Refugis del Pirineu català
De Viquipèdia
La tradició al muntanyisme i a l’excursionisme a Catalunya, ha fet que amb els anys el territori s’hagi dotat d’una extensa xarxa de refugis de muntanya.
El primer refugi erigit fou el xalet-refugi d'Ulldeter (2.325 m.) el 1909 pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) al Ripollès. Aquest refugi va patir un greu deteriorament durant la guerra civil fins que es va enderrocar per construir-ne un altre un xic més avall el 1959. El segon refugi va ser el xalet de la Molina (Baixa Cerdanya) edificat el 1925, i que va permetre promocionar la pràctica de l’esquí. El 1927 s’aixecà el refugi Cèsar August Torras, del Prat d'Aguiló a 2.020 m. El 1931 fou creat el Comitè Català de Refugis per tal d'erigir nous refugis de manera mancomunada, com el refugi de Vallferrera (Pallars Sobirà), inaugurat el 22 de setembre de 1935. Després de la guerra civil de 1936-39 el Comitè tornà mica en mica a estructurar-se fins que el 1950 s’afegeix com a secció de la Delegació Catalana de Muntanyisme, dependent de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada. El refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca (Berguedà), va ser la primera obra pròpiament del Comitè que, després de nombroses gestions per obtenir els diners necessaris, s’aconseguí inaugurar el juny de 1946. Ja entrats els anys 50, algunes entitats excursionistes s'animen a edificar o re-aprofitar construccions abandonades per les empreses hidroelèctriques que remodelen molts dels llacs dels Pirineus; és el cas de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), la Unió Excursionista de Gràcia i el Club Muntanyenc Barcelonès, entre d'altres. Entre els refugis construïts força entrada la postguerra, cal remarcar construccions com els refugis dels estanys de la Pera el 1957 i el refugi bivac del Besiberri, a 2.805 m el 1960, ara ja molt malmès i el més alt de Catalunya. Actualment als Països Catalans hi ha prop d’un centenar de construccions que poden considerar-se refugis de muntanya molts d’ells gestionat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i hereva de l’abans Comitè Català de Refugis.
