Just?? II

De Viquip??dia

Flavius Iustinus (Iunior) Augustus^[1] o Just?? II va ser emperador bizant?? des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justini?? I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada Dinastia Justinianea.

El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb P??rsia i la p??rdua d'una gran part d'It??lia. Es considera que la seva pol??tica, gens conciliadora, no va ser la m??s adequada per afrontar els perills que amena??aven el territori de l'Imperi; per aix?? no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Ascens al tron 1.2 Lluites amb els longobards 1.3 El conflicte amb els ??vars i els gots 1.4 La guerra persa 1.5 El govern de l'emperadriu 1.6 Darrers anys 2 Refer??ncies

[edita] Biografia

[edita] Ascens al tron

La nit del 13 de novembre del 565 Just?? dormia quan fou despertat per una delegaci?? del senat que li anunciava la mort de Justini?? I i l'informaven que havia estat designat successor amb el seu cos??, el general Just?? com a c??sar. La darrera voluntat de l'emperador es va llegir al senat i Just?? fou proclamat emperador.

El primer que va fer fou pagar les deutes de Justini??; en aix?? va gastar bona part del tresor imperial i va repartir tamb?? diners entre el poble per guanyar el favor popular. L'emperadriu Sofia va obrir el seu tresor privat i va contribuir als pagaments.

En el tema religi??s va publicar un decret de toler??ncia universal que permetia que tots els exiliats per motius religiosos poguessin tornar, amb l'excepci?? d'Eutiqui; aix?? va portar la pau a l'esgl??sia, una pau que va durar mig segle.

M??s endavant, per recuperar els diners invertits en pagar les deutes de Justini??, va iniciar un sistema de sobretaxa fiscal, ja que les taxes ja eren molt altes, i va vendre les propietats imperials.

Ben aviat van apar??ixer els conflictes. Una ambaixada del khan dels ??vars va demanar audi??ncia per?? Just?? els despatxar r??pidament provocant l'enemistat del khan; tamb?? va tenir conflictes diplom??tics amb els perses que feien augurar una guerra. El seu cos??, l'estimat general Just??, fou enviat a Egipte on fou assassinat, i aquest succ??s va provocar la indignaci?? del poble de Constantinoble. El suposat complot va haver de ser ofegat amb viol??ncia, i els amics del general mort foren acusats de conspirar.

[edita] Lluites amb els longobards

Ja ben al principi del seu regnat va actuar amb passivitat en la guerra entre longobards i g??pides a la Pann??nia, si b?? uns i altres el van temptar amb promeses. Els longobards es van aliar amb els ??vars i els g??pides van demanar ajut a Just?? a canvi de cedir-li la ciutat de Sirmium, l'actual Sremska Mitrovica. Una for??a bizantina va rellevar al destacament g??pida de la ciutat, que finalment seria l'??nic premi de l'imperi en tot aquest per??ode. L'imperi bizant?? no hi va intervenir m??s. Els ??vars no van arribar a temps, per?? els longobards van guanyar la batalla i la derrota va significar el final del poder g??pida. El rei longobard Albo?? va tallar el cap del rei derrotat Cunimon i amb el crani es va fabricar una tassa.^[2]

L'emperadriu Sofia odiava a Nars??s i va aconseguir que Just?? el fes tornar d'It??lia amb tots els diners que s'havien enviat per la defensa. Nars??s va al??legar una imminent invasi?? dels longobards per no haver de tornar, i Sofia li va dirigir una carta insultant; Nars??s llavors va deixar que els longobards enva??ssin It??lia amb la promesa de que ell no agafaria el comandament dels romans. Quan Nars??s se'n va penedir ja era tard i el 567 va haver de renunciar al comandament a rel de les protestes dels ciutadans de Roma.

El 568 Albo?? va envair It??lia. Flavi Long??, successor de Nars??s, no havia fortificat els passos dels Alps i no els va poder fer front. Forum Julii fou la primera ciutat conquerida i s'hi va establir un ducat longobard que va agafar el nom de Friul (corrupci?? de Forum Julii) amb Grasulf com a primer duc. A continuaci?? van ocupar Aquileia, els habitants de la qual es van refugiar a unes illes de la costa i van originar la que m??s endavant seria la ciutat de Ven??cia.

Eren una for??a imponent que m??s que saquejar, creava assentaments. Les forces bizantines dels enclavaments a??llats que els feien front no estaven prou ben preparades i eren derrotades; It??lia, a m??s, estava extenuada per diverses plagues que havia patit. El 569 els longobards van ocupar M??ntua, la Lig??ria i els Alps Cottis, i el 5 de setembre entraven victoriosos a Mil??. All?? Albo?? es va coronar rei d'It??lia i el territori entorn a Mil?? fou anomenat Longobardia o Llombardia.

El 570 els longobards van ocupar una bona part d'It??lia central i van arribar fins a Spoleto, on es va fundar un altra ducat important governant per Faroald, i Benevent, on tamb?? es va fundar un ducat aprofitant que hi havia una col??nia de longobards que s'havien establert all?? 19 anys abans per concessi?? imperial; el seu cap era Zotto, que fou nomenat duc. El 571 van ocupar Cal??bria i el seu nom fou donat pels grecs a la part que van conservar, la pen??nsula del Bruttium i part de Luc??nia. Roma, Ravenna, la moderna Cal??bria i altres zones van romandre en poder dels imperials.

M??s endavant, el rei longobard Albo?? fou assassinat a Pavia (572), ciutat on el seu successor va establir la resid??ncia; a rel d'aquest fet els longobards van comen??ar a tenir conflictes interns.

[edita] El conflicte amb els ??vars i els gots

Pel que fa als ??vars Just?? II es va negar a pagar-los cap subsidi, ja que tenia la vocaci?? de ser m??s rigor??s amb el tresor que el seu oncle Justini?? i desenvolup?? una nova pol??tica tot desafiant els b??rbars. Aquests van esperar que l'imperi pat??s algun daltabaix, i aix?? va succeir a partir del 572 durant la guerra amb els perses.

Els ??vars ho van aprofitar i esclat?? la guerra a Dalm??cia. El general grec Tiberi, un bon general, tot i que no disposava de forces va aconseguir reconduir la situaci??. El tractat de pau que van haver de pactar, amb un pagament de 80.000 monedes de plata^[3], va sortir molt m??s car que el subsidi original que s'havien estalviat, una evid??ncia m??s del frac??s de la pol??tica de l'emperador.

A partir del 569 el rei got Leovigild va atacar els territoris de l'Imperi a la Pen??nsula Ib??rica, i els va prendre C??rdova i altres ciutats. Van acordar la pau el 572, reconeixent-se m??tuament el nou mapa territorial. M??s endavant, a l'??poca de Suintila, van perdre els darrers assentaments a la pen??nsula.

[edita] La guerra persa

Mentre, els perses estaven enfrontats al poble del turcs occidentals, amb els que Bizanci tenia relacions d'amistat i, per tant, eren aliats. Cosroes I va envair el regne dels Himiarites al Iemen. Paral??lelament els ibers del Caucas i els armenis de l'anomenada Persarm??nia es van revoltar el (571) amb la promesa que Just?? els ajudaria, fonamentant-se en la mateixa fe cristiana que compartien. Bizanci aprofit?? la revolta per refusar el tribut anyal de 30.000 peces d'or que pagaven als perses d'acord amb els antics tractats, i la guerra va esclatar l'any 572.

Just?? que va enviar contra els perses al general Marci??, que tot i no disposar d'ex??rcit, en va arribar a formar un i va fer m??s del que calia esperar en la precarietat en que es trobava. Va romandre per un temps a la fortalesa de Dara i va rebre refor??os de contingents de laz i altres nacions del Caucas. Amb aquestes forces va assetjar Nisibis i va presentar batalla a l'ex??rcit persa de 100.000 homes.

Un canvi sobtat es va produir quan, des de Constantinoble, va arribar Acaci amb l'ordre que Marci?? torn??s a la capital i que ell assumia el comandament. Amb la marxa de Marci?? l'ex??rcit grec es va dispersar perqu?? no confiava en Acaci, personatge mancat de talent militar.

Per acabar-ho d'adobar, Acaci es va enemistar amb els seus imprescindibles aliats gas??nides, que eren de credo monofisita com els bizantins, els quals es van retirar i van deixar el pas lliure perqu?? els perses ocupessin S??ria i fessin una gran quantitat de presoners. Els perses van arribar fins a la fortalesa de Dara a la vora del riu Bouron, baluard de l'imperi, que fou conquerida el novembre del 573 despr??s d'una valerosa resist??ncia de cinc mesos. Sembla que la not??cia del desastre va afectar mentalment a Just?? II.

[edita] El govern de l'emperadriu

Just?? no tenia fills i Sofia el va conv??ncer d'adoptar com fill i hereu a Tiberi i l'emperador la va escoltar i el 574 va adoptar a Tiberi. Tot seguit, la bogeria de l'emperador era tan acusada que el govern va quedar completament en mans de Sofia i els seus ministres.

Sofia va concertar una treva d'un any amb els perses a canvi de 45.000 peces d'or, treva que despr??s es va prorrogar per tres anys amb el tribut anyal de 30.000 peces d'or, si be la treva no va incloure Arm??nia i la guerra en aquesta zona va continuar.

Tiberi va aconseguir aixecar un ex??rcit de 150.000 mercenaris i en va donar el comandament a Justini??, cos?? de Just??, per?? aquest gran ex??rcit contra els perses va deixar It??lia i Il??l??ria sense defenses. Justini?? va aconseguir algunes vict??ries i tamb?? algunes derrotes i fou substitu??t en el comandament per Maurici que el 578 va arribar fins al Tigris.

En la pol??tica religiosa, aconsellat per Joan de Sirimis, Just?? II va iniciar una persecuci?? del poder??s clericat monofisita que li va causar molta impopularitat. L'emperadriu Sofia, la seva tia Teodora i probablement el mateix Just?? havien professat, de manera p??blica, aquest credo. Els monofisites van ser humiliats i van perdre eventualment els seus privilegis.

[edita] Darrers anys

Els ??ltims anys del regnat de Just?? II van estar marcats per la bogeria. Tenia accessos de viol??ncia incontrolables, tractava de llan??ar-se per les finestres i arribava a mossegar als seus visitants.^[4]. La malaltia de Just?? es va incrementar per una ulcera a la cama, i davant la situaci?? Tiberi fou proclamat august el 26 de setembre del 578 i coronat p??blicament (Tiberi II).

En un moment de lucidesa, durant el pat??tic discurs que va pronunciar en ocasi?? del nomenament de Tiberi Constant?? ???el futur Tiberi II Constant????? com a c??sar, va aconsellar al seu successor:

"No frueixis amb la sang, evita la revenja, evita aquelles accions per les quals jo he aconseguit l'odi p??blic, i apr??n de l'experi??ncia millor que de l'exemple del teu predecessor. Com a home, he pecat; com a pecador, fins i tot en aquesta vida, he estat severament castigat; per?? aquests servidors (va assenyalar als seus ministres) que han abusat de la meva confian??a i inflamat les meves passions, es presentaran amb mi davant del tribunal de Crist"^[5].

Just?? va morir poc dies despr??s de la coronaci?? de Tiberi, el 5 d'octubre del 578.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Anomenat Iunior, "el jove", per distingir-lo de Just?? I
2. ??? Albo?? va prendre la filla de Cunimon, Rosamunda, com a bot?? de guerra i la va convertir en la seva esposa. Coses del dest??, m??s tard, el 572, va ser assassinat en un cop instigat per Rosamunda.
3. ??? J. Norwich: Byzantium: The Early Centuries, pg. 269
4. ??? Joan d'Ef??s: Hist??ria eclesi??stica, 3?? Part, Llibre 3r.
5. ??? Edward Gibbon: The Decline and Fall of the Roman Empire, cap. 45.

Emperador de l'Imperi Bizant?? o Basileus
Precedit per Justini?? I (527-565)	Just?? II (565-578)	Succe??t per Tiberi II Constant?? (578-582)