Arthur Holly Compton
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1927) |
Arthur Holly Compton ( Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962 ) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 10 de setembre de 1892 a la població de Wooster de l'estat nord-americà d'Ohio va estudiar física a la Universitat de la seva població natal i a la Universitat de Princeton. L'any 1923 fou professor de física a la Universitat de Chicago. Des de 1945 fins el 1953 va ser rector de la Universitat de Washington i des de 1954 fou catedràtic de Filosofia Natural.
Compton morí el 15 de març de 1962 a la ciutat de Berkeley, a l'estat nord-americà de Califòrnia.
[edita] Recerca científica
Els seus estudis dels raigs X el van dur a descobrir l'any 1922 el denominat efecte Compton, el canvi de longitud d'ona de la radiació electromagnètica d'alta energia al ser difosa pels electrons. El descobriment d'aquest efecte va confirmar que la radiació electromagnètica té propietats tant d'ona com de partícules, un principi central de la teoria quàntica.
Durant la seva estada a la Universitat de Chicago Compton va dirigir el laboratori en el qual es va produir la primera reacció nuclear en cadena, participant posteriorment en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica.
L'any 1927 fou guardonat, juntament amb el físic Charles Thomson Rees Wilson tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els raigs X i la formulació de l'efecte Compton.
[edita] Reconeixements
En honor seu, així com del seu germà Karl Taylor Compton, s'anomenà el cràter Compton de la Lluna així com l'asteroide (52337) Compton descobert el 2 de setembre de 1992 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
