Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sir Edward Elgar - Viquip??dia

Sir Edward Elgar

De Viquip??dia

Sir Edward Elgar
Sir Edward Elgar

Sir Edward Elgar, (2 de juny 1857 ??? 23 de febrer 1934) compositor angl??s. La seua principal obra orquestral, Variacions Enigma, va ser rebuda amb entusiasme. Tamb?? va compondre oratoris, m??sica de cambra, simfonies i obres concertants. Entre les seues composicions van aconseguir una gran popularitat les Marxes de Pompa i Circumst??ncia d'entre les quals, la N??m. 1 cont?? en el seu trio la melodia que es canta amb els versos "Land of Hope and Glory (Terra d'Esperan??a i Gl??ria)". ??s tradici?? la seua interpretaci?? en la darrera nit d'Els Proms. Va rebre el t??tol de "Mestre de m??sica de Sa majestat Brit??nica" l'any 1924.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Edward William Elgar va n??ixer en la petita ciutat de Lower Broadheath en Worcester, Worcestershire, Regne Unit. Fill de William Elgar, int??rpret de piano i propietari d'una botiga de m??sica, i de la seua esposa Ann. El quart de sis fills, Edward Elgar va tenir tres germans, Henry, Frederick i Francis, i dues germanes, Lucy i Susannah. Sa mare, Ann, es va convertir al catolicisme poc abans del naixement d'Edward, aix?? que aquest va ser batejat i educat en la fe cat??lica.

Rodejat de partitures i d'instruments musicals en la botiga de son pare, el jove Elgar va adquirir una formaci?? musical autodidacta. En els dies assoleiats d'estiu, solia internar-se en el camp per a estudiar. D'aquesta manera es va forjar en ell una forta associaci?? entre m??sica i naturalesa, de manera que m??s tard va arribar a declarar "Hi ha m??sica en l'aire, la m??sica ens envolta, el m??n est?? replet de m??sica de manera que hi ha prou amb prendre d'ell la que ens calga"

Havent deixat l'escola als 15 anys, va comen??ar a treballar en el despatx d'un advocat, per?? despr??s d'un any va decidir dedicar-se per complet a la carrera musical, donant lli??ons de piano i viol??. Als 22 anys va aconseguir el lloc de director de banda de l'Asil de Worcester and County a Powick, tres milles al sud-est de Worcester. Ac?? va compondre algunes peces per a l'orquestra de l'Asil (en forma de danses) les quals van ser redescobertes i interpretades el 1996.

En molts sentits, els seus anys com jove violinista en Worcestershire van ser els m??s feli??os de la seua vida. Va actuar com a concert?? en els Festivals de Worcester i Birmingham, i va viure una excepcional experi??ncia en interpretar la Sisena Simfonia i el Stabat Mater d'Anton??n Dvo????k sota la batuta del compositor. La t??cnica orquestral de Dvo????k li va impactar tant que va romandre com una influ??ncia perdurable sobre el seu propi estil durant m??s d'una d??cada.

Als 29 anys va comen??ar a donar classes a Caroline Alice Roberts, filla d'un general i escriptor de ficci?? en vers i prosa. Es va casar amb ella tres anys m??s tard, en contra dels desitjos de la fam??lia de la n??via. Com a regal de comprom??s va compondre per a ella la breu pe??a Salut d'amour, per a viol?? i piano. Els Elgar es van traslladar a Londres amb el prop??sit d'integrar-se en el centre de la vida cultural i musical brit??nica, i Edward va comen??ar a compondre seriosament. No obstant, l'estada va resultar infructuosa i va obligar al matrimoni a tornar a Great Malvern, on Edward podia guanyar-se la vida per mitj?? de l'ensenyament.

[edita] Reputaci?? en ascens

En la d??cada de 1890 Elgar va anar guanyant-se certa reputaci?? com a compositor, principalment a trav??s de l'obres produ??des per als festivals corals dels Midlands. The Black Knight, King Olaf (1896), The Light of Life i Caractacus van obtenir un ??xit moderat i van ser editats per Novello and Company.

L'any 1899, a l'edat de 42 anys, es va estrenar a Londres la seua obra orquestral m??s difosa, les Variacions Enigma, sota la batuta de l'eminent director alemany Hans Richter. L'obra va ser rebuda amb un sonor ??xit, situant Elgar com el m??s important compositor brit??nic de la seua generaci??. El t??tol formal de l'obra ??s Variacions sobre un tema original (Enigma). L'enigma radica en el fet que malgrat consistir en tretze variacions sobre un "tema original", (el tema 'enigm??tic' sobre el qual el mateix Elgar va afirmar que 'tot discorre i gira'), tal tema no arriba a escoltar-se en la seua exposici?? original. Alguns cr??tics han observat que a pesar que Elgar siga avui considerat un compositor brit??nic caracter??stic, la seua m??sica orquestral i aquesta obra en particular compartiex el seu estil amb el de la tradici?? centreeuropea simbolitzada per Richard Strauss. De fet les Variacions Enigma van ser molt ben acollides a Alemanya.

En el seg??ent any va veure la llum a Birmingham la seua obra coral sobre el poema de John Henry Newman The Dream of Gerontius (El somni de Geronci). A pesar de la desastrosa estrena, a causa de l'escassa preparaci?? dels int??rprets, l'obra va esdevenir en pocs anys una de les m??s famoses d'Elgar, i actualment ??s considerada com una de les millors obres corals angleses de tots els temps.

Elgar ??s potser millor conegut per les seues Marxes de Pompa i Circumst??ncia (1901). Poc abans de la seua composici??, Elgar va rebre l'enc??rrec de compondre una marxa sobre text d'A C Benson com a Oda per a la coronaci?? de Eduard VII d'Anglaterra. El suggeriment (recolzat pel mateix futur rei) era que el text de l'oda hauria de ser un cantable en la secci?? del trio en la marxa. Contra l'opini?? dels seus amics, Elgar va suggerir a Benson que li proporcionara un text addicional per tal d'introduir-lo en la nova obra. El resultat va ser Terra d'Esperan??a i Gloria, que constitueix el final de l'oda i que va ser objecte (amb certs canvis en el text) de la seua edici?? com un obra independent.

Entre 1902 i 1914 Elgar va gaudir de grans ??xits, va realitzar quatre visites als Estats Units incloent-hi una gira com a director d'orquestra, i va guanyar importants sumes interpretant les seues pr??pies obres. Entre 1905 i 1908 Elgar va ocupar el lloc de Professor de M??sica a la Universitat de Birmingham. Les seues classes van causar certa controv??rsia sobre les opinions que defensava sobre altres compositors anglesos i sobre la m??sica anglesa en general. En les col??leccions de la Universitat de Birmingham es troba un arxiu de correspond??ncia escrita per Elgar.

La Simfonia n??m. 1 (1908) va ser interpretada m??s de cent vegades l'any de la seua estrena, el Concert per a viol?? (1910) va ser un enc??rrec del c??lebre violinista Fritz Kreisler, i el 1911, l'any de la conclusi?? de la seua Simfonia n??m. 2, va obtenir l'Orde del M??rit.

El llegat musical d'Elgar ??s principalment orquestral, per?? tamb?? va escriure obres concertants i m??sica de cambra. La seua ??nica obra per a Banda de m??sica, The Severn Suite (m??s tard arranjada pel mateix compositor per a orquestra), roman com a pe??a fonamental en el repertori de les bandes brit??niques. De vegades, aquesta obra ??s interpretada en el seu arranjament per a orgue, obra de Sir Ivor Atkins com la seua segona Sonata per a orgue. La primera de les sonates per a orgue va ser composta molt abans, el 1895. Aquesta primera sonata va ser composta espec??ficament per a l'instrument, per?? amb un estil clarament orquestral, i roman com un dels pilars b??sics del repertori rom??ntic angl??s.

[edita] ??ltims anys

Durant la Primera Guerra Mundial la popularitat de la seua m??sica va comen??ar a decaure. Despr??s de la mort de la seua esposa en 1920 no va compondre quasi res d'important. Poc abans de la seua mort va compondre l'eleg??ac Concert per a violoncel.

Elgar va viure en el poble de Kempsey des del 1923 al 1927, on va rebre el t??tol de ???Mestre de M??sica de Sa Majestat???.

Prop del final dels seus dies va comen??ar a treballar en una ??pera, The Spanish Lady (La Dama Espanyola), i va acceptar un enc??rrec de la BBC per a compondre una tercera simfonia. La malaltia va impedir que acabara ambdues obres.

Va morir el 23 de febrer de 1934. En el termini dels dos seg??ents mesos, dos dels m??s reputats compositors anglesos - Gustav Holst i Frederick Delius ??? tamb?? van morir.

[edita] Reconeixement P??stum

La casa de Lower Broadheath en qu?? va n??ixer Elgar ??s avui un museu dedicat a la seua vida i obra.

En Worcester High Street, enfront de la catedral, s'erigeix una est??tua en el seu homenatge, a pocs metres del lloc en qu?? va estar la botiga de m??sica de son pare.

Una altra est??tua del compositor s'erigeix al final de Church Street a Malvern, contemplant la ciutat i donant als visitants l'oportunitat de detenir-se per un instant al costat del compositor, a l'ombra dels tossals que ell observava tan sovint

Al setembre del 2005 una est??tua esculpida per Jemma Pearson va ser inaugurada prop de la catedral de Hereford en commemoraci?? dels anys que Elgar va passar en la ciutat.

Els esbossos de la seua tercera simfonia van ser reelaborats en la d??cada de 1990 pel compositor Anthony Payne, el qual tamb?? ha reelaborat i estrenat una sisena ???Marxa de Pompa i Circumst??ncia??? sobre esbossos d'Elgar, estrenada el Els Proms d'agost del 2006.

Els esbossos d'un concert per a piano i orquestra, datats en 1913 van ser reelaborats pel compositor Robert Walker. L'obra resultant va ser estrenada en 1997 pel pianista David Owen Norris.

L'??xit Clubbed To Death de Rob Dougan, incl??s en la banda sonora de la pel??l??cula The Matrix (1999), est?? basat parcialment en les Variacions Enigma.

[edita] Cites

"La m??sica d'Elgar ??s meravellosa en la seua heroica melancolia."

William Butler Yeats sobre la m??sica incidental per a "Grania and Diarmid".

[edita] Obres

[edita] Obres orquestrals

  • Froissart, Obertura per a orquestra, OP.19 (1890)
  • Serenata per a orquestra de corda, OP.20 (Versi?? revisada de les ???tres peces per a orquestra de corda???, 1888-92)
  • Variacions sobre un tema original (Enigma) per a orquestra, OP.36 (1899)
  • Sea Pictures, Cicle de can??ons per a contralt i orquestra, OP.37 (1897-99)
  • Chanson de Matin i Chanson de Nuit, per a xicoteta orquestra (arranjament de les peces de sal?? per a viol?? i piano), OP.15 (1899)
  • Cockaigne (In London Town), Obertura per a orquestra, OP.40 (1900-01)
  • Marxes de Pompa i Circumst??ncia, Marxes N??m.1 i 2 per a orquestra, OP.39 (1901)
  • Marxa f??nebre de Grania and Diarmid per a orquestra, OP.42 (1902, de la m??sica incidental per al drama de W.B. Yeats)
  • Dream Children, Dos peces per a orquestra de cambra, OP.43 (1902)
  • In the South (Alassio), Obertura de concert per a orquestra, OP.50 (1903-04)
  • Marxes de Pompa i Circumst??ncia, Marxa N??m.3 per a orquestra (1904)
  • 'Introducci?? i Allegro per a quartet de corda i orquestra de corda, OP.47 (1904-05)
  • Marxes de Pompa i Circumst??ncia, Marxa N??m.4 per a orquestra (1907)
  • The Wand of Youth, Suite No. 1 per a orquestra, OP.1a (1867-71, rev. 1907)
  • The Wand of Youth, Suite No. 2 per a orquestra, OP.1b (1867-71, rev. 1908)
  • Simfonia n??m. 1 en La bemoll per a orquestra, OP.55 (1907-08)
  • Elegia per a orquestra de corda, OP.58 (1909)
  • Roman??a per a fagot i orquestra, OP.62 (1909)
  • Concert per a viol?? i orquestra en Si menor, OP.61 (1909-10)
  • Simfonia n??m. 2 en Mi bemoll per a orquestra, OP.63 (1909-11)
  • Marxa de la Coronaci?? per a orquestra, OP.65 (1911)
  • The Crown of India, Suite per a orquestra, OP.66 (1911-12)
  • Falstaff, Estudi simf??nic per a orquestra, OP.68 (1913)
  • Sospiri per a orquestra de corda i arpa, OP.70 (1914)
  • Pol??nia, Preludi simf??nic per a orquestra, OP.76 (1915)
  • The Starlight Express, Suite per a solistes vocals i orquestra, OP.78 (de la m??sica incidental per a l'obra d'Algernon Blackwood, 1915-16)
  • The Sanguine Fan per a orquestra, OP.81 (1917)
  • Concert per a Violoncel i orquestra en Mi menor, OP.85 (1918-19)
  • Empire March per a orquestra (1924)
  • Suite de Arthur per a orquestra de cambra (de la m??sica incidental per a Arthur de Laurence Binyon, 1924)
  • Minuet de Beau Brummel per a orquestra (1928-29)
  • Marxes de Pompa i Circumst??ncia, Marxa No.5 per a orquestra (1930)
  • Nursery Suite per a orquestra (1931)
  • Severn Suite for orchestra, OP.87a (1930-32)
  • Mina per a orquestra de cambra (1933)
  • Simfonia No.3 per a orquestra, OP.88 (esbossos, 1932-34, reelaborada per Anthony Payne 1972-97)
  • Concert per a piano, OP.90 (esbossos, 1909-25, reelaborat per Robert Walker)
  • Marxes de Pompa i Circumst??ncia, Marxa No.6 per a orquestra (esbossos, reelaborada per Anthony Payne 2005-06)

[edita] Obres per a cor i orquestra (Cantates, Oratoris etc.)

  • The Black Knight, Simfonia/Cantata per a cor i orquestra, OP.25 (1889-92)
  • From the Bavarian Highlands per a cor i orquestra, OP.27 (1895-96)
  • The Light of Life (Lux Christi), Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.29 (1896)
  • The Cibertira of St George, Balada per a cor i orquestra, OP.33 (1897)
  • Et Deum & Benedictus per a cor i orquestra, OP.34 (1897)
  • Caractacus, Cantata per a solistes, cor i orquestra, OP.35 (1897-98)
  • The Dream of Gerontius, Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.38 (1899-1900)
  • Coronation Ode per a solistes, cor i orquestra, OP.44 (1901-02, rev. 1911)
  • The Apostles, Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.49 (1902-03)
  • The Kingdom, Oratori per a solistes, cor i orquestra a, OP.51 (1901-06)
  • The Crown of India, Mascarada Imperial per a solistes, cor i orquestra, OP.66 (1911-12)
  • The Music Makers, Oda per a solistes, cor i orquestra, OP.69 (1912)
  • The Spirit of England per a soprano/tenor, cor i orquestra, OP.80 (1915-17)

[edita] M??sica de Cambra

  • Salut d'Amour (Liebesgruss) per a viol?? i piano, OP.12 (1888)
  • Sonata per a viol?? i piano, OP.82 (1918)
  • Quartet de corda en Fa menor, OP.83 (1918)
  • Quintet amb piano en La menor, OP.84 (1918-19)
  • Soliloqui per a obo?? sol (1930)

[edita] Obres per a piano

  • In Smyrna (1905)

[edita] Obres per a orgue

  • Sonata en Sol major, OP. 28

[edita] Refer??ncies i Bibliografia

  • Michael Kennedy ??? Portrait of Elgar 3rd ed. (Oxford: Clarendon Press, 1987)
  • Jerrold Northrop Moore ??? Edward Elgar: a creative life (Oxford: OUP, 1984)
  • William H. Reed ??? Elgar as I knew him (Oxford: OUP, 1989)
  • Percy Young ??? Alice Elgar: enigma of a Victorian lady (London: Dobson, 1978)
  • Percy Young ??? Elgar OM: a study of a musician 2nd ed. (London: Purnell, 1973)
  • James Hamilton-Patterson ??? Gerontius (Soho Press, 1989) Is a historical novell that gives An imagined account of a cruise to South Am??rica that Elgar took in 1923.
  • Yvonne M Ward ??? 'Gosh! Man Ve got a vagabundege in mi head: Edward Elgar, A.C. Benson and the creation of "Land of Hope and Glory"' (The Court Historien. Volume 7, No.1, 2002)

[edita] Enlla??os externs