Subrahmanyan Chandrasekhar
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1983) |
Subrahmanyan Chandrasekhar o simplement Chandra (en sànscrit: सुब्रह्मण्यन् चन्द्रशेखर) (Lahore, Índia britànica 1910 - Chicago, EUA 1995) fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 19 d'octubre de 1910 a la ciutat de Lahore, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britànic i que avui dia forma part del Pakistan. Fou nebot del Premi Nobel de Física Chandrasekhara Raman.
Va estudiar física i matemàtiques a Chennai, actual Índia, i es va doctorar l'any 1933 a la Universitat de Cambridge. Entre 1937 i 1995 va treballar a la Universitat de Chicago als Estats Units, obtenint la nacionalitat nord-americana l'any 1953.
Chandrasekhar morí el 31 d'agost de 1995 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois.
[edita] Recerca científica
El 1930 Chandrasekhar va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge. En aquells moments va llegir un dels llibres d'Arthur Eddington, The Internal Constitution of Stars, que el va influir profundament. En aquest llibre Eddington sostenia que les estrelles acabaven les seves vides transformades en objectes petits de la grandària de la Terra i coneguts com nanes blanques després d'esgotar les seves fonts d'energia.
Chandrasekhar va incloure en els seus càlculs efectes de tipus quàntics i relativístes concloent que tan sols les estrelles de massa baixa podien acabar les seves vides tal com Eddington havia plantejat. Els seus càlculs més elaborats mostraven que per a estrelles de massa superior a 1,4 vegades la massa del Sol les estrelles, en absència d'una font interna de calor, es col·lapsarien per sota la grandària terrestre. Aquest límit es coneix com límit de Chandrasekhar. Els seus descobriments apuntaven a la formació d'estrelles de neutrons i forats negres.
Durant la Segona Guerra Mundial Chandrasekhar va col·laborar amb Enrico Fermi en el Projecte Manhattan. Al començament de la dècada del 1950 Chandrashekhar va estudiar detalladament el transport radiatiu a l'interior de les estrelles però el seu treball en aquest camp es referencia en nombroses ocasions per a l'estudi del transport radiatiu d'energia en qualsevol mitjà.
Posteriorment va trebllar en els efectes del magnetisme sobre les galàxies, la seva forma i evolució i publicà el seu llibre Hydrodynamics and Hydromagnetic Stability (1961). Durant la següent dècada va intentar descobrir com la rotació afecta la forma dels planetes, estrelles, galàxies i cúmuls de galàxies. A la dècada del 1970 Chandrasekhar va tornar a examinar el col·lapse de les estrelles al final de la seva vida. Aquest treball va concloure amb la publicació de la seva obra més coneguda, The Mathematical Theory of Black Holes, publicada l'any 1983.
El 1993 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles, premi que compartí amb William Alfred Fowler.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (1958) Chandra descobert el 24 de setembre de 1970 per Carlos Ulrrico Cesco.
L'any 1999 la NASA va anomenar en el seu honor l'observatori de raigs X Chandra, el tercer dels seus quatre grans observatoris espacials.
