Tiberi II
De Viquipèdia
Tiberi II (Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador bizantí del 578 al 582.
Era nadiu de Tràcia i el seu nom original era Tiberi Anici Traci. Va viure de jove a la cort de Justinià I. Fou capità de la guàrdia de Justí II (successor de Justinià I el 565). El 573 va dirigir les tropes bizantines contra els àvars a les regions del Save i Danubi; primer fou derrotat en una batalla però es va recuperar i va aconseguir assegurar per l'Imperi la possessió de Sirmium a la unió dels dos rius. Justí el va nomenar cèsar (574) es diu que per influència de la seva dona Sofia que admirava al jove i guapo capità de la guàrdia. Va portar la part administrativa de l'Imperi durant quatre anys.
La guerra amb Pèrsia li va impedir reaccionar contra els longobards a Itàlia però va poder conservar el territori que després fou l'Exarcat de Ravenna, i salvar al Papa Pelagi II i a Roma dels longobards, amb un oportú aprovisionament portat per una flota. Més endavant es va aliar amb Xilperic, el rei franc, en contra dels longobards.
En la guerra contra Pèrsia el 576, el general Justinià va creuar el Bòsfor amb 150000 homes per fer aixecar el setge de Teodosiòpolis a Armènia, defensada pel general Teodor. L'exèrcit incloïa nombrosos germànics i eslaus. Es va lliurar una gran batalla prop de Melitene en la que els perses foren derrotats i molts es van ofegar al riu Eufrates quan fugien; el botí fou enorme i va incloure 22 elefants; Justinià va avançar fins a l'interior de Pèrsia i estava a punt de signar un tractat amb el rei Cosroes I quan un general persa va aconseguir una victòria en una batalla menor; Justinià fou cridat a la cort i nomenat al seu lloc Maurici (després emperador) que va adoptar la vella tàctica romana de romandre en camps fortificats i va passar el hivern a Mesopotàmia (577 a 578).
Justí va morir el 5 d'octubre del 578 i Tiberi va ascendir al tron i va agafar el nom complert de Flavi Constantí Anici Traci (Flavius Constantinus Anicius Thrax) sent conegut com Tiberi II. Sofia esperava casar-se amb Tiberi però quan aquest fou proclamat va presentar com emperadriu a Anastasia amb la que estava casat en secret des de feia algun temps. Sofia fou tractada correctament però no va oblidar aquesta circumstancia i es diu que va induir al general Justinià a conspirar contra Tiberi. Quan el complot fou descobert, Sofia fou privada de tot poder i Justinià fou perdonat i va esdevenir un lleial amic de Tiberi.
Vers el 578, l'exarca Gennadi [1] va derrotar al rei moro Gasmul dels mauritans.
El 579 a Pèrsia, Ormuz IV va succeir a Cosroes i va començar altre cop la guerra. Maurici va derrotar als perses i va assolar part del país; el 580 va obtenir una gran victòria a la vora de l'Eufrates. El 581 va obtenir una nova victòria. Maurici va rebre els honors del triomf al seu retorn a Constantinoble i l'agost del 581 Tiberi II, la salut del qual anava de baixa, i que no tenia fills mascles, el va nomenar cèsar i el va casar amb la seva filla Constantina.
Va morir el 14 d'agost del 582. Maurici el va succeir.
Tiberi fou un bon administrador i tot disminuir les taxes sempre va tenir ple el tresor. Va deixar sis constitucions (una s'ha perdut) que formen part de les 168 novellae; la més famosa fou Περὶ κουφισμῶν δημοσίων, "Sobre la disminució de taxes".
[edita] Nota
- ↑ sovint s'esmenta com exarca de Ravenna, ja que aquest càrrec fou creat per primer cop a Ravenna el 584; el càrrec d'Exarca d'Àfrica fou creat vers el 592, i el primer exarca fou el general Gennadi, que durant uns dotze anys havia estat el magister militum de la prefectura; per tant el títol d'exarca donat el 578 es un anacronisme
