Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Santa Sofia (Istanbul) - Viquip??dia

Santa Sofia (Istanbul)

De Viquip??dia

Santa Sofia

Aspecte actual
Documentaci??
Tipus esgl??sia, bas??lica
Arquitectes Antemi de Trales
Isidor de Milet
Comen??ament 532
Acabament 537
Localitzaci?? Constantinoble (avui Istanbul)
Estil bizant??
Materials utilitzats ma?? i marbre
Sistema constructiu arquitravat i voltat
Vistes
Al??at 55,60 m

Planta 69,70 m x 80,90 m

Santa Sofia (en turc Ayasofya i en grec ???????? ??????????) ??s una antiga esgl??sia ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. L'esplanada des d'on es contempla Santa Sofia a un costat i la Mesquita del Sult?? Ahmet o Mesquita Blava a l'altra ??s una imatge tur??stica per?? inoblidable. Es considera l'obra m??s gran i sagrada de l'??poca Bizantina. Va ser utilitzada com esgl??sia durant 916 anys, des de la seva construcci?? l'any 537 fins al dia de la conquesta d'Istanbul l'any 1453. Des d'aquesta data fins a 1934, durant 481 anys, es va utilitzar com a mesquita. Despr??s de passar una restauraci?? complerta per ordre de Mustafa Kemal Ataturk, fundador de la rep??blica Turca, el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.

Vista nocturna
Vista nocturna

T?? una gran import??ncia en la hist??ria de l'arquitectura per ser la primera construcci?? de base quadrada d'aquesta grand??ria i coberta per una c??pula central i dues petites semic??pules. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia ??s la quarta esgl??sia que t?? una ??rea coberta mes gran del m??n despr??s de Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Mil??. El nom d'Aya Sofia ??s un dels tres t??tols dedicats a D??u que es descriuen com: Aya Sofia (saviesa divina), Aya Irene (Santa Irene) (quietud, pau) i Aya Dinamis (poder sagrat).

Medallons a l'interior
Medallons a l'interior

L'emperador bizant?? Constant?? el Gran, l'any 360, va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran esgl??sia amb el nom de "Megale Ekklesia". Sobre les ru??nes d'aquesta construcci?? de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del 404, va ser constru??da una nova esgl??sia m??s gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del 416. L'emperador bizant?? Teodosi II va ser el mecenes d'aquesta segona esgl??sia, que constava de tres naus en forma bas??lica. Aquest edifici, del que es poden veure encara les restes de la seva base, les escales i un fris decorat amb relleus d'ovelles just davant del museu, va ser pr??cticament destru??t pels opositors de l'emperador durant la insurrecci?? de Nika (vict??ria) que va comen??ar al gener de l'any 532. L'emperador Justini?? I, que va recuperar el seu tron despr??s de la insurrecci?? de Nika, va manar construir l'esgl??sia que es visita avui dia.

L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensaci?? de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgr??cia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record. Alguns mosaics han estat protegits amb vidres en els ??ltims anys.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

[edita] Primera esgl??sia

Tros de pedra de l'antiga esgl??sia
Tros de pedra de l'antiga esgl??sia

No queden restes de la primera esgl??sia que es constru??a en aquesta localitzaci??, coneguda en grec com ???????????? ????????????????? (Meg??l?? Ekkl??s????, ??Gran Esgl??sia??), o en llat?? Magna Ecclesia[1].

Com sovint passava en aquells dies, el lloc fou seleccionat per l'exist??ncia pr??via d'un temple pag??[2]. L'esgl??sia era constru??da prop de l'??rea on s'estava desenvolupant el palau imperial i prop de l'esgl??sia m??s petita Hagia Irene, que fa de catedral fins que Santa Sofia fou completada. Santa Sofia fou inaugurada per Constant?? II el 15 de febrer de 360. Les dues esgl??sies formaven part de les esgl??sies principals de l'Imperi Bizant??.

S??crates de Constantinoble (380-440) va fer la cr??nica d'aquesta esgl??sia, afirmant que era constru??da per Constant?? el Gran. Fou constru??da com una bas??lica tradicional llatina amb galeries i un sostre de fusta. Precedida per un atri. En aquells moments ja era considerada com un dels monuments m??s excepcionals del m??n.

L'apel??laci?? Meg??l?? Ekkl??s???? es segu?? utilitzant molt de temps, i no es canvi?? pel nom de Santa Sofia fins despr??s de la conquesta bizantina del 1453.

[edita] Segona esgl??sia

El patriarca de Constantinoble, Joan Cris??stom, entrava en conflicte amb l'emperadriu Aelia Eudoxia, muller de l'emperador Arcadi i era enviat a l'exili el 20 de juny de 404. Durant els subseg??ents aldarulls, la primera esgl??sia fou cremada en gran part. Una segona esgl??sia fou ordenada construir per Teodosi II, que l'inaugurava el 10 d'octubre de 405. Amb la revolta de Nika la segona esgl??sia fou cremada completament entre el 13 i 14 gener de 532. Uns quants blocs de marbre d'aquesta segona esgl??sia han sobreviscut i es mostren al jard?? de l'actual esgl??sia (la tercera).

[edita] Tercera esgl??sia

Detall del treball dels artistes al pis superior
Detall del treball dels artistes al pis superior

El 23 de febrer de 532, nom??s uns quants dies despr??s de la destrucci?? de la segona bas??lica, l'emperador Justini?? I prenia la decisi?? de construir una tercera bas??lica totalment diferent, m??s gran i m??s majestuosa que les sevess predecessors. Justini?? escollia el f??sic Isidor de Milet i el matem??tic Antemi de Tral??les com a arquitectes; Antemi, tanmateix, moria al cap d'un any. La construcci?? ??s descrita per l'historiador bizant?? Procopi a De Aedificiis. La bas??lica es constru?? amb material portat de pertot l'imperi, com columnes hel??len??stiques des del temple d'??rtemis a Efes.

Les pedres grans es portaren de llunyanes pedreres: P??rfid des d'Egipte, marbre verd des de Tess??lia, pedra negra des de la regi?? del B??sfor i pedra groga des de S??ria. M??s de deu mil persones foren contractades durant la construcci??. Fou reconeguda immediatament com una obra excepcional d'arquitectura, demostrant les idees creatives dels arquitectes. Podrien haver utilitzat les teories d'Her?? d'Alexandria per poder construir una c??pula d'aquestes dimensions sobre un espai obert tant gran. L'emperador, juntament amb el patriarca Eutychius, inaugurava la bas??lica nova en 27 de desembre de 537 amb molta pompa i circumst??ncia. Els mosaics dins de l'esgl??sia, tanmateix, no foren completats fins el regnat de l'emperador Just?? II (565-578).

La c??pula
La c??pula

Els terratr??mols l'agost de 553 i 14 de desembre de 557 provocaren escletxes a les c??pules. La c??pula principal s'ensorr?? completament durant un terratr??mol el 7 de maig de 558, destruint per l'impacte l'altar i el cimbori. L'emperador orden?? una restauraci?? immediata. El confiava a Isodor el Jove, nebot d'Isidor de Milet. Aquesta vegada utilitz?? materials m??s lleugers i elev?? la c??pula 6,25 m, donant aix?? la seva al??ada interior actual de 55,6 m[3]. Aquesta reconstrucci?? es complet?? el 562. El poeta bizant?? Pau Silenciari va escriure un llarg poema ??pica conegut com Ecphrasis, per a la reinauguraci?? de la bas??lica, presidia pel patriarca de Constantinoble Eutiqui, el 23 de desembre de 562.

Santa Sofia era la seu del patriarca de Constantinoble i la principal escena de les cerim??nies imperials bizantines, com les coronacions. La bas??lica tamb?? oferia asil als malfactors. Els visitants estrangers quedaven profundament impressionats.

El 726 l'emperador Lle?? III de Bizanci emetia una s??rie d'edictes contra la veneraci?? d'imatges (iconocl??stia), ordenant a l'ex??rcit la destrucci?? de totes les icones. En aquella ??poca, totes les imatges religioses i est??tues es retiraren de Santa Sofia. Despr??s d'un breu per??ode de relaxament, l'emperador Irene de Bizanci (797-802), va tornar a endurir l'iconocl??stia. L'emperador Te??fil (829-842) fou fortament influ??t per l'art isl??mic, prohibint les imatges gravades. Tenia una porta de bronze amb els seus monogrames instal??lada a l'entrada del sud de l'esgl??sia.

Mosaic de Joan II Comn?? i la seva esposa, Irene
Mosaic de Joan II Comn?? i la seva esposa, Irene
Mosaic del Crist Pantocrator
Mosaic del Crist Pantocrator

La bas??lica va patir m??s danys, primer per un gran foc el 859, i una altra vegada per un terratr??mol el 8 de gener de 869 que feia esfondrar una part de la c??pula. L'emperador Basil I orden?? la seva reconstrucci??.

Un altre gran terratr??mol de 25 d'octubre de 989 arru??n?? la gran c??pula. L'emperador bizant?? Basil II aquesta vegada tri?? l'arquitecte armeni Trdat, creador de les grans esgl??sies d'Ani i Agine, per reparar la c??pula[4]. Les seves reparacions afectaven l'arc occidental i una porci?? de la c??pula. L'abast de la destrucci?? de l'esgl??sia es palesa en els sis anys que va durar la seva reconstrucci??. L'esgl??sia es reobria el 13 de maig de 994.

Al seu llibre De Ceremoniis aulae Byzantinae (Llibre de Cerim??nies), l'emperador que Constant?? VII (913-919) va escriure sobre tots els detalls de les cerim??nies celebrades a Santa Sofia per l'emperador i el patriarca.

Durant la Quarta Croada, Constantinoble fou capturada i l'esgl??sia profanada. L'historiador grec bizant?? Niketas Choniates va descriure la captura de Constantinoble. Moltes rel??quies foren enviades a les esgl??sies d'occident i es poden veure a diversos museus. Durant l'ocupaci?? llatina de Constantinoble (1204-1261) l'esgl??sia es convertiria en una catedral cat??lica romana. Baldu?? I era coronat emperador el 16 de maig de 1204 a Santa Sofia, en una cerim??nia amb pr??ctiques bizantines. Enrico Dandolo, el Doge de Ven??cia que comand?? la invasi?? de la ciutat per part dels croats, fou enterrat a l'esgl??sia i se'n conserva encara la tomba.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Alessandro E. FONI, George PAPAGIANNAKIS, Nadia MAGNENAT-THALMANN. Virtual Hagia Sophia: Restitution, Visualization and Virtual Life Simulation. Data d'acc??s: 2007-07-03.
  2. ??? Hagia Sophia accessed September 13, 2007
  3. ??? Emporis: Haghia Sophia
  4. ??? Gevork Nazaryan - The gifted architect Trdat

Coordenades: 41?? 0??? 30??? N 28?? 58??? 48??? E

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Santa Sofia