Simfonia n??m. 2 d'Elgar
De Viquip??dia
| Simfonia n??m. 2 | |
| Composici?? d'Edward Elgar | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | mi b M |
| Composta: | 1909-1911 |
| Publicada: | |
| Catalogaci??: | Op. 63 |
| Dedicat??ria: | Eduard VII del Regne Unit |
| Estrena: | 24 de maig de 1911, a Londres |
| Durada: | |
La Simfonia n??m. 2 en mi bemoll major, Op 63, d'Edward Elgar ??s la segona i ??ltima de les simfonies que va compondre. La va compondre entre 1909 i 1911, tot i que alguns esbossos daten de 1903. En l'obra consta la seg??ent dedicat??ria:
- Dedicada a la mem??ria de sa difunta Majestat el rei Eduard VII.
- Aquesta simfonia, destinada abans de 1910 a ser un lleial tribut, porta la present dedicat??ria amb la graciosa aprovaci?? de sa Majestat el Rei[1].
- 16 de mar?? de 1911.
La partitura de la simfonia est?? precedida d'una cita de Shelley, del seu poema Invocaci??:
- Rarely, rarely comest thou,
- Spirit of delight!
- (Rarament, rarament arribes,
- Esperit del delit!)
La simfonia est?? orquestrada per a tres flautes, un piccolo; dos obo??s i Corn angl??s; clarinet mi benoll, dos clarinets si bemoll i un clarinet baix; dos fagots i contrafagot, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbals, percussi?? (incloent-hi caixa, bombo, pandereta i plats), dues arpes i instruments de corda.
La simfonia compr??n quatre moviments:
- I. Allegro vivace e nobilmente
- II. Larghetto
- III. Rondo: Presto
- IV. Moderato e maestoso
Com en el cas de la seua Primera Simfonia, la segona no compta amb un programa expl??cit. Tot i aix??, Elgar va escriure posteriorment sobre aquesta: ?? [La segona simfonia] ... representa el 'pelegrinatge apassionat' d'una ??nima; ... l'??ltim moviment descriu el resultat definitiu de la seua 'passi??' en noble capteniment, i ... les darreres dues p??gines l'apoteosi i l'etern resultat del pelegrinatge de l'??nima.?? Parts de la simfonia van ser esbossades a Ven??cia, durant una visita l'any 1910, i originalment va caracteritzar el segon i tercer moviments com representants del contrast entre el fosc interior de la Catedral de Sant Marc de Ven??cia i l'assoleiada pla??a de fora: no obstant, en l'??poca en qu?? va concloure la simfonia va elaborar el segon moviment com una elegia funer??ria per al rei Eduard VII, que acabava de morir. El cr??tic musical de Los Angeles, Jim Svejda va descriure l'era Eduardiana com ?? el tendre G??tterd??mmerung ?? i ?? de fet tota la simfonia t?? un car??cter eleg??ac, potser nom??s superada pel seu tard?? Concert per a violoncel (1919).??
L'estrena, el 24 de maig de 1911 en un concert del "London Festival", va resultar una decepci?? per a Elgar. L'assist??ncia de p??blic no va cobrir les expectatives, malgrat el grand??ssim ??xit del Concert per a violoncel la pr??via tardor. El seu amic, el violinista W. H. Reed va apuntar que tot i les repetides crides a l'escenari del compositor, aquest ?? va lamentar l'inequ??voca impressi?? que es produeix quan el p??blic, fins i tot el p??blic angl??s, es mostra clarament ap??tic.?? Reed diu que Elgar va manifestar-li ?? Qu?? els passa, Billy? Miral's, asseguts com un ramat de porcs encebats.?? Potser va ser degut a l'esperit de l'obra; a difer??ncia de la Primera Simfonia i del Concert per a viol?? no conclou amb un espendor??s tutti orquestral, sin?? tranquil??lament i melanc??lica.
[edita] Bibliografia
- David Cox, "Edward Elgar", in The Symphony, ed. Robert Simpson. Penguin Books Ltd., Middlesex, England, 1967. Vol. 1 ISBN 0-14-020772-4 Vol 2. ISBN 0-14-020773-2 (Cox esmenta espec??ficament el General Gordon com l'inspirador de la simfonia.)
- Diana McVeagh, "Edward Elgar", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
- Diana McVeagh: "Edward Elgar", Grove Music Online ed. L. Macy (Data d'acc??s: 8 de maig de 2005), (acc??s per subscripci??)
- Reed, W H: "Elgar", London, J M Dent & Sons, 1939
