Prov??ncia Cisplatina
De Viquip??dia
|
|||
| Capital | Montevideo | ||
| Estatut | Prov??ncia del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve | ||
| Formaci?? | 1815 | ||
| Independ??ncia del Brasil | 1828 | ||
| Actualitat |  Uruguai;  Rio Grande do Sul (Brasil) |
||
| Idiomes oficials | Portugu??s, castell?? | ||
 |
|||
La Prov??ncia Cisplatina (??s a dir, "Prov??ncia d'aquest costat del Riu de la Plata", des de la perspectiva brasilera) va ser el nom que va rebre l'antiga Prov??ncia Oriental creada per Jos?? Gervasio Artigas, despr??s de la invasi?? portuguesa de 1815. Aquesta, al seu torn, havia estat creada a partir de la Banda Oriental de l'??poca colonial, quan Espanya exercia la seva sobirania sobre el territori del llavors Virregnat del Riu de la Plata.
Despr??s de la independ??ncia de Brasil respecte a Portugal, el 1822, la Prov??ncia Cisplatina va passar a ser una m??s del nou pa??s, fins a l'any 1828.
No obstant aix??, el poble d'aquesta prov??ncia havia heretat un perfil cultural d'Espanya, tals com la llengua i els seus costums, pel que mai s'acabaria de sentir unida al Brasil i reclamaria la seva independ??ncia definitiva amb el suport de l'Argentina. Tanmateix, en principi, el govern argent?? no volia la independ??ncia de la prov??ncia per?? s?? buscava que torn??s a formar part de les Prov??ncies Unides del Riu de la Plata, organisme governamental integrat principalment per les actuals prov??ncies argentines d'Entre R??os, Santa Fe, C??rdoba, Misiones, Corrientes, el departament bolivi?? de Tarija, i la Prov??ncia Oriental, actualment l'Uruguai.
Per tant, existien dues postures b?? diferenciades i oposades: la de l'Argentina, que volia reintegrar-la com part del seu antic territori, sota el pretext que li pertanyia per dret des de la conquesta espanyola; i la del Brasil, que tenia inter??s a conservar la Prov??ncia Cisplatina per a protegir a les altres prov??ncies del sud.
Taula de continguts |
[edita] Motius de la invasi?? portuguesa
Joan VI, rei de Portugal, despr??s de la invasi?? del seu pa??s per Napole??, es va traslladar a Brasil. Com part de la seva estrat??gia pol??tica, va elevar a Brasil a la categoria de "Regne Unit" al costat de Portugal i l'Algarve, del que va passar a ser Pr??ncep Regent. La seva vinguda va propiciar la intensificaci?? de les directrius pol??tiques de Portugal, al combatre els elements revolucionaris de la regi??, i situant als territoris, quatre vegades perduts, sota el seu domini.
A Espanya, Napole?? atacaria la dinastia borb??nica. Carlota Joaquima de Borb??, primog??nita del rei espanyol enderrocat Carles IV, era esposa de Joan VI. Encara que no confi??s en les intencions pol??tiques de la seva esposa, que era af?? als interessos espanyols, va decidir instal??lar una monarquia en el Riu de la Plata sota autoritat de Carlota, i els seus fills serien els hereus d'un gran Estat conformat per Espanya i Portugal.
Els revolucionaris argentins van donar suport a Espanya, encara que Anglaterra va rebutjar la proposta, ja que veia amena??ada la seva influ??ncia en l'Am??rica espanyola. Les tropes angleses defensaven els interessos de la corona brit??nica, que era fragmentar a les col??nies espanyoles i detenir l'excessiva expansi?? de Portugal.
El 1811, les forces portugueses van ajudar als espanyols residents a Montevideo a combatre a Jos?? Gervasio Artigas i els rebels argentins, que romanien en la regi?? amb la pr??ctica d'escamots. El 1813, Artigas va usar la denominaci?? de Prov??ncia Oriental per a referir-se a l'antiga Banda Oriental que es situava a l'est del Riu de la Plata.
El 1815, amb les restauraci?? de la monarquia a Espanya, Joan VI va veure amb recel la possible formaci?? d'un bloc pol??tic espanyol poder??s al Riu de la Plata. El 1816 va enviar al sud a la divisi?? dels "Voluntaris Reals", dirigits pel general Federico L??cor, que va envair Maldonado i va ocupar Montevideo el 1817. Mentrestant, Artigas seguia amb el seu escamot revolucionari. Despr??s de la vict??ria brasilera a la batalla de Tacuaremb??, el 1820, es va establir el domini definitiu del Brasil en la regi??.
El 1821 la Prov??ncia Cisplatina (cis: mateix; platina: Riu de la Plata, ??s a dir, "del mateix costat del riu que Brasil") estava devastada per la guerra i els enfrontaments civils. Per una costat estaven els militars brasilers i portuguesos i, per l'altre, els aliats de l'Argentina, el cabdill oriental Jos?? Artigas, els espanyols i els criolls.
[edita] Revoluci?? del poble oriental i independ??ncia
Jos?? Artigas va ser derrotat i va buscar asil pol??tic al Paraguai. Els portuguesos van prendre el control de les terres i es van encarregar dels negocis i l'administraci?? financera de la prov??ncia, aix?? com de l'exportaci?? de bestiar bov?? a la resta del Brasil. Despr??s dels fallits intents de l'Argentina per intervenir i buscar l'autonomia de l'antiga Banda Oriental, el General Juan Antonio Lavalleja, refugiat a Buenos Aires, reuniria a un grup de trenta-tres homes coneguts popularment com els Treinta y Tres Orientales.
El 19 d'abril de 1825, els orientals desembarquen en la platja de l'Agraciada, en l'actual departament de Soriano. Donats suport per l'Argentina, van reactivar els moviments independentistes en tota la prov??ncia i van guanyar aliats importants contra els brasilers, com Fructuoso Rivera, futur primer president de l'Uruguai despr??s de la seva independ??ncia.
Va haver una s??rie de batalles entre revolucionaris i brasilers en les quals van morir molts militars i civils. La magnitud dels combats va ser tan gran que el comte d'??ustria, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, va haver de demanar suport a Gran Bretanya perqu?? ofici??s d'intermedi??ria a la regi?? i aix?? arrib??s a la pau.
El 25 d'agost de 1825 es reuneix el Congr??s de Florida a la ciutat hom??nima i es proclama de forma temporal la sobirania i autonomia de la Prov??ncia Cisplatina. Aquesta data ??s considerada com la consagraci?? de la independ??ncia, encara que el nou pa??s naixeria despr??s de la Convenci?? Preliminar de Pau de 1828 a Rio de Janeiro, on Anglaterra, Brasil i l'Argentina van acordar la creaci?? d'un nou Estat independent subjecte a tutela de les seves dues grans ve??ns fins a l'any 1830, quan l'Estat Oriental rep el nom definitiu de Rep??blica Oriental de l'Uruguai.
Finalment, el 15 de maig de 1852 es va signar un Tractat de l??mits fronterers amb Brasil, en el qual es va acordar de forma arbitr??ria una frontera natural entre ambd??s pa??sos. No obstant aix??, en l'actualitat existeixen desacords entre Brasil i l'Uruguai respecte als l??mits, i existeixen dues zones geogr??fiques - Rinc??n de Artigas i Ilha Brasileira - que aquest ??ltim reclama com seves.
Una petita proporci?? de la prov??ncia va ser presa per Brasil i forma part de l'actual Estat de Rio Grande do Sul. A m??s, els dos pa??sos tenen ciutats en comuna, tan sols separades per un carrer o una pla??a, i el nombre de col??legis biling??es en la frontera ??s cada vegada major. El govern uruguai??, d'altra banda, ha decretat l'ensenyament obligatori de la llengua portuguesa en tot el pa??s a partir de 2008[1]. Malgrat les difer??ncies, Uruguai i Brasil mantenen una relaci?? cordial en l'actualitat, i nom??s existeix clima de rivalitat quan es tracta de competicions esportives com el futbol.
[edita] Enlla??os externs
- "L'administraci?? de L??cor i el Montevideo portugu??s: 1817 ??? 1822" . In: Ferreira, F??bio . Revista Tema Livre (portugu??s)
- L??cor i Una visi?? brit??nica.
- Otero Men??ndez, Jorge (2006) Uruguay, un destino incierto. Edici?? electr??nica. Texte complet (castell??)
[edita] Refer??ncies
- Zum Felde, Alberto: Proceso hist??rico del Uruguay.
- Cal??giras, Pandi??: Forma????o Hist??rica do Brasil.
