta de l'??nica obra que ha perdurat de l'escriptor. Escrita l'any 1845, per la seua gosadia i pels hilarants apunts esc??nics, sembla m??s una obra destinada a ser llegida que a ser representada, el que ??s coherent amb la moral de la seua ??poca. Aix??, El Virgo seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors benestants de Val??ncia i el seu entorn. Un altre suec??, Joan Fuster, en el prefaci a l'edici?? feta pel setmanari El Temps ^[1] defensa la idea que Bernat i Baldov??, pel seu car??cter conservador i cristi??, no va voler fer una obra transgressoa m??s que en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant d'una obra de Sade. No deixa Fuster de recon??ixer el car??cter sorprenent d'alguns passatges, m??s pr??xims a l'absurd d'Ionesco o al surrealisme que al t??pic sainet del Segle XIX. L'obra est?? farcida de refer??ncies agroer??tiques, tan habituals entre els valencians, atorgant tota mena de qualificatius provinents de l'horta o del sec?? als ??rgans sexuals: col, figa, fava, piment??, bolet, ra??m i un llarg etc??tera. Bernat i Baldov?? hi arriba a fer una par??dia completa del c??lebre soliloqui de Segimon a La vida es sue??o de Calder??n de la Barca, per?? aquesta vegada ??s Vicenteta qui es queixa per no tenir un amant com cal:

[...] Obri el temple de l'amor
la burra al cap d'un estable
i al punt va el burro en lo sable
a fer-li gu??rdia d'honor;
i per m??s que ella en fervor,
rebusna, coceja i bota,
tot aquell rabo de jota
li emboca per lo pitou.
??I a mi que en manco en tinc prou
no ha d'haver ning?? que em fota!
etc.

L'any 1979 el director de cinema valenci?? Vicent Escriv?? va fer una versi?? cinematogr??fica de El Virgo, amb l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio com a protagonista.

[edita] Obres

L'Ag??elo Pollastre, par??dia de Don Juan Tenorio de Jos?? Zorrilla
Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua
Col??lecci?? de quadres
Un Ensayo fet en regla, o Qui no t?? la vespra, no t?? la festa
Un Fandanguet en Paiporta
El Gafa??t
Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escol??
La Lletjor i la bellesa, miracle
El Mocador, miracle
Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara
Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda
El Rei moro de Granada
La Tert??lia de Colau, o Pataques i caragols
Vicenteta la de Patraix
1845 El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar b?? no costa un patxo

[edita] Refer??ncies

??? L'edici??, en un fullet de tapes roges que es va regalar amb un n??mero de la revista, va comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que Manuel Sanchis Guarner i Alfons Lloren?? Gadea van enllestir per a una altra edici??, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. En l'edici?? de El Temps no consta la data