Unió Excursionista de Catalunya
De Viquipèdia
Unió Excursionista de Catalunya (UEC) és una entitat excursionista formada a Barcelona el 1931 amb el nom d'Unió Excursionista de Barcelona de la fusió de l'Associació Joventut Excursionista Avant (creada el 1904), el Centre Excursionista Pàtria (1915), la Secció Excursionista de la Penya Irònica (1925), el Grup Excursionista de la Unió Professional (1928) i el Grup Excursionista Isards (1929).
El 1933 va adoptar el nom actual i creà diverses sucursals arreu de Catalunya: Olesa de Montserrat (1935), Mataró (1935), Ripoll (1936), Gràcia (1940), Cornellà de Llobregat (1947), Figueres (1948), l'Hospitalet de Llobregat, Centre i Collblanc, (1949), Llançà (1952), Bagà (1953), Vilajuïga (1953), Sant Joan de les Abadesses (1953), Tortosa (1954), el Prat de Llobregat (1955), Sant Boi de Llobregat (1955), Girona (1955), Campdevànol (1960), Molins de Rei (1961), Igualada (1964) i la vall del Tenes (1975), que actualment agrupen vora 5.000 socis.
Té un caràcter col·lectiu i ha desenvolupat una xarxa de refugis de muntanya, publica la revista Excursionisme, ha creat l'Arxiu Bibliogràfic Excursionista i l'organitza cursos, aplecs i marxes excursionistes. Les diferents delegacions s'organitzen amb seccions pròpies d'especialitats pròpies de la muntanya (excursions, senderisme, alta muntanya, escalada, esquí, espeleologia, bicicleta de muntanya), i d'altres de caràcter cultural (biblioteca, fotografia, arxiu, coral). El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La UEC de Sants ha realitzat expedicions al Nanda Devi el 1994, al Nun el 1997, a l'Aconcagua els 1997 i 1998 i a l'Annapurna el 1999, mentre que la de Girona ho ha fet al Tirich Mir Oest el 1982, al Kanchenjunga el 1986, al Broad Peak el 1988, al Makalu el 1991, al Nanga Parbat el 1993, al Cho Oyu el 1993, al Shisha Pangma el 1995 i al Gasherbrum II el 2000.
