Pand??mia

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Ortografia, refer??ncies...

Una pand??mia ??s l'afectaci?? per una malaltia de persones o animals al llarg d'una ??rea geogr??ficament extensa (del grec pan tot + demos poble). T??cnicament parlant hauria de cobrir el m??n sencer i afectar a tots. Afortunadament no hi ha hagut una pand??mia en aquest sentit de la paraula.

[edita] Causes comunes

Cal tenir en compte que el fet que una malaltia mati a molta gent no la converteix en una pand??mia. Moltes malalties, el c??ncer per exemple, maten a un gran nombre de persones, per?? s??n de fet un conjunt de malalties agrupades per conveni??ncia.

[edita] Pand??mies hist??riques

Ha hagut un nombre d'importants pand??mies a la hist??ria de la humanitat, totes elles generalment zoonosis que han arribat amb la domesticaci?? d'animals - tals com la verola, dift??ria, grip i tuberculosi. Ha hagut un nombre de epid??mies particularment importants que mereixen un esment per sobre de la 'mera' destrucci?? de ciutats:

Guerra del Pelopon??s, 430 aC. Un agent desconegut va matar la quarta part de les tropes ateneses i una quarta part de la poblaci?? al llarg de quatre anys. Aix?? va afeblir fatalment la preemin??ncia d'Atenes, per?? la virul??ncia absoluta de la malaltia va evitar una major expansi??.

Pesta antonina, 165-180. Possiblement verola portada del Pr??xim Orient; va matar una quarta part dels infectats i fins cinc milions en total. En el moment m??s actiu d'un segon brot (251-266) es va dir que a Roma morien 5.000 persones per dia.
Pesta de Justini??, va comen??ar el 541. El primer brot registrat de la pesta bub??nica. Va comen??ar en Egipte i va arribar Constantinoble a la seg??ent primavera, matant (segons el cronista bizant?? Procopi) 10.000 persones per dia en el seu moment m??s actiu i potser un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins destruir fins la quarta part dels habitants del Mediterrani oriental.
La pesta negra, va comen??ar en el segle XIV. Vuit-cents anys despr??s de l'??ltim brot, la pesta bub??nica tornava a Europa. Comen??ant a ??sia, la malaltia va arribar al Mediterrani i a Europa occidental el 1348 (possiblement per mercaders italians que fugien de la guerra a Crimea), i va matar vint milions d'europeus en sis anys, una quarta part de la poblaci?? total i fins a la meitat en les zones urbanes m??s afectades.

C??lera
- Primera pand??mia 1816-1826. Pr??viament restringida al subcontinent indi, la pand??mia va comen??ar en Bengala, es va expandir a trav??s de la ??ndia cap a 1820. Es va estendre fins la Xina i el Mar Caspi abans de disminuir.
- La segona pand??mia (1829-1851) va arribar Europa, Londres en 1832, Nova York en el mateix any, i la costa del Pac??fic a Nord Am??rica per 1834.
- La tercera pand??mia (1852-1860) principalment va afectar R??ssia, amb m??s d'un mili?? de morts.
- La quarta pand??mia (1863-1875) es va estendre en la seva major part per Europa i ??frica.
- La sisena pand??mia (1899-1923) va tenir pocs efectes a Europa gr??cies als progressos en salut p??blica, per?? R??ssia va anar greument afectada de nou.
- La setena pand??mia va comen??ar en Indon??sia el 1961, anomenada El Tor pel soca, i va arribar Bangla Desh el 1963, a l'??ndia el 1964, i a l'URSS el 1966
La "grip espanyola", 1918-1919. Va comen??ar a l'agost de 1918 a tres llocs allunyats uns d'uns altres: Brest, Boston i Freetown. Una greu i mort??fera soca de grip es va expandir pel m??n. La malaltia va matar 25 milions de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen posar el total dels morts per tot el m??n en m??s del doble d'aquest nombre. Uns 17 milions s'estima que van morir a l'??ndia, 500.000 als EUA i 200.000 a Anglaterra. Es va esvair en 18 mesos i la soca concreta mai va ser determinada.

La malaltia epid??mica en temps de guerra era el tifus, anomenada algunes vegades "febre dels campaments" a causa de el seu patr?? d'esclatar en temps de penalitats. Emergint durant les Croades, va tenir el seu primer impacte a Europa el 1489 a Espanya. Durant la lluita entre els espanyols cristians i els musulmans a Granada, els espanyols van perdre 3.000 efectius per baixes de guerra i 20.000 per tifus. El 1528 els francesos van perdre 18.000 efectius de les seves tropes a It??lia i van perdre la supremacia a It??lia en favor dels espanyols. El 1542, 30.000 persones van morir de tifus mentre combatien els Otomans en els Balcans. La malaltia tamb?? va jugar un paper d'import??ncia a la destrucci?? de la gran arm??e de Napole?? a R??ssia el 1811.

Les trobades entre els exploradors europeus i les poblacions de la resta del m??n van introduir freq??entment epid??mies locals d'extraordin??ria virul??ncia. La meitat de la poblaci?? nadiua de l'illa Hispaniola el 1518 va morir per la verola. La verola tamb?? va destrossar M??xic en la d??cada de 1520, matant a 150.000 persones nom??s a Tenochtitlan, incloent l'emperador, i a Per?? en la d??cada de 1530, ajudant els conquistadors espanyols. El xarampi?? va matar dos milions m??s de nadius mexicans a la d??cada de 1600. I encara el 1848-49, tant com 40.000 de 150.000 nadius hawaians s'estima que van morir de xarampi??, tos ferina i grip. Hi ha tamb?? un nombre de malalties desconegudes que van anar extremament greus per?? que ara s'han esva??t, de manera que la seva etiologia no pot ser establerta. Els exemples inclouen la pesta abans esmentada de Gr??cia el 430 aC i el English Sweat de l'Anglaterra del segle XVI que fulminava la gent en un instant i que va ser molt m??s temut que la pesta bub??nica.

[edita] Futures pand??mies

La malalties que poden arribar a possiblement proporcions pand??miques inclouen la febre de Lassa, la febre de la Vall del Rift, el virus de Marburg, el virus d'Ebola i la febre hemorr??gica boliviana. Des de 2002, no obstant aix??, la recent emerg??ncia d'aquestes malalties en la poblaci?? humana significa que la seva virul??ncia ??s tal que tendeixen a "esgotar-se" en zones geogr??ficament delimitades, o que el seu efecte en humans ??s actualment limitat.

La SIDA pot ser considerat una pand??mia mundial per?? la seva major extensi?? ??s actualment a ??frica del sud i de l'est. Est?? restringit a un petita proporci?? de la poblaci?? en altres pa??sos on nom??s s'expandeix lentament. Si fora a haver una veritable pand??mia destructora de la vida seria probablement semblant a la SIDA, ??s a dir, una malaltia sempre canviant.

Els "supermicrobis" resistents a antibi??tics poden tamb?? fer reviscolar malalties considerades ja com "conquerides".

El 2003 va haver preocupacions que la pneum??nia as????tica, una forma nova de pneum??nia altament contagiosa es pogu??s convertir en pand??mia.

Al febrer de 2004, el virus de la grip del pollastre va ser detectat en porcs en Vietnam, incrementant els temors que emergissin noves variants de les soques. Es tem que si el virus de la grip del pollastre sofreix una mutaci?? antig??nica amb un virus de la grip humana, el nou subtipus creat podria ser molt contagi??s i molt letal en humans. Tal subtipus podria causar una pand??mia de grip de proporcions mundials, similar a la "grip espanyola".