Stan Lee
De Viquip??dia
Stanley Martin Lieber, conegut com Stan Lee, ??s un escriptor, editor i productor nord-americ?? que va n??ixer a Nova York el 28 d'octubre de 1922. Encara que ha treballat amb molts autors, ??s la seva feina amb Steve Ditko i amb Jack Kirby la que li ha donat la fama: va ser amb ells que va crear personatges com Spiderman, Els 4 Fant??stics, X-Men, Hulk, El poder??s Thor, Daredevil o El Doctor Estrany, introduint aix?? la complexitat de car??cter i personalitat en el m??n del c??mic de Superherois. A m??s a m??s va ser durant anys el cap de Marvel Comics, la casa de les idees.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Inf??ncia i joventut
Stan Lee va n??ixer a la ciutat de Nova York a l'apartament dels seus pares (uns immigrants jueus de Romania anomenats Celia Solomon i Jack Lieber), a la cantonada de la West End Avenue i el carrer 98, a Manhattan. Per?? arran de la Gran Depressi?? el seu pare nom??s treballava espor??dicament, aix?? que la fam??lia es va haver de mudar a Fort Washington Avenue.
Quan Lee tenia vuit anys va n??ixer el seu ??nic germ??, Larry Lieber. Les mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la secund??ria. Ja en aquesta ??poca era un lector vora?? i un escriptor aficionat, i fins i tot va arribar a treballar escrivint necrol??giques per a una ag??ncia de not??cies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre moltes altres feines.
El 1939, amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de l'editor de revistes pulp i c??mics Martin Goodman, gr??cies a la qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisi?? de la companyia de Goodman: Timely Comics (anys despr??s, a la d??cada dels 60, Timely es va convertir en Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va contractar, tot i que no est?? clar com va anar: a la seva biografia Excelsior! The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va comen??ar tot; per?? en algunes confer??ncies ha dit que va veure un anunci al diari i que ni tan sols sabia que publicaven c??mics.
El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain America Foils de Traitor's Revenge, al n??mero 3 de Captain America Comics. Ja utilitza el pseud??nim d'Stan Lee. Segons ha confessat en alguna ocasi??, la seva intenci?? era mantenir el seu nom real per a prop??sits m??s "literaris". Pel que fa al c??mic en q??esti??, Lee va introduir-hi el fam??s escut del Capit??, tota una icona del personatge.
Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al n??mero 6 de Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van apar??ixer Father Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.
Pocs mesos despr??s una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissi?? d'aquest i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb nom??s 19 anys, nou editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir al c??rrec fins que al 1972 succe?? Goodman.
El 1942 Lee va ingressar a l'ex??rcit, on es dedic?? a escriure manuals i esl??gans i a dibuixar.
El 5 de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb la que el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.". El 1953 van tenir una altre filla, Jan, que va morir al cap de tres dies.
Els anys 50, quan la companyia era coneguda com Atlas Comics, Lee va escriure hist??ries de tots els g??neres, des de terror fins a western, passant pel rom??ntic i la ci??ncia ficci??. Aix?? el va portar a un desencant amb la seva traject??ria fins a plantejar-se, a finals de la d??cada, abandonar. Per?? aleshores va arribar el que s'anomena la ???Revoluci?? Marvel???
[edita] Revoluci?? Marvel
L?????xit de DC Comics a finals dels 50 amb els c??mics de Flash i La Lliga de la Just??cia van fer que Goodman encarregu??s a Lee de crear un altre ???s??per equip???. Parale??lament, la dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fant??stics.
L?????xit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova s??rie de personatges. Amb el propi Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poder??s Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge m??s fam??s de la Marvel: Spiderman.
Per?? la revoluci?? Marvel va anar m??s enll?? dels personatges, tractant la mateixa relaci?? entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va introduir una pr??ctica avui molt habitual, com ??s la d'incloure en la splash page inicial un r??tol amb els noms, no nom??s del guionista i el dibuixant, sin?? tamb?? de l'entintador i el retolista. A m??s, cada publicaci?? inclo??a not??cies sobre l'entorn Marvel en un estil amist??s i senzill.
Durant aquesta d??cada dels 60, Lee va estar implicat en la creaci?? de la major part de les s??ries de Marvel. A m??s a m??s, feia de moderador en la secci?? de cartes dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Satan's Soapbox.
Lee va utilitzar un sistema de creaci??, no inventat per ell, per?? s?? popularitzat, que degut al seu ??xit va passar a anomenar-se el ???sistema Marvel???: consistia en la creaci?? d'una idea original entre Lee i el dibuixant que, posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (m??s que no pas un gui??) pel seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les p??gines que hagu??s de tenir la hist??ria; a continuaci??, Lee hi escrivia els globus; i, finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. ??s a dir, que ambd??s creadors eren co-guionistes.
Una conseq????ncia d'aquesta forma de treballar ??s que el cr??dit de molts dels c??mics Marvel de l?????poca est?? for??a discutit, i que molts historiadors considerin que autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creaci?? del personatge als cr??dits de les pe??l??cules de Sam Raimi.
A banda de pol??miques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir els c??mics de Lee d'un massiu p??blic adolescent que va connectar amb els seus personatges.
El 1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto. El departament de Salut, Educaci?? i Benestar del Govern dels EEUU li va demanar que fes una hist??ria sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una hist??ria en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'alter ego de Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La hist??ria havia de sortir als n??meros 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, per?? l'autoritat responsable del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perqu?? hi sortia el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la hist??ria. Lee, amb el consentiment del seu cap, va publicar el c??mic sense el segell de la CCA. Els c??mics es van vendre b?? i van guanyar premis per la seva tasca de conscienciaci?? social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per permetre, entre d'altres coses, l'aparici?? de les drogues en contexts en qu?? se les present??s com a negatives.
A m??s, Lee va defensar l'??s del c??mic com a eina de den??ncia social, apareixent en les seves obres sovint den??ncies del racisme i l???homof??bia. I, a difer??ncia d'altres editorials adre??ades al p??blic juvenil, Lee va incorporar un l??xic m??s sofisticat als seus di??legs. En refer??ncia a aix??, el propi Lee ha arribat a dir: "If a kid has to go to a dictionary, that's not the worst thing that could happen" ("Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no ??s el pitjor que podria passar").
[edita] Despr??s de la revoluci??
Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de c??mic per tota la geografia dels EEUU i va donar confer??ncies en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Calif??rnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisi?? dels personatges Marvel. All?? va con??ixer l'advocat Peter Paul, que va aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en la vida de Lee, gr??cies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un nou projecte de superher??is, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media.
Malauradament, l'any 2000 es va descobrir un frau per part de Peter Paul i un directiu, Stephan Gordon, i l'any seg??ent l'empresa va fer fallida i gaireb?? va desapar??ixer. Paul va fugir al Brasil, d'on va ser extraditat, jutjat i condemnat. Lee, per??, mai va ser implicat en l'afer.
Al nou mi??lenni, Lee ha treballat per la gran rival de la Marvel, la DC, traient la l??nia Just Imagine..., en la qual va repensar els grans herois d'aquesta editorial, com ara Superman, Batman o Wonderwoman.
L'any 2005 va guanyar un plet contra la Marvel Comics pels drets de les adaptacions al cinema dels seus personatges. Aix?? no obstant, la seva relaci?? amb la "casa de les idees" no es va deteriorar, i l'any seg??ent van commemorar junts el seu 65?? aniversari traient una l??nia de c??mics en que el propi Lee interactuava com a personatge amb les seves creacions. Per?? un nou plet sobre es drets dels personatges va sorgir, i el 2007 la Stan Lee Media va aconseguir guanyar la co-propietat dels personatges i una indemnitzaci?? de 5 bilions de dolars.
