Peter Debye
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1936) |
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye ( Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966 ) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 24 de març de 1884 a la ciutat neerlandesa de Maastricht, situada a la província de Limburg. Va estudiar matemàtiques, física i química a la Universitat d'Aquisgrà, universitat situada a Alemanya però tant sols a 30 quilòmetres de Maastricht, i on es llicencià l'any 1905 sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld. El 1906 es doctorà a la Universitat de Munic, també sota la supervisió de Sommerfeld, el qual l'havia nomenat assistent personal. Entre 1911 i 1935 va impartir classes de física en diverses universitats de Suïssa, Països Baixos i Alemanya. L'any 1934 va ser nomenat director de l'Institut Kaiser Guillem de Física de la ciutat de Berlín.
El 1938 es va traslladar als Estats Units, on va impartir classes de química a la Universitat de Cornell entre 1940 i 1952, obtenint l'any 1946 la ciutadania nord-americana i moment en el qual es canvià el seu nom neerlandès per la seva transcripció anglesa.
Debye morí el 2 de novembre de 1966 a la població d'Ithaca, situada a l'estat nord-americà de Nova York, a conseqüència d'un infart de miocardi.
[edita] Recerca científica
El 1912 va introduir una modificació en la teoria de la calor específica desenvolupada per Albert Einstein, calculant la probabilitat de qualsevol freqüència de vibracions moleculars fins a una freqüència màxima; aquest desenvolupament va ser un dels primers èxits teòrics de la teoria quàntica. El 1913 va ampliar la teoria de l'estructura atòmica de Niels Bohr, introduint, juntament amb Arnold Sommerfeld, òrbites el·líptiques en el model.
L'any 1923, juntament amb el seu assistent Erich Hückel, va desenvolupar una millora de la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques, coneguda com equació Debye-Hückel i que avui en dia encara es considera com un important pas en la comprensió de les solucions electrolítiques. Aquell mateix any, juntament amb Arthur Holly Compton, va desenvolupar una teoria per explicar l'efecte Compton, la difracció dels raigs X quan interactuen amb electrons.
El 1926 va suggerir l'existència de l'efecte magneto-calòric, mitjançant el qual es poden obtenir temperatures inferiors a 0,3 kelvin.
L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre les estructures moleculars, el moment dipolar i la difracció dels raigs X i els electrons en compostos gasossos.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (30852) Debye descobert el 2 d'octubre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
