Procopi (historiador)
De Viquipèdia
Procopi (Procopius (Προκόπιος) fou un dels més eminents historiadors bizantins.
Va anar a Constantinoble quan encara era jove i es va destacar com advocat i mestre en eloqüència, fins al punt que va atreure l'atenció de Belisari, que el va nomenar el seu secretari (ὑπογραφεύς. En aquesta condició Procopi va acompanyar al gran general a les seves guerres a Àsia, Àfrica i Itàlia, en les quals va realitzar sovint algunes tasques diplomàtiques i fins i tot operacions militars.
A la guerra gòtica va rebre el departament del comissariat i al front de la flota va tenir part decisiva en la victòria de la campanya. Va tornar amb Belisari a la capital una mica abans del 542. L'emperador li va donar el títol d'il·lustris, el va fer senador i el 562 el va nomenar prefecte de Constantinoble. Va morir poc abans o poc després de la mort de Justinià I el 565 quan tenia una mica més de 60 anys.
Se li va atribuir l'obra satírica "Historia Arcana" o "Anècdotes" però podria ser una atribució errònia. S'ha discutit si era cristià o pagà i encara que nominalment cristià (d'altra manera no li haurien donat els alts càrrecs que va tenir) segurament no s'ho creia. En la seva obra històrica dona una descripció molt acurada de la plaga que va afectar a Constantinoble el 543, amb uns detalls mèdics que ha fet pensar que era metge o en tenia grans coneixements, però el més probable es que la seva font foren alguns metges amics. Com a historiador es elogiat per tots els que el van seguir; escrivia sobre models clàssics, amb un estil elegant i descriptiu, ple de vigor, demostrant contínuament que escrivia sobre temes dels que tenia una molt bona informació; fou el principal historiador del regnat de Justinià.
Les seves obres principals foren:
- 1. Ιστορίαι, Historia, en 8 llibres, dos sobre les guerres perses, del 408 al 553, dos sobre les guerres amb els vàndals del 395 al 545, i quatre sobre les guerres gòtiques (de fet el quart llibre és un suplement amb matèries també d'altres esdeveniments) fins el 553, que fou continuat per Agàcies fins el 559.
- 2. Κτίσματα, Libri VI. de Acdificiis conditis vel restoratis auspicio Justiniani (obra destinada a elogiar els fets de Justinià)
- 3. Ανέκδοτα, Historia Arcana, col•lecció d'anècdotes, sovint llicencioses i altres vegades absurdes, protagonitzades per l'emperador, l'emperadriu, Belisari i altres alts personatges, que constitueixen una crònica escandalosa de la cort del 549 al 562.
- 4. Orationes
