Uni?? Nacional Flamenca
De Viquip??dia
La Uni?? Nacional Flamenca (en neerland??s, Vlaamsch Nationaal Verbond, VNV) fou un partit flamenc nacionalista d'extrema dreta i feixista, per?? inicialment de caire cristi?? i solidarista. Fou fundat el 1933 per Staf de Clercq i Hendrik Elias.
Taula de continguts |
[edita] Ideologia
D'antuvi era concebut com a una organitzaci?? d???estudiants radicals que ben aviat atrauria la major part del Frontpartij (FP). L'octubre del 1933 se li unirien com a cap de propaganda Raimond Tollenaere, qui editar?? el diari Dietsche Volkstaat (Estat Neerland??s) i divideixen les seccions en gowleiders provincials.
En el programa aprovat el 1935 adoptaren la salutaci?? nazi, l'organitzaci?? paramilitar i el culte a la personalitat del l??der. Tamb?? adoptaren com a fita el desig d'unificaci?? de totes les terres de parla neerlandesa en un Dietschland (amb els deltes del Rin, Mosela i Escalda), per?? ideol??gicament era m??s proper al corporativisme cat??lic de l'austr??ac Engelbert Dollfus, ja que volien un Volkstaat (estat corporatiu basat en la solidaritat nacional), cosa que els don?? suport de part del clergue. Tamb?? reb?? m??s adhesions destacades, com la de Corneel Ward Heymans, diputat del FP per Malines del 1929 al 1932 i editor dels diaris pronazis De Schelde (L'escalda) i Strijd, i de Victor Leemans, qui en ser?? nomenat secretari d???afers econ??mics. A difer??ncia d'altres grups, els dirigents de la VNV no rebutjaven el parlamentarisme i d???antuvi eren hostils a les accions paramilitars.
[edita] Activitats abans de la guerra
A les eleccions del 8 d'octubre del 1936 els grups feixistes flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Block, obtingueren el 13 % dels vots i 16 diputats (12 per la VNV, entre ells De Clercq i Tollenaere) que es repetiren a les del 1939 (15 % i 17 diputats). Per??, malgrat els bons resultats, augmentaria la deriva vers el paramilitarisme. El 28 d???octubre del 1936 Victor Leemans crearia l'Arbeidsorde, organitzaci?? corporativista, mentre al voltant del diari Vlaanderen-Jong Dietschland s???agrup?? el sector m??s pronazi de la VNV (Tollenaere , Gehrard Roms??e, Ward Hermans, Leo Wouters), apolog??tics d'Adolf Hitler, i que s???oposaven als moderats Elias i De Clercq.
Des del 1937, la VNV fou finan??ada per Berl??n amb motius estrat??gics, i la seva c??pula adoptaria un protofeixisme conf??s, alhora que intensificava els contactes amb el partit nazi holand??s MSB d'Anton Mussert. Per?? havia heretat bona part dels quadres i de l'organitzaci?? del FP, cosa que li donava el suport de bona part de la classe mitjana i dels camperols.
[edita] La VNV i l'ocupaci??
Quan el Tercer Reich va ocupar B??lgica el 1940, la posaren sota un r??gim d'ocupaci?? dirigit per Alexander von Falkenhausen, cap de la Wehrmacht. Aquest va cercar suport entre els grups nacionalistes flamencs, per?? la VNV desconfiava dels nazis i proposava el Dietschland. Tot i aix??, d'antuvi els nazis es recolzaren en la VNV per tal de reclutar entre els seus 30.000 afiliats d???aleshores una base de funcionaris lleials per tal d'implantar una nova administraci??.
Von Falkenhausen va donar administraci?? separada a Flandes, hi pos?? com a governador a Raederer, qui nomen?? com a secretari d???interior Gehrard Roms??e, de treball a Hendrick de Man i de propaganda a Paul Colin. Hendrik Elias obt?? l???alcaldia de Gant i Victor Leemans esdev?? cap del Departament de Pesos i Mesures. Staf de Clercq aprofit?? la situaci?? per crear a Militaire Organisatie, amb suport de l'Abwehr i adopt?? el t??tol d' Algemeen Leider (l??der general).
Durant el 1941 De Clercq sign?? un acord amb el SS Hauptstrumpf??hrer per tal de crear una Legioen Vlaanderen, per a lluitar amb els nazis per?? sense diluir-se, i alhora desfer-se dels SS Vlaanderen, que li disputaven el poder, ra?? per la qual permet?? el reclutament de treballadors belgues. Per?? els nazis, el 5 de maig del 1941, decretaren la fusi?? de VNV i Verdinaso en l'Einheidsbeweging VNV (Moviment d'Unitat VNV), que es declarar?? incompatible amb l???Algemeene SS. Reimond Tollenaere ser?? el cap de la mil??cia paramilitar Dietsche Militie-Zwarte Brigade (Mil??cia Neerlandesa-Brigada Negra).
Per?? el 6 d'agost Reimond Toellenare marxaria a Alemanya amb la Legioen Vlaanderen i va morir al front rus el 22 de gener del 1942. I Staf de Clerq va morir tamb?? a R??ssia 22 d'octubre del 1942. Fou nomenat cap del grup Hendrik Elias, m??s f??cilment manipulable pels nazis, encara que Heinrich Himmler i Gottlieb Berger el consideraven un obstacle per a la germanitzaci?? total de Flandes, ja que la seva visi?? de l???estat era m??s corporativa i cristiana que no pas nacionalsocialista.
El 13 de setembre de 1943 el cap militar von Falkenhausen fou substitu??t pels caps SS Josef Grohe i Richard Jungclaus, no tan comprensius amb la q??esti?? flamenca, ra?? per la qual la VNV s'opos?? al reclutament de joves flamencs per a les Waffen SS, i acaba retirant el suport als nazis, alhora que molts caps de la VNV es rebel??laren contra els SS al front oriental.
[edita] La posguerra
Despr??s de la Segona Guerra Mundial, la VNV fou dissolta i els seus militants foren perseguits sota l'acusaci?? de col??laboraci??. Hendrik Elias fou arrestat el 1945 i condemnat a mort el 1947, per?? li fou commutada el 1951 i alliberat el 1959; tamb?? ho fou Ward Hermans, qui seria alliberat el 1955; Gehrard Roms??e tamb?? fou condemnat a mort i li fou commutada la pena. Victor Leemans fou alliberat el 1947 i esdevingu?? diputat pel Partit Socialcristi?? Belga, on tamb?? hi militaren els ex VNV i col??laboracionistes Jon Custers (comissari per a la reconstrucci??) i Emile de Witte (responsable d???avituallament en el ministeri d???agricultura). Els sectors m??s radicals militaren en futurs partits d'extrema dreta com Concentraci?? Flamenca (Vlaamse Concentratie), fundat el 1946, i les societats Hertog Jan van Brabant i Broederband, d'antics militants, formades el 1956. M??s tard inspirarien grups com l'Ordre Militar Flamenca (Vlaamse Militanten Orde) o el Moviment Social Flamenc.
[edita] Bibliografia
- Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3)
- Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
- Arnold Toynbee (1985) La Europa de Hitler Sarpe, Madrid
