Centre Excursionista de Catalunya
De Viquipèdia
El Centre Excursionista de Catalunya és una entitat fundada l'any 1876 amb el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Romà Amet, Marçal Ambrós i Ramon Ambrós després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
El 1878 s'hi escindí l'Associació d'Excursions Catalana, però el 1890 els presidents de les dues associacions, Francesc Ubach i Francesc Maspons, acordaren la fusió en una sola entitat i adopta el nom actual, sota el patrocini d'Antoni Rubió i Lluch, que en serà el primer president. Realitza tot tipus d'activitats culturals i esportives amb la muntanya com a protagonista.
El 1891 cedí el seu local per a donar conferències de la campanya lingüística de l'Avenç, i organitzà cursets de diverses especialitats per figures prestigioses com Lluís Marià Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pagès, Jaume Massó i Torrents i Josep Ricart i Giralt. Establí cursos regulars d'història i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botànica, de folklore i d'arqueologia. Acollí l'etapa inicial dels Estudis Universitaris Catalans i des del 1891 publica el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, on hi aparegueren monografies geogràfiques, històriques i arqueològiques, les guies d'Artur Osona, Cèsar August Torres i Eduard Vidal i Ribas. També inicià l'espeleologia a Catalunya sota l'impuls de Norbert Font i Sagué.
Als seus locals i sota el seu patrocini es van fundar l'Institut d'Estudis Catalans i s'hi celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des del 1904 s'organitza en seccions, i entre elles la Secció d'Esports de Muntanya va popularitzar l'alpinisme i els esports de neu, alhora que organitzaven una xarxa de xalets-refugi de muntanya.
Durant la postguerra, so pretexte de conèixer la toponímia dels indrets geogràfics, foren els primers en impartir classes de català. El 2002 tenia 5.500 socis. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1981 el Premi d'Honor Jaume I i el 1999 la medalla de la UNESCO.
[edita] Presidents
- Antoni Rubió i Lluch (1890-1896)
- Lluís Marià Vidal i Carreras (1896-1900)
- Ramon Picó i Campamar (1900-1902)
- Joan Ruiz i Porta (1923-1925)
- Francesc de Paula Maspons i Anglasell (1927-1931)
- Pau Vila i Dinarès (1938)
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article sobre esport és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
