Sopot

De Viquip??dia

Nota: L'article sembla una traducci?? autom??tica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Entre d'altres coses pitjors, hi manquen molts accents

Sopot ??s una ciutat de Pol??nia localitzada a la costa sud del Mar B??ltic, pertanyent a l'??rea metropolitana anomenada Trojmiasto (Triciutat), amb les ciutats de Gda??sk i Gdynia. Sopot es troba dintre de la regi?? denominada Pomer??nia de l'Est en el que ??s el nord-oest de Pol??nia, i ??s alhora una capital del powiat al voivodat de Pomer??nia. La ciutat ??s reconeguda com un important centre de salut i turisme, i es caracteritza per tenir el moll de fusta m??s llarg d'Europa (anomenat Molo, amb una longitud total de 515,5 m), des d'on es t?? una vista panor??mica de la Badia de Gda??sk. Sopot tamb?? ??s reconeguda per hostatjar anualment el Festival Internacional de la Can???? de Sopot, que ??s el segon esdeveniment en import??ncia entre els del seu tipus a Europa, despr??s del Festival d'Eurovisi??.

[edita] El nom

El nom de Sopot es deu a una antiga paraula en llengua eslava que podria traduir-se com "primavera". Inicialment es va con??ixer com Sopoth (1283) i Sopot (1291).

[edita] Hist??ria

Esgl??sia de Sant Jordi

Sopot va ser fundada com un assentament eslau (Pomer??nia) el Segle VII. Inicialment complia les aigua amunt del V??stula i amb ciutats a l'altre costat del Mar B??ltic. Amb el temps, la import??ncia de l'assentament va ser decreixent, de tal manera que en el Segle X s'havia transformat en un petit poble de pescadors, despr??s d'aix?? va ser abandonat. Un segle despr??s, la zona es va tornar a poblar i dos petits assentaments es van fundar en les ??rees que avui ocupa Sopot: Stawowie i Gr??zowo. Els mateixos s'esmenten per primera vegada el 1186 com dependents d'una abadia d'Orde del C??ster a Oliwa. Una altra de les poblacions que constitu??xen el que avui ??s la ciutat de Sopot, ??wiemirowo, apareix esmentada per primera vegada el 1212 en un document de M??ciw??j I, duc de Gda??sk, qui l'atorgava a un monestir Norbertano de la propera ??ukowo. La poblaci?? de Sopot, la denominaci?? de la qual s'estendria m??s tard a tota la ciutat, va ser esmentada per primera vegada el 1283, on la hi nomenava com un assentament de pescadors depenent dels cistercencs. Cap al 1316, l'abadia va adquirir tots els assentaments de la zona i per tant va passar a administrar tota l'??rea d'influ??ncia. Despr??s del tractat de pau de Toru?? de 1466, la zona va ser incorporada a Pol??nia. El balneari de Gda??sk s'ha mantingut en activitat des del segle XVI, on fins a final d'aquest segle, la majoria de la fam??lies nobles de Gda??sk havien constru??t les seves resid??ncies i palaus. Durant les negociacions del tractat de pau de Oliwa, el rei de Pol??nia Jan Kazimierz va viure en un d'ells, mentre que el negociador suec Magnus de la Gardie es va allotjar en una resid??ncia que va passar a denominar-se Resid??ncia sueca des de llavors. El 1733, durant la Guerra de la Successi?? Polonesa, les tropes russes van assetjar la ve??na ciutat de Gda??sk, i un any despr??s van destruir i van incendiar la ciutat de Sopot, deixant-la en ru??nes. Despr??s de la guerra, Sopot va ser deshabitada i les seves resid??ncies abandonades fins a mitjans del segle XVIII. Entre 1757 i 1758 la major part de les resid??ncies destru??des van ser comprades per una fam??lia pomeraniana de Przebendowski. El general J??zef Przebendowski va adquirir 9 palaus amb els seus corresponents jardins que els envoltaven, i el 1786 la seva v??dua Bernardyna Przebendowska nee Kleist va comprar els dos restants. El 1772, despr??s de la Primera secessi?? de Pol??nia, Sopot va ser annexada pel regne de Prusia. Despr??s de les noves lleis dictades per Federico II el Gran, les propietats de l'esgl??sia van ser confiscades per l'estat. La poblaci?? va ser llavors reconstru??da, i el 1806 el lloc va ser venut a un mercader de Gda??sk dit Carl Christoph Wegner.

El 1819, Wegner va inaugurar el primer centre d'aig??es termals de Sopot, i va intentar publicitar-lo entre els habitants de Danzig, encara que va ser un frac??s comercial. No obstant aix??, el 1823 un ex m??dic de l'ex??rcit franc??s, de nomJean Georg Haffner, va finan??ar un nou complex termal, que es va fer bastant conegut. En els anys que van seguir, Haffner va construir diversos banys similars a l'anterior. El 1824 un sanatori va ser obert al p??blic, i es van construir a m??s un moll de 63 m i un parc. Despr??s de la defunci?? de Haffner el 1830, la seva obra va ser continuada pel seu fillastre Ernst Adolf B??ttcher. Aquest ??ltim va continuar desenvolupant la zona, i cap a 1842 es van inaugurar un nou teatre i un sanatori. En aquest llavors, el nombre de turistes que visitava Sopot va cr??ixer fins a arribar a prop dels 1.200. Cap al 1870, Sopot va millorar notablement les seves comunicacions gr??cies al tren Gda??sk - Ko??obrzeg, que posteriorment seria estesa fins a Berl??n. La millora en les connexions ferrovi??ries va afavorir el desenvolupament del turisme en la zona, i per als inicis de 1900 ja eren 12.500 els turistes que visitaven el lloc anualment. El 1873, Sopot es va transformar en un centre administratiu dintre de l'organitzaci?? territorial d'Alemanya. Temps despr??s, altres assentaments de la zona van anar incorporant-se a la comuna, la qual cosa va permetre que el nombre d'habitants arrib??s a els 2.800 en l'any 1874.

A principis del segle XX, Sopot era el lloc de descans favorit del Kaiser Guillem II d'Alemanya. La ciutat era per a aquest llavors un centre de salut important pels habitants de la propera Danzig, aix?? com tamb?? per a l'aristocr??cia de Berl??n, Vars??via i Koenigsberg. Despr??s de la Primera Guerra Mundial, es va fundar un casino en el Grand Hotel, que esdevingu?? la principal font de font d'ingressos per a les arques de la Ciutat Lliure.

El 1877, el govern de Gemeinde va adquirir l'assentament als descendents del Dr. Haffner i es va bolcar en el seu desenvolupament. Un segon sanatori va ser constru??t el 1881, i el moll es va veure est??s en 85 m. Dos anys despr??s, es van construir pistes de tennis i a l'any seg??ent, un hip??drom va ser obert al p??blic. Per altra banda, es van portar a terme moltes instal??lacions pensades per als habitants de Sopot, i no solament per als turistes. Entre elles dues esgl??sies: la Protestant, inaugurada el 17 de setembre de 1901 i la Cat??lica, el 21 de desembre d'aquest mateix any. El 8 d'octubre de 1901, el Kaiser Guillem II va atorgar a la Sopot els drets de ciutat. Gr??cies a aquest privilegi, la ciutat va adquirir un ritme de creixement encara major al que tenia. El 1904, un nou sanatori balneari va ser obert al p??blic. Tres anys despr??s, es van inaugurar nous banys termals al sud dels existents, aquesta vegada d'estil v??king. El 1909, es va procedir a l'obertura d'un teatre als boscos a les afores de la ciutat, on fins a l'actualitat anualment s'hi fa el Festival Internacional de la Can???? de Sopot. Cap a 1912, un tercer complex de banys, sanatoris, hotels i restaurants va ser inaugurat, atraient encara m??s turistes cap a la regi??. Despr??s de la Primera Guerra Mundial, Sopot tenia 17.400 habitants permanents i rebia m??s de 20.000 turistes a l'any.

Despr??s de la signatura del Tractat de Versalles, Sopot va passar a formar part de la Ciutat lliure de Gda??sk. Gr??cies a la proximitat de la frontera amb Pol??nia, l'economia de l'assentament es va recuperar r??pidament despr??s de la guerra. El recentment inaugurat casino era la principal font d'ingressos del petit estat. El 1927, les autoritats van construir el Kasino-Hotel, que a dia d'avui ??s una de les principals atraccions de la ciutat. Despr??s de la Segona Guerra Mundial va canviar de nom per passar a dir-se Grand Hotel, que actualment segueix sent un dels hotels m??s luxosos de Pomerania.

El 1922 a l'??pera Lesna va comen??ar a fer-se un festival en honor a Richard Wagner. Aquest esdeveniment va arribar tal nivell de qualitat, que Sopot va ser dita per alguns "la Bayreuth del nord". El 1928 el moll va ser est??s fins a la seva longitud actual de 512 m. Es va transformar llavors en el moll de fusta m??s llarg d'Europa, i en un dels m??s llargs del m??n. A principis dels anys 30 la ciutat va arribar el seu m??xim de recepci?? de turistes estrangers: m??s de 30.000 arribaven al lloc cada any, sense contar als habitants de Danzig que passaven les seves vacances all??. No obstant aix??, la tensi?? en la frontera polonesa en la d??cada dels 20 i la creixent popularitat dels moviments nazis van comen??ar a espantar als visitants. El 1938, els alemanys locals van incendiar una sinagoga. L'1 de setembre de 1939 va comen??ar la Segona Guerra Mundial. A l'endem??, la Ciutat lliure de Danzig va ser ocupada per Alemanya, i la major part dels polonesos i jueus locals van ser arrestats i expulsats. Durant el conflicte b??l??lic, Sopot va deixar de ser una refer??ncia tur??stica. El 1942 es va realitzar l'??ltim festival en honor a Wagner. El 23 de mar?? de 1945 la ciutat va caure en mans de l'Ex??rcit Vermell. Durant les batalles que es van dur a terme i en els dies subseg??ents, prop del 10% de les edificacions van ser destru??des. Els soldats de l'Ex??rcit Vermell van incendiar la major part de les cases properes al moll, i van destruir el complex sanatori m??s antic del lloc. Seguint els dict??mens de la Confer??ncia de Potsdam, Sopot va passar a formar part de Pol??nia. Les autoritats de la Voivodia de Pomerania van tenir seu en aquesta ciutat fins a finals de 1946. Els habitants alemanys que quedaven a la ciutat despr??s de la guerra van ser evacuats per les autoritats alemanyes, la ciutat es va comen??ar a poblar amb colons polonesos que provenien d'??rees que havien estat annexades per la Uni?? Sovi??tica. Amb la fi de la guerra, Sopot va comen??ar a recuperar-se r??pidament. Una l??nia de tramvia que connectava la ciutat amb Gda??sk va ser oberta, aix?? com sengles escoles de m??sica, de comer?? mar??tim, una biblioteca i una galeria d'art. Des de l'any 1948 el Festival d'Art es porta a terme anualment. El 1952, el tramvia va ser reempla??ant per una l??nia ferrovi??ria suburbana que connectava Sopot, Gda??sk i Gdynia. Si b?? l'any 1954 l'escola d'arts pl??stiques es va mudar a Gda??sk, Sopot es va mantenir com centre cultural de refer??ncia. El 1956 es va portar a terme el primer festival de jazz, estil musical que fins a llavors havia estat prohibit per les autoritats comunistes. El 1961, es va realitzar la primer edici?? del Festival Internacional de la Can????, i dos anys despr??s el carrer principal de la ciutat va ser convertida en una pels vianants.

Port de Sopot. ??s el moll de fusta m??s llarg d'Europa, amb una extensi?? total de 650 m (450 dels quals estan sobre l'aigua )

En 1972, un nou complex de banys, sanatoris i hotels va ser obert al p??blic, al com es va addicionar altre m??s en 1975. Cap a 1977, la poblaci?? de Sopot va arribar els 54.500 habitants, la xifra m??s alta de la hist??ria de la ciutat fins a aquest moment. En 1979 es declar?? a la ciutat com monument arquitect??nic, i el centre hist??ric de la ciutat va ser protegit per l'Estat. La Llei Marcial de Pol??nia i la subseq??ent depressi?? econ??mica van acabar amb l'adveniment de la democr??cia l'any 1989. En 1995 els banys i sanatoris del sud de la ciutat van ser ampliats, gr??cies a la qual cosa Sopot va tornar a tenir el status oficial de spa l'any 1999. En el 2001, la ciutat va commemorar el cent aniversari dels drets de ciutat.