Verdinaso

De Viquipèdia

Bandera de Verdinaso

Verdinaso són les sigles de la Verbond van Diets Nationaal-Solidaristen (Federació Nacional-Solidarista Neerlandesa), és un grup pòlític flamenc de caire feixista, fundat l’octubre del 1931 en una reunió a l’Hotel Richelieu de Gant per Joris van Severen, Jef François, l’escriptor Wies Moens i Emile Thiers.

Afirmaven que el moviment nacionalista hauria d’adoptar el nacional-solidarisme i ser disciplinat, jeràrquic i militant. D’antuvi era separatista (només tenia 169 membres), però el 1934 adoptaria la defensa del Gran Estat Belga (les disset províncies de Carles V, que ocupaven de Frísia a Burgúndia, la imatge dels quals era representada pel Leo Belgicus) on els valons rebrien autonomia, alhora que advocava per “l’aristocràcia natural” sota un estat corporatiu i imperial de caire autoritari. Tenia orientació feixista i era antisemita, però també antialemany, i algunes tendències paramilitars. El 1932 François i van Severen obtingueren acta de diputat, i reberen l’adhesió de Victor Leemans, qui havia escrit l’opuscle Het nationaal-socialisme on defensava el hitlerisme.

A les eleccions del 8 d’octubre del 1936 es presentà amb altres grups flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Block, obtingueren el 13 % dels vots i 16 diputats, que es repetiren a les del 1939 (15 % i 17 diputats). Però no evitaria la deriva paramilitar. El 1937 Verdinaso fundava la milícia paramilitar DINASO Militanten Orde (Ordre Militar DINASO), amb uns 3.000 membres militars dirigits per Jef François i que editaven el diaris Recht en Trouw (Dret i Veritat) i De Vlag amb Wies Moens.

El 20 de maig de 1940 el seu cap, Joris van Severen, amb alguns rexistes i comunistes belgues, fou afusellat per soldats francesos a Abbeville. El seu substitut fou el més pronazi Jef François, amb menys caràcter que el seu cap, fou obligat el 5 de maig del 1941 a fusionar l'organització amb la VNV, a la qual va cedir protagonisme durant l'ocupació nazi de Bèlgica.