Pu Yi
De Viquipèdia
Pu Yi (7 de febrer de 1906-17 d'octubre de 1967) pertanyent a la nissaga Manxú dels Aisin-Gioro fou l'emperador de la Xina des de 1908 fins 1924 (regnant com a Emperador Xuantong (宣統皇帝) entre 1908 i 1911, i com a emperador no governant des de 1911 fins 1924), fou el dotzè emperador de la Dinastia Qing que governà la Xina. Com que el 1912, es proclamà la República de la Xina, Pu Yi fou el darrer emperador de la Xina.
Posteriorment, entre 1934 i 1945, Pu Yi fou l'Emperador Kangde (康德皇帝) de Manxukuo. A la República Popular de la Xina, va ser membre de la Conferència consultiva del poble xinès des de 1964 fins a la seva mort; aleshores, usava el nom xinès d'Aixinjueluo Pu Yi.
Taula de continguts |
[edita] Nom
En català, se'l coneix simplement com a Pu Yi (Pu-i segons la transliteració de Wade-Giles), la qual cosa s'ajusta a la tradició manxú de no usar mai un nom de clan, com en aquest cas ho és Aisin-Gioro, juntament amb el nom individual d'una persona. Ara bé, segons el costum xinès i manxú, el nom personal de l'emperador era tabú i, doncs, no es podia ni pronunciar; per això, els monarques prenien un nom de regnat com ho féu Pu Yi adoptant el nom de Xuantong; per tant, si el coneixem per Pu Yi, és perquè després que, el 1924, fos expulsat de la Ciutat Prohibida i desposseït del títol imperial, les autoritats de la República de la Xina, com a mostra de rebuig al vell ordre, passaren a anomenar-lo senyor Pu Yi (溥儀先生).
Segons sembla, influït pel seu professor d'anglès Reginald Johnston, Pu Yi va arribar a fer-se dir Henry Pu Yi, en honor al rei Enric VIII d'Anglaterra, al qual admirava; tanmateix, aquest nom Henry només s'usà entre 1920 i 1932 en medis occidentals però mai a la Xina.
[edita] Ascendència
[edita] Branca paterna
El besavi de Pu Yi fou l'emperador Daoguang (1820-1850), succeït pel seu quart fill, Xianfeng (1850–1861), a la mort del qual el tron passà al seu únic fill, Tongzhi (1861-1875), el qual va morir sense descendència i fou succeït per Guangxu (1875–1908), fill del príncep Xun I (1840-1891), fill de Daoguang i germanastre de Xianfeng, i de la seva muller, germana petita de l'Emperadriu vídua Cixi.
El pare de Pu Yi era el príncep Xun II (1883-1951), fill del príncep Xun I i de la seva concubina dita Lady Lingiya (1866–1925). Per tant, Xun II era germanastre de l'emperador Guangxu, el qual va morir sense descendència.
[edita] Branca materna
Youlan (幼蘭), mare de Pu Yi, (1884-1921), fou la segona muller del príncep Xun II; el seu pare era el general manxú Ronglu (榮祿) (1836–1903), del clan dels Guwalgiya, un dels dirigents de la facció conservadora de la cort imperial i un ferm partidari del govern de l'emperadriu Cixi, la qual va recompensar-lo casant la seva filla Youlan dins de la família imperial.
[edita] Biografia
[edita] Emperador de la Xina (1908–1924)
Després de la mort del seu oncle Guangxu, l'emperadriu vídua Cixi, també propera a la mort, designà Pu Yi com a hereu del tron, i, així, fou proclamat emperador quan només tenia dos anys i deu mesos d'edat. El príncep Xun II, pare de Pu Yi, actuà com a regent fins que, arran del triomf de la Revolució Xinhai fou substituït el 6 de desembre de 1911 per l'emperadriu vídua Longyu, la qual, el 12 de febrer de 1912, va haver de signar l'"Edicte d'Abdicació de l'Emperador del Gran Qing" (清帝退位詔書) en virtut d'un pacte entre Yuan Shikai, general de l'exèrcit de Beiyang, la cort imperial de Pequín i els republicans que dominaven el sud de la Xina. Segons els "Articles del Tractament Favorable de l'Emperador del Gran Qing després de la seva abdicació" (清帝退位優待條件), signats amb la novella República de la Xina, Pu Yi conservava el títol imperial i el govern de la República havia de tractar-lo segons el protocol propi d'un monarca estranger; a més, l'emperador continuava residint a la Ciutat Prohibida.
Després de la mort de Yuan Shikai (1916), la República de la Xina va viure un període d'inestabilitat en què el poder real el tingueren els senyors de la guerra, antics governadors militars imperials de les diferents regions. L'1 de juliol de 1917, el senyor de la guerra general Zhang Xun (張勛) va proclamar la restauració de l'Imperi, ara bé, aquest projecte fracassà arran de l'oposició que trobà a tot arreu de la Xina i de l'acció del senyor de la guerra general Duan Qirui; els republicans arribaren a bombardejar la Ciutat Prohibida, i l'intent de restauració finalitzà el 12 de juliol.
Els pactes de l'Edicte d'Abdicació van estar vigents fins que, el 1924, el senyor de la guerra Feng Yuxiang desposseí Pu Yi del títol imperial i l'expulsà de la Ciutat Prohibida.
[edita] Emperador de Manxukuo (1934–1945)
Després de la seva expulsió de la Ciutat Prohibida, Pu Yi va establir-se a Tianjin, ciutat de la Xina sota domini japonès.
Manxúria va estar sota una forta influència russa a causa de la construcció del ferrocarril a Vladivostok. Japó va reemplaçar aquesta influència russa després de la guerra russo-japonesa de 1904, i va instal·lar la línia Mandchou Sud en 1906 fins a Port Arthur (en japonès; Ryojun). Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, Manxúria es transformà en un camp de batalla política i militar. La influència japonesa s'estén després del caos de la Revolució Russa, però la URSS va reprendre parcialment el control a partir de 1925. Després d'envair la Xina el 1931, Japó declara la zona independent de Xina el 18 de febrer de 1932, sota el nom de Manxukuo, és a dir, Gran estat Manxú de Xina. Changchun va ser escollida com a capital i rebatejada com a Xinjing o "Nova capital".
L'1 de març de 1932, Pu Yi fou nomenat pels japonesos governant de Manxukuo amb el nom de Datong (大同), i, el 1934, coronat emperador de Manxukuo amb el nom de Kangde (康德). Malgrat que en públic es mostrés submís amb els japonesos, en privat s'hi enfrontava ja que no acceptava haver estat primer cap de l'Estat i després emperador de Manxukuo en comptes d'haver estat restaurat com a emperador de la Xina; un exemple d'aquesta confrontació és que en la cerimònia de la seva coronació, els japonesos volien que es posés un uniforme de manxukuo mentre que ell volia dur la vestimenta tradicional dels emperadors Qing; aquest conflicte es resolgué amb una solució de compromís: Pu Yi va posar-se l'uniforme en la seva coronació però en el moment de l'anunciació a l'Altar del Cel del seu accés al tron duia les vestidures Qing.
Pujie, germà de Pu Yi casat amb Hiro Saga, cosina llunyana de l'emperador del Japó Hirohito, fou proclamat hereu mentre l'emperador no tingués descendència.
Els japonesos vigilaven estretament la cort de Pu Yi, el qual, en una visita a Toquio, va mostrar-se llagoter amb la família imperial japonesa. A nivell personal, Pu Yi va començar a interessar-se pel budisme, ara bé, seguint la política de niponització que havien aplicat a Corea i a tot arreu, els japonesos l'obligaren a declarar el xintoisme religió oficial del Manxukuo. Per altra banda, els antics partidaris de Pu Yi van anar sent eliminats i substituïts per ministres favorables als japonesos. Durant els seus anys com a emperador de Manxukuo, Pu Yi va dedicar-se, principalment, a signar i promulgar les lleis que li dictaven els japonesos, recitar pregàries, consultar oracles i fer visites oficials a tot arreu del regne.
[edita] Sota la República Popular Xinesa
Al final de la II Guerra Mundial, el 16 d'agost de 1945, Pu Yi fou fet presoner per l'Exèrcit Roig quan intentava fugir de Manxúria. El 1946, l'ex-emperador declarà com a testimoni al Judici de Tòquio contra els criminals de guerra, i va expresar-hi les seves queixes de sobre com l'havien tractat els japonesos.
El 1949, Mao Zedong entrà a Pekin i va proclamar la República Popular de la Xina; aleshores, Pu Yi va escriure a Stalin suplicant-li no ser repatriat a la Xina, fins i tot li parlava del canvi que havia significat en la seva concepció del món les obres de Karl Marx i Lenin, que ell havia llegit a la presó. Tanmateix, com que Stalin volia conservar les bones relacions amb Mao, Pu Yi fou enviat cap a la Xina el 1950 i estar-se reclós en un camp de reeducació a Fushun, a la província de Liaoning, fins que, el 1959, se'l va declarar reformat. Aleshores, gràcies a un permís especial de Mao, Pu Yi va estar-se sis mesos vivint en un pis normal de Pekin amb la seva germana, fins que se'l va dur a una residència finançada pel govern; va declarar el seu suport al comunisme i treballà als jardins botànics de Pekin; el 30 d'abril de 1962 va casar-se amb la que havia estat la seva infermera Li Shuxian; després va passar a treballar com a editor del departament literari de la Conferència Consultiva Popular.
Encoratjat per Mao i pel primer ministre Zhou Enlai, i comptant amb un obert suport del govern, Pu Yi va escriure la seva autobiografia titulada 我的前半生 — "La meitat anterior de la meva vida", a la qual, en les traduccions occidentals, se li han donat títols com ara D'emperador a ciutadà o Jo vaig ser l'últim emperador de la Xina.
[edita] Mort i enterrament
Mao va començar la Revolució Cultural el 1966; aleshores, els joves milicians de la Guàrdia Roja centraren els seus atacs en Pu Yi, símbol de l'antiga Xina Imperial; per això, se'l va posar sota protecció tot i que se li van reduir el salari i les racions de menjar com també se'l va privar d'alguns luxes, cosa que el fa afectar tan físicament com moral. Al final, el 19 d'octubre de 1967, va morir de càncer i de complicacions cardíaques.
Segons la legislació aleshores vigent, el cos de Pu Yi fou incinerat i les seves cendres van ser dipositades, juntament amb les restes d'altres dignataris de l'Estat, al Cementiri Revolucionari de Babaoshan, on, abans de la Revolució, s'hi enterraven les concubines imperials i els eunucs.
El 1995, com a part d'un acord comercial, la vídua de Pu Yi va traslladar-ne les restes a un cementiri a prop de les Tombes Qing Occidentals, uns cent vint quilòmetres al sud-oest de Pequín, on hi ha enterrats nou emperadors Qing juntament amb tres emperadrius i seixanta-nou prínceps, princeses i concubines imperials.
Finalment, el 2004, els descendents de la família imperial dels Qing van donar-li un nom pòstum [Mindi (愍帝)] i un nom de temple [Gongzong (恭宗)] a Pu Yi, noms, però, que no han estat aprovats per la línia directa de la família imperial. Per altra banda, Xùndì (遜帝) ("L'Emperador que va abdicar") és el nom pòstum que li donen els llibres d'història tant a la Xina com a Taiwan.
[edita] Família
Pu Yi va tenir molts germans, dos dels quals resulten importants per a la història de la Xina i de la Dinastia Qing:
- Pujie (1907–1994), que va tenir un paper menor en el govern de Manxukuo
- Puren (qui més tard va prendre el nom de Jin Youzhi), un germanastre jove, nascut després que a la Xina s'hi hagués proclamat la República
Dues esposes
- Gobulo Wan Rong, l'Emperadriu (婉容) (1906–1946). Amb qui es va casar el 1922
- Li Shuxian (李淑賢) (1925–1997). Amb qui es va casar el 1962
Tres concubines
- Wen Xiu, La Concubina imperial Xu (淑妃) (1907–1951.Amb qui es va casar el 1922, se'n divorcià el 1931
- Tan Yuling, la Concubina Xiang (谭玉龄) (1920–1942). Amb qui es va casar el 1937.
- Li Yuqin, la Concubina Fu (李玉琴) (1928–2001). S'hi va casar el 1943, se'n va divorciar el 1958.
Pu Yi no va tenir fills i en la seva època es van comentar les seves tendències homosexuals.
