Rexisme
De Viquip??dia
EL Rexisme (de Rex, de Christus Rex) fou un moviment pol??tic d'extrema dreta feixista que es va desenvolupar a Val??nia (B??lgica) del 1930 al 1945.
Taula de continguts |
[edita] Ideari
Els ide??legs del grup el veien com un moviment de la comunitat popular contra l'oligarquia dels partits i que havia de restablir la dignitat de l'Estat i recon??ixer-ne els pilars: aristocr??cia, jerarquia de professions i fam??lia. Per la seva banda, Jos?? Streel proposava una societat org??nica, m??s popular que democr??tica, oposada al sistema tancat de govern de partits, i basada en la fam??lia i en els lligams familiars, regionals, culturals i nacionals; i tot i que havia saludat el Nou Ordre Germ??nic, el considerava com a oposat als punts de vista cristians.
[edita] Origens
El moviment fou fundat per Leon Degrelle, membre de l???Action Catholique de la Jeunesse Belge(ACJB) influ??t ideol??gicament tant per Charles Maurras com per Charles P??guy i L??on Daudet, qui des del 1929 va editar el diari Cahiers de la Jeunesse Catholique, dirigit per Mn. Louis Picard. L'octubre del 1930 va comen??ar a dirigir les Editions Rex, editorial de l'ACJB. D???aquesta manera, el 1931 va treure la revista Soir??es, i el 1932 el diari Rex, des d???on encap??alaria l'ala radical del Partit Cat??lic.
[edita] Fundaci?? del partit
El 31 de juliol del 1933 esdev?? propietari de les Edicions Rex amb el seu col??laborador Pierre Daye, i el 1934 trenca amb l'ACJB. El 2 de novembre del 1935 va intentar fer-se l'amo del Partit cat??lic en l???anomenat coup de Courtrai, en el Congr??s Anyal de la Federation des Associations et Cercles Catholiques, tot provocant un enfrontament entre moderats i radicals. Aix??, pel febrer del 1936 abandona tamb?? el Partit Cat??lic per fundar un nou grup, el Mouvement Rexiste com a necessitat de canvi. Reclama el restabliment de la fam??lia, ataca l'??lit del poder i els ???pol??tics del poder materialista??? representats per la cohue o les pourris (corruptors i banquers), i amb algunes idees corporativistes, pretenia reduir els poders del parlament, alhora que es declarava enemic de l???hipercapitalisme, del socialisme i de la corrupci?? pol??tica.
En aquesta aventura se li unirien Pierre Daye, corresponsal a Par??s del diari d???extrema dreta Je suis partout, amic de Joachim von Ribbentrop, Jos?? Streel, membre de l'AJCB, cap de les Editions Rex i editor de Le Pays R??el, que aviat esdevindr?? el diari del grup; Jean M.L.G. Denis (1902-??), secretari de Mn. Picard i tamb?? secretari del comit?? executiu de l'AJCB, diputat per Namur; i Victor Matthys, german??fil. Reberen endem??s el suport de Robert Poulet i altres reaccionaris.
A les eleccions del maig del 1936, el moviment Rex va obtenir 271.491 vots i 21 escons (30 en total de la coalici?? amb la VNV) i 12 senadors. Aix?? va moure Degrelle a visitar Alemanya el setembre del mateix any. All?? s???entusiasm?? amb Adolf Hitler i decid?? donar una empenta m??s feixista al moviment, amb suport de Matthys i Daye, per?? no de Streel o Denis, m??s catolicistes. Fins i tot, l'11 d???abril del 1937 Degrelle va gosar presentar-se a les eleccions per a primer ministre en un clar desafiament a van Zeeland, per?? nom??s obtingu?? el 19 % dels vots i la condemna del cardenal de Malinas, Josephus-Ernestus van Roey. Aix?? va fer molt de mal al moviment, que va obtenir un sonor frac??s a les eleccions municipals del 1938, i a les eleccions generals del 1939 nom??s va obtenir el 4,4 % dels vots i un ??nic esc?? per a Degrelle, cosa que els condemnaria a la marginalitat en els primers moments de la guerra.
[edita] Rex durant l'ocupaci?? nazi
El 22 de juliol de 1940 Degrelle, que va veure clara l'oportunitat de fer-se un lloc en el nou ordre, s'entrevist?? amb el rei Leopold III, amb el cardenal van Roey i amb l'ambaixador alemany a la Fran??a de Vichy, Otto Abetz, per tal d???organtizar la col??laboraci?? amb els nous ocupants, que s???estipul?? en un acord que fou signat per Matthys (REX), Staf de Clercq (VNV) i Jef Fran??ois (Verdinaso), per?? Paul Hoornaert (LNB) es neg?? a participar-hi. Aix??, un cop l???ocupaci?? fou oficialitzada, l'agost del 1940 le Pays R??el va reobrir amb la col??laboraci?? de Denis i Streel.
EL 1941, per??, Rex va perdre influ??ncia pol??tica. Aix?? va provocar que Degrelle perd??s inter??s pel grup i des del juliol, un cop invadida R??ssia, reclut??s la Legion Wallonne per tal d???anar a lluitar-hi. Ell mateix marxaria com a tinent al front rus fins a desembre del 1942, i deix?? com a cap de Rex Victor Matthys i Jos?? Streel com a conseller pol??tic. Durant el 1942 Matthys intent?? desprestigiar al cardenal Van Roey, implicant-lo en operacions financeres fosques, per?? el seu grup Rex aleshores s???havia aconvertit en una simple oficina de reclutament de la Legion Wallonne, que el 1943 pass?? a anomenar-se SS Brigade Wallonne i que reclutaria un total de 6.000 voluntaris, dels quals uns 2.500 moririen al front rus.
Un cop tornat del front, el 1943 Degrelle va proposar la creaci?? d'un Etat Bourguignon dins el Reich, del qual Val??nia en formaria part. Matthys li va donar suport, per?? no pas Streel. Alhora, com a tinent de la Wehrmacht, Degrelle va fer declaracions on afirmava que els valons s??n en realitat alemanys, cosa que encara el desprestigia m??s.
El 29 d'agost de 1944 Degrelle ser?? nomenat SS-Sturmbannfuhrer de la 32 Brigada SS Wallonie, mentre el 17 d'agost Victor Matthys orden?? una cruel repress??lia contra la resist??ncia a Courcelles (Charleroi): 27 civils foren massacrats en accions de ???contraterrorisme???. Tanmateix, el 3 de setembre del 1944, Val??nia cauria en mans dels aliats. La plana major de Rex va haver de fugir a Fran??a, amb Matthys, Streel i el nou cap, Louis Collard. Daye fuig cap a Espanya i Degrelle a L??beck, des d???on anir?? a Dinamarca i Noruega, per acabar a Espanya el 1945.
[edita] La posguerra
Despr??s de la guerra, es van dur a terme nombrosos judicis i depuracions contra els col??laboracionistes. Denis fou empresonat fins el 1951; Poulet fou condemnat a mort, per?? li fou conmutada el 1948; Streel fou condemnat a mort i executat el 1946; Matthys tamb??, i ho fou el 1947; Daye, establit a Buenos Aires, i Degrelle, a Espanya, foren condemnats a mort in absentia el 1946, cosa que no els impediria de continuar llurs activitats a l???exili. Des d'all?? foren mentors de diversos grupuscles d'extrema dreta franc??fona com el Moviment Social Belga i m??s tard el Front Nacional.
