Prov??ncies Unides del Riu de la Plata
De Viquip??dia
.svg/290px-Flag_of_Argentina_(alternative).svg.png)
Prov??ncies Unides del Riu de la Plata va ser la denominaci?? emprada per al territori de l'actual Argentina, Uruguai i l'avui departament bolivi?? de Tarija des de la Revoluci?? de Maig fins a mitjans de la d??cada de 1830. El gentilici de les seves habitants era en la regi?? del Plata "rioplatenses" o "argentins", nom que posteriorment es va utilitzar per a denominar a la Rep??blica en 1853.
Taula de continguts |
[edita] Govern independent
En 1810, el poble de Buenos Aires va iniciar la Revoluci?? de Maig, que va enderrocar i va expulsar al *virrey, triant en el seu reempla??ament una Primera Junta de govern integrada majorit??riament per criolls, que va donar origen a la Guerra de la Independ??ncia contra Espanya (1810-1824). En 1813 es realitza la cridada Assemblea de l'any XIII, on s'establix el Escut Nacional i el Himne Nacional. En 1815 les prov??ncies de la Lliga Federal reunides en el Congr??s del Rierol de la Xinesa, van declarar la seva independ??ncia d'Espanya, esperant per un congr??s general de totes les altres Prov??ncies Unides.
[edita] Declaraci?? d'Independ??ncia
Durant la declaraci?? de la independ??ncia el 9 de juliol de 1816 la majoria de les Prov??ncies de l'antic Virregnat del Riu de la Plata prenen el nom de Prov??ncies Unides de Sud Am??rica encara que es va mantenir tamb?? el de Prov??ncies Unides del Riu de la Plata.
A aquesta declaraci?? no van poder acudir excepte C??rdoba; en el seu moment les prov??ncies confederades en la Uni?? dels Pobles Lliures, que reconeixien a Jos?? Gervasio Artigas com a Protector, i que havien declarat la seva independ??ncia d'Espanya en el protocongr??s del Arroyo de la China, avui Concepci??n del Uruguay, el 1815.
El motiu perqu?? la majoria de les prov??ncies federals no pogu??s assistir al Congr??s de Tucum??n es va deure a l'impediment fet pels anomenats "unitaris" i la invasi?? iniciada des del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve de la Prov??ncia Oriental (anomenada "prov??ncia Cisplatina"), Missions i l'est de la Mesopotamia.
Quant a Tarija, la contraofensiva reialista espanyola des de l'Alt Per?? igualment va dificultar la seva representaci?? en el Congr??s de Tucum??n encara que s?? ho van fer els diputats per Chichas els quals tamb?? representaven a la prov??ncia de Tarija.
[edita] Congr??s Nacional Constituent
Durant l'any 1825 totes les prov??ncies (incloent la Provincia Oriental) i la prov??ncia de Tarija i Chichas) es van reunir en el Congr??s Nacional Constituent Argent?? d'aquest any, que va deixar en llibertat per a decidir per si mateix el seu futur a les quatre intend??ncies de l'Alt Per??, que es trobaven sota l'administraci?? provisoria de l'Ex??rcit *Libertador al comandament del *mariscal Sucre.
[edita] Confederaci?? Argentina
El nom va caure en des??s, sent reempla??at pel de Confederaci?? Argentina, referit ja nom??s al territori del primer pa??s, fins a 1861 aproximadament.
Des de llavors, el nom Rep??blica Argentina ??s l'habitual, encara que la Constituci?? admet els tres com noms oficials, emprant-se el terme Naci?? Argentina en la formaci?? i sanci?? de les lleis.
L'Argentina ??s l'actual continu??tat pol??tica, cultural i jur??dica d'aquesta uni??.
