Nirvana (grunge)

De Viquipèdia

Nirvana
Dave Grohl, Kurt Cobain, Krist Novoselic
Informació bàsica
Lloc d'origen	Aberdeen, Washington Estats Units
Gènere	Rock alternatiu Grunge
Anys en actiu	1987–1994
Discogràfica	Sub Pop Geffen Records Universal
Membres de la banda
Krist Novoselic Kurt Cobain Dave Grohl

Nirvana fou un popular grup de música grunge americà, fundat l'any 1987 a Aberdeen, Washington. Amb la cançó "Smells like teen spirit" del disc "Nevermind" de l'any 1991, Nirvana va ser llançat a la popularitat. I amb ell el rock alternatiu i punk que els mitjans de comunicació anomenaven grunge. Altres grups de grunge de Seattle com ara Alice in Chains, Pearl Jam i Soundgarden també van guanyar popularitat, fent que el rock alternatiu esdevingués un dels gèneres principals a la ràdio i la televisió musical de la primera meitat dels anys 90.

Els seus membres principals van ser Kurt Cobain (vocal i guitarra) , Krist Novoselic (baix) i Dave Grohl (bateria).Nevermind fou el seu disc mes famós.

Com a lider de Nirvana, en Kurt Cobain va ser anomenat "el portaveu d'una generació", amb Nirvana com a "grup bandera" de la "Generació X". En Cobain va rebutjar aquesta posició i es va centrar en la música del grup desafiant l'audiència de la banda amb el seu tercer disc In Utero. Mentre la popularitat del grup disminuïa en els mesos següents a la publicació, els seus seguidors més fidels apreciaven l'interior fosc del grup, especialment després de l'actuació que van fer al Unplugged de MTV el 1993.

La breu carrera de Nirvana va acabar amb la mort d'en Kurt Cobain el 1994, però la popularitat del grup va continuar els anys següents. Vuit anys després de la mort d'en Kurt Cobain una demo inacabada que el grup va gravar dos mesos abans de la mort de Cobain va arribar al top de les llistes de les principals ràdios del món. Des de la seva fundació el grup ha vengut més de 50 milions de discs arreu del món, incloent-hi més de 10 milions de còpies vengudes de Nevermind només a Estats Units. Nirvana encara conserva una presència constant a les ràdios de tot el món.

[edita] Història

[edita] Inicis

En Cobain i en Krist Novoselic es van conèixer al 1985. Els dos eren fans del grup The Melvins i sovint anaven als assajos del grup. Després d'uns quants inicis falsos de formar la seva pròpia banda, el duo va reclutar el bateria Aaron Burckhard, creant la primera encarnació del que seria més tard Nirvana. Als primers mesos, la parella va treballar amb diversos bateries, incloent en Dave Crover dels The Melvins, que va tocar en les seves primeres demos. Al mateix temps el grup va canviar de nom diversos cops. Skid Row, Pen Cap Chew i Ted Ed Fred, abans que finalment s'establís el de Nirvana el Febrer del 1988. Uns quants mesos més tard, el grup finalment escolleix un bateria, en Chad Channing

La primera publicació oficial de Nirvana va ser el single Love Buzz/Big Cheese al 1988. Al 1989, van publicar el seu primer disc, Bleach, a la discogràfica Sub Pop Records. La gravació va ser limitada a 1000 còpies en vinil que van ser venudes al Lamefest a Seattle el 8 d'agost de 1989. El Bleach fou molt influenciat pels The Melvins, els Mudhoney, i el rock dels anys 70 de Black Sabbath i Led Zeppelin. En Novoselic va explicar en una entrevista de la revista Rolling Stone que el grup havia escoltat un casset a la seva furgoneta durant un tour on hi havia un disc dels The Smithereens en una cara i un disc del grup de black metal Celtic Frost a l'altre, va explicar que la combinació probablement va influenciar-los també. El Bleach va esdevenir un favorit a les emissores de ràdio universitàries nacionals, però donava poques pistes d'on es trobaria la banda dos anys més tard.

Tot i que no va tocar en el disc, en Jason Everman va sortir als crèdits com a guitarrista al Bleach perquè va posar els diners per les sessions de gravació: 606,17S. Després que el disc fos acabat, en Everman tenia previst quedar-se al grup com a segon guitarra, però va ser-ne expulsat durant la primera gira pels Estats Units. No gaire més tard, tocava el baix amb els Soundgarden abans d'unir-se al grup Mink Funk.

A principis del 1990, el grup va comença a treballar amb el productor Butch Vig en les gravacions que seguirien el Bleach. Durant les sessions, en Kurt i en Krist es van adonar que en Chad no era el bateria que el grup necessitava, i ell va marxar un cop completades les sessions. Després d'unes quantes setmanes que en Dale Crover dels The Melvins el substituís, van contractar el bateria de Mudhoney, amb el qual van gravar la cançó "Sliver". A finals d'aquell any, en Buzz Osborne dels The Melvins va presentar-los en Dave Grohl, que estava cercant un grup nou.

[edita] Nevermind

Seguint les repetides recomanacions de la membre de Sonic Youth Kim Gordon en David Geffen va contractar a Nirvana per DGC Records al 1990. El grup va començar a gravar amb una gran discogràfica. El resultat fou que Nevermind és considerat un clàssic.

Pel disc, el grup va decidir de continuar treballant amb en Vig. En lloc de gravar a l'estudi d'en Vig a Madison com van fer el 1990, el grup va decidir anar a Sound City a Los Angeles. Durant dos mesos, el grup va treballar en una varietat de cançons del seu catàleg. Algunes de les cançons, com "In Bloom" i "Breed", havien estat en el repertori del grup durant anys, i d'atres com "On a Plain" i "Stay Away", van ser creades durant el procés de gravació.

Un cop finalitzada la sessió de gravació, en Vig i el grup van analitzar el resultat de les mescles. No van quedar satisfets amb el resultat per la qual cosa van decidir cercar algu per millorar la qualitat de les mescles, d'una llista de possibles opcions proposada per DGC. La llista contenia força noms coneguts, com ara l'Scott Litt (conegut pel seu treball amb R.E.M.) i l'Ed Stasium (conegut pel seu treball amb els The Smithereens). No obstant això, en Cobain creia que escollir un d'aquells mescladors coneguts faria que el disc sonés com els treballs d'aquells grups. Va decidir escollir l'últim nom de la llista després del nom 'Slayer': l'Andy Wallace. (En Wallace va coproduïr el disc d'Slayer l'any 1990 Seasons in the Abyss.).

En Wallace va portar el disc un nivell diferent, afegint-hi capes de reverberació i "trucs" d'estudi perquè no fos tan fosc. Uns quants mesos després de la publicació de l'àlbum, en Cobain es va queixar a la premsa de que en Wallace havia deixat el so del Nevermind massa lleuger, oblidant que el grup havia escollit en Wallace i que havia participat en el procés de mescla. Tot i que el grup estava decepcionat amb el so del disc, en Wallace havia aconseguit eliminar les seves arrels indie i crear un rock "amigable" a les llistes que altres voldrien imitar la següent dècada.

Inicialment, la DGC Records esperava vendre 250.000 copies del Nevermind, que era el mateix que havien aconseguit amb el disc de Sonic Youth's Goo. En comptes d'això, el disc va ser certificat de triple-platí (tres milions de copies) als Estats Units menys de sis mesos de la seva publicació. "Smells Like Teen Spirit" va rebre una alta popularitat a MTV, inspirant una allau d'imitadors i portant el so grunge a les masses. La popularitat del rock alternatiu, així com el hair metal, és sovint acreditada al Nevermind. Al gener de 1992, amb 12 milions de còpies venudes, el disc va arribar al número u de la llista de Billboard, substituïnt al disc d'en Michael Jackson Dangerous, un fet considerat la superació de la música alternativa sobre el pop. Això va ajudar a altres discs de grups de grunge com "Ten" de Pearl Jam a entrar a la llista. Al·legant cansament, i després d'una curta gira per la costa est nordamericana, i una per Austràlia i Japó, el grup va decidir no fer una gira per Estats Units per promocionar el Nevermind (tot i fer presentacions promocionals al popular programa Saturday Night Live i a MTV), opten per vàries presentacions posteriorment a aquest any.

Al febrer del 1992, després de la fira per Austràlia del grup, en Cobain es va casar amb la Courtney Love a Hawai. La Courtney va donar a llum a una filla, la Frances Bean l'agost següent. Alguns dies després del naixement de la Frances, Nirvana va fer un dels concerts més coneguts, com un dels actes centrals del Reading Festival a Anglaterra. En Kurt va entrar amb cadira de rodes i una perruca fent parodia dels rumors que corrien sobre el seu estat mental, després es va unir amb en Grohl i en Novoselic fent un dels concerts més variats del grup, afegint a la llista cançons que encara no havien estat publicades i vercions de 'The Money Will Roll Right In' de Fang, 'D-7' de The Wipers, en Novoselic va cantar com a introducció de l'Smells Like Teen Spirit "More than a Feeling" de Boston (que té un riff semblant al de 'Smells Like Teen Spirit') i també van tocar una versió a l'estil Jimi Hendrix de The Star-Spangled Banner. Entremig del concert, en Kurt va explicar al públic el naixement de la seva filla, i va aconseguir que la gent cridés "T'estimem Courtney!" a l'unison. En Grohl va confessar al 2005 al programa de radio Loveline que el grup creia que el concert seria un desastre total, a causa de tot el que havia passat els mesos anteriors i que no havien assajat des del juny. No obstant, la presentació va acabar sent una de les mes memorables de la seva carrera.

Al cap de poc menys de dues setmanes, Nirvana va fer una altra presentació memorable als MTV Video Awards de 1992. En Kurt va pensar que am l'èxit, el canal musical els deixaria tocar la seva nova cançó, "Rape Me". Els executius de MTV, que preferien l'éxit "Smells Like Teen Spirit", estaven atemorits, pensaven que era una cançó en contra d'ells (degut a que "Rape" no tan sols vol dir "violar" en anglès sinó que també vol dir "esclavitzar"), i van deixar que el grup toqués el seu senzill "Lithium". Al començament de la presentació, en Cobain va tocar i cantar les primeres notes de "Rape Me", cosa que va donar un ensurt a MTV, que va acabar quan el grup va començar a tocar "Lithium". Quan ja estaven acabant la cançó, en Novoselic frustrat perquè l'amplificador del seu baix va deixar de funcionar i per donar un "aire dramàtic" el va llençar enlaire. Per mala sort el baix va caure al seu davant deixant-lo adolorit. Quan va acabar la cançó i mentre en Kurt estava fent la "clàssica" destrucció dels instruments que feia al final de quasi cada presentació, en Grohl es va aproximar al micròfon i va començar a cridar "Hola, Axl!", repetidament, referint-se al cantant de Guns N'Roses Axl Rose, amb el qual el grup i la Courtney havien tingut una enganxada prèvia a la presentació del grup.

Al desembre d'aquell any van publicar el disc Incesticide, una col·lecció de cares b i rareses. Vàries de les sessions radiofòniques del grup a la BBC i el material no publicat dels inicis van començar a circul·lar per mitjà dels circuïts il·legals de venda de música, llavors el disc va servir per frenar als involucrats en el negoci, que incloïa a seguidors que gravaven els concerts sense autorització. El disc contenia algunes de les cançons preferides dels seguidos com "Sliver", "Dive", "Been a Son" o "Aneurysm", això com algunes versions de cançons dels The Vaselines, un grup que va fer-se popular com a resultat de les versions que en va fer Nirvana.

[edita] In Utero

Pel In Utero, el grup va decidir treballar amb el productor Steve Albini, més conegut pel seu treball al disc Surfer Rosa dels Pixies. Les sessions amb l'Albini van ser productives i força ràpides: la versió inicial del disc va ser gravada i mesclada en dues setmanes, molt lluny dels mesos que van caldre per gravar i mesclar el Nevermind. La gravació es va fer als estudis "Pachyderm", a Minnesota.

Utilitzar l'Albini semblava un moviment deliberat per part de Nirvana per donar al disc un so menys polit i artificial, com si el grup es volgués distanciar de part de la seva nova audiència de masses que paraven poca o gens d'atenció als grups alternatius, foscos, o expermentals a qui Nirvana va intentar donar suport (com el cas de The Jesus Lizard). Per exemple, una cançó del In Utero que tenia llargs períodes de soroll de retroalimentació va ser anomenada irònicament "Radio Friendly Unit Shifter". (A la indústria musical, un disc "amigable a la ràdio" ("radio friendly") és descrit com un disc ideal: capaç d'alta rotació radial, i de vendre varies còpies o "unitats"). No obstant això, en Cobain va insistir en que el so de l'Albini era simplement el que sempre havia volgut tenir Nirvana: una gravació "natural" sense capes i capes de trucs d'estudi.

Després de la seva publicació, els fans van pensar que el grup volia aquesta obra mestre distorcionada. No obstant, en realitat, el grup no estava satisfet amb certs aspectes de les mescles de l'Albini. Especialment, pensaven que els nivells de baix eren massa baixos, i en Cobain sentia que "Heart-Shaped Box" i "All Apologies" no sonaven "perfectes". El productor a llarg termini de R.E.M. Scott Litt, va ser cridat per tal que ajudes a remesclar aquestes dues cançons, amb en Cobain afegint-hi instruments i veus addicionals. En Litt també va remesclar "Pennyroyal Tea", però la versió de l'Albini va ser la utilitzada al disc. (La DGC va planejar més tard publicar la remescla d'en Litt com a single).

Amb In Utero, el grup també es va enfrontar a la censura corporativa. Grans cadenes de magatzems com Kmart o Wal-Mart van rebutjar de tenir el disc a les seves estanteries, argumentant que títols de cançons com "Rape Me" i el collage del fetus de plàstic a la contraportada eren molt "controvertits" per cadenes "orientades a la família". El grup va decidir canviar l'art del cd publicant una versió "neta" que canviava el nom de "Rape Me" per "Waif Me". A part de la inclusió de la remesclar d'en Litt de "Pennyroyal Tea", la música del disc era idèntica a la versió comuna. Quan li van preguntar sobre la versió modificada, en Kurt va explicar que els residents de molts pobles petits no tenen botigues locals de música i es veuen obligats a comprar la seva música a llocs com Kmart.

Tot i que "Heart-Shaped Box" va tenir bona rebuda per part de les emissores alternatives i de masses, i que l'In Utero va debutar en el número u de la llista Billboard Album, el disc no va causar el mateix èxit que el Nevermind. Quan el grup va embarcar-se a la gira per Estats Units de l'In Utero, la seva primera gran gira pels Estats Units des de l'èxit d'"Smells Like Teen Spirit", normalment tocaven a auditoris a mig omplir, principalment per la falta de gira per la promoció del Nevermind i el "reptador" nou llançament. Per la gira promocional de l'In Utero, el grup va afegir en Pat Smear del grup de punk rock The Germs com a segon guitarrista).

Al novembre de 1993, el grup va decideix aturar la gira per gravar un acústic al programa MTV Unplugged. Les sessions van revelar la profunditat de les cançons escrites per en Kurt, que sovint estaven enterrades sota el so agressiu del grup. També demostrava el gran interès musical d'en Kurt per la seva selecció de cançons originals de David Bowie, The Vaselines, Meat Puppets (que van acompanyar en les tres cançons seves que el grup va versionar) i del cantant de folk nordamericà Leadbelly. Aquest es va convertir en un dels moments més importants de la història de Nirvana, que seria ampliada amb la tragèdia que s'acostava.

[edita] La mort d'en Kurt

A començament de 1994, el grup es va embarcar en una gira Europea. Tot i que la gira va començar bé, els concerts van anar decaient gradualment, amb la imatge d'un Kurt avorrit i distret durant els concerts, particularment durant el pas per Itàlia. Després de la presentació al Terminal Eins de Munic, Alemanya, l'1 de març, a en Kurt se li va diagnosticar una bronquitis i laringitis severa. La presentació de la nit següent va ser cancel·lada. Al mati del 4 de març, a Roma, en Kurt va ser trobat inconscient per la Courtney Love i va ser portat a l'hospital. Un metge va declarar en una roda de premsa que el cantant havia reaccionat a una combinació de Rohypnol i alcohol. La resta de la gira va ser cancel·lada, incloent una visita planejada, després de dos anys sense anar-hi, al Regne Unit.

En les setmanes posteriors, la addicció a la heroína d'en Kurt va reaparèixer. Es va organitzar una intervenció i en Kurt va ser convençut per tal que entres a un programa de desintoxicació. Després de menys d'una setmana, en Kurt va escalar els murs del centre de desintoxicació i va volar cap a Seattle. Una setmana més tard, el divendres 8 d'abril de 1994, un electricista va trobar el cos sense vida d'en Kurt a la seva casa de Seattle.

La causa de la mort, després de la investigació oficial, va concloure que s'havia produit un suicidi. No obstant, certs indicis com els alts nivells d'estupefaents en sang apuntaven que Kurt Cobain no podia haver-se autoinfligit la ferida mortal. També hi ha certa controversia amb l'edició de la darrera part de la nota de suicidi, de la que hi ha gent que afirma que no la va escriure el propi Kurt. La hipotesi de l'assassinat és encara defensada per moltes persones incloses Eddie Vedder i Kim Gordon.

[edita] Després de la mort d'en Kurt

S'han publicat diversos discs des de la mort d'en Kurt. El primer va sortir el novembre de 1994 amb la presentació gravada l'any anterior a MTV Unplugged, sota el títol de MTV Unplugged in New York. Aquest disc conté les aparicions dels membres de Meat Puppets, així com les versions de les cançons dels Leadbelly, The Vaselines i David Bowie.

Dues setmanes després del llançament de l'Unplugged in New York, es va llançar un vídeo recopilatori anomenat Live! Tonight! Sold Out!. En Kurt havia recopilat una part important del vídeo, que documentava bona part de la fira promocional del Nevermind. També incloia material "memorable" com ara un incident infame amb un guardia de seguretat en un club de Texas a l'octubre de 1991, o una versió de "Aneurysm" feta amb vestits en el festival de Hollywood Rock a Rio de Janeiro, Brasil al gener de 1993.

La intenció original era la de llançar l'Unplugged in New York com a disc doble, juntament amv un disc de material elèctric en directe per balancejar el contingut acústic. No obstant això, els dos membres restants del grup, estaven emocionalment afectats per recopilar el disc elèctric, al fer tan poc temps des de la mort d'en Kurt. El disc, una recopilació de gravacions de concerts de Nirvana, va ser publicat a l'octubre de 1996, amb el títol de From the Muddy Banks of the Wishkah.

A l'agost de 1997, el lloc web de notícies musicals Wall of Sound, va publicar que en Grohl i en Novoselic estaven organitzant un box set de rareses de Nirvana. Quatre anys més tard, el segell discogràfic del grup va anunciar que el box set estava complet i que seria publicat al setembre per commemorar el desè aniversari del llançament del Nevermind. No obstant això, poc abans de la data de publicació, la Courtney Love va aturar la publicació i va denunciar en Grohl i en Novoselic, al·legant que "estaven segrestant el llegat de Nirvana pels seus interessos personals". Seguidament i va haver una batalla legal per saber qui era l'amo de la música de Nirvana que va durar més d'un any.

Bona part de la batalla legal es va centrar en una cançó no publicada, "You Know You're Right", la gravació final d'estudi del grup. En Grohl i en Novoselic volien incloure-la en el box set, intentant publicar totes les rareses d'una sola vegada. La Courtney, però, va al·legar que la cançó era més important que una "raresa", i que havia de ser inclosa en una recopilació de "grans èxits". Després de més d'un any d'enfrontaments públics i legals, les parts van firmar un acord, acordant la publicació immediata del disc de "grans èxits", incloent aquesta cançó, amb el títol de Nirvana. A canvi, la Courtney estava d'acord en donar demos en casset gravades per en Kurt per l'ús en el box set.

Els seguidors del grup van tenir un primer contacte amb "You Know You're Right" a començament de 1995 quan la Courtney va tocar una versió de la cançó amb el seu grup Hole a l'MTV Unplugged amb el títol de "You've Got Not Right". Una versió inicial de la cançó tocada per Nirvana en el seu concert del 23 d'octubre de 1993 al Aragon Ballroom de Chicago va sortir a la llum pública en cercles de compra i venda de cassets de Nirvana pocs mesos després. Els anys posteriors, els rumors de l'existència d'una versió d'estudi de la cançó van començar a circul·lar i créixer fins a arribar a proporcions quasi "mítiques". Pels seguidos, la primera confirmació real de l'existència d'aquesta versió va aparèixer el novembre de 2001 quan Access Hollywood va difondre un clip de deu segons com a part d'una entrevista a la Courtney. Al maig del 2002, diversos clips d'una duració superior van aparèixer a Internet per mitjà d'una font desconeguda, que va anunciar que planejava publicar la cançó completa. No obstant, la font va fer-se enrere en les seves intencions, per por a accions legals. Quan la batalla legal estava a punt de finalitzar al setembre de 2002, la cançó completa va aparèixer per aquest mitjà. dies abans de l'anunci del llançament de Nirvana. Tot i que la versió d'estudi era un "esborrany" amb lletres sense acabar, a els seguidor i inclús als no seguidors del grup els va agradar la cançó, convertint-la en una de les cançons més escoltades a la ràdio alternativa entre el 2002 i el 2003.

Nirvana va ser publicat el 29 d'octubre de 2002. Juntament amb la cançó "You Know You're Right", el disc conté èxits dels seus tres discs d'estudi, així com mescles i gravacions de cançons familiars. Després de la seva publicació diversos seguidors de feia temps es van queixar de la selecció de cançons, justuficant que la versió alternativa de "Been a Son" (del EP Blew) no era la versió preferida del grup, i que faltaven cançons com "Sappy" (originalment llançada en la recopilaciço No Alternative com a "Verse Chorus Verse"), que havia tingut molt d'èxit als Estats Units després de la mort d'en Kurt. Els seguidors de fora els Estats Units van qüestionar la inclusió de la versió Unplugged de "All Apolofies" (en lloc de la publicada al senzill, inclosa a In Utero) i la versió de Bleach de "About a Girl" (quan la versió Unplugged va ser un senzill molt popular al 1994). També, amb un temps de durada de menys de cinquanta minuts, hi havia lloc suficient per incloure altres èxits, com "Love Buzz", "Drain You", "Aneurysm", i "Where Did You Sleep Last Night?" (que seria posteriorment inclòs en algunes publicacions no americanes del disc).

Al novembre de 2004 finalment es va publicar el box set, amb el títol de With the Lights Out. Aquest contenia una amplia recopilació de demos d'en Kurt, gravacions d'assajos i rareses, i cançons en viu gravades durant tota la història del grup. Alguns seguidors de feia temps del grup van tenir l'oportunitat d'escoltar les gravacions de demos que mai havien estat acabades com "Old Age" i "Verse Chorus Verse" (una cançó diferent que la "Sappy"), gravada en les sessions de Nevermind. Una altra cançó notable en el box set va ser una demo acústica d'una cançó anomenada "Do Re Mi", gravada per en Kurt a la seva habitació. La cançó va demostrar que inclús en els seus dramàtics dies finals, en Kurt encara tenia aquell "do" per la melodia que havia demostrat anys enrere en cançons com "About a Girl".

Una recopilació de "el millor del box set" titulada Sliver: The Best of the Box va ser publicada a la tardor de 2005. El CD va recopilar dinou cançons del box set juntament amb tres cançons no publicades, incloent una versió de la cançó "Spank Thru" de la demo de 1985 Fecal Matter. Segons diu la Rolling Stone, en Frances Bean Cobain va col·laborar a escollir el títol i la portada.

En una entrevista al 2002 amb en Jim DeRogatis, la Courtney Love va descriure els incontables cassets d'assajos, demos i gravacions a l'habitació que hi havien quedat després de la mort d'en Kurt. Per exemple, una versió de quatre pistas de la cançó "Do Re Mi" va ser aparentment gravada per en Kurt en bateria, en Part Smear a la guitarra i l'Eric Erlandson al baix, una setmana abans de la seva mort. S'espera que qualsevol cançó d'aquest arxiu que no hagi estat publicada veurà la llum algun dia no molt llunyà.

[edita] Projectes post-Nirvana

Als anys posteriors a la dissolució de Nirvana, els seus dos membres supervivents han estat actius. Al cap d'un temps després de la mort d'en Kurt, en Grohl va gravar una sèrie de demos que finalment es van convertir en l'àlbum de debut dels Foo Fighters. Fins al 2006, els Foo Fighters han publicat cinc discs amb un gran èxit comercial. El llançament més recent, In You Honor, conté una cançó anomenada "Friend of a Friend", que en Grohl va escriure al 1990 en una de les primeres trobades amb en Kurt i en Novoselic.

A més a més, en Grohl a participat com a bateria a grups i artistes com Tom Petty and the Heartbreakers, Mike Watt, Queens of the Stone Age, Tenacious D, Nine Inch Nails, Garbage, Cat Power i Killing Joe, a més de participar com a guitarrista al disc Heathen d'en David Bowie. També va gravar un disc de cançons de metal amb diversos dels seus cantants de metal de començaments dels 80 preferits amb el nom de Probot.

Després del final de Nirvana, en Novoselic va formar Sweet 75 amb els quals edità el disc homònim el 1997. Més recentment, va fundar Eyes Adrift juntament amb Curt Kirkwood ex-membre de Meat Puppets) i Bud Gaugh (ex-membre de Sublime). També va tocar al grup No WTO Combo amb en Kim Thayil de Soudgarden i Jello Biafra dels Dead Kennedys, que es va presentar coincidint en una de les dates en que es realitzava la reunió de la OMC de 1999. Altres participacions de Novoselic són tocar en una cançó juntament amb en Johnny Cash pel disc tribut a Nirvana Willie Nelson de 1996 la cançó "Twisted Willie", així com tocar el piano a "Against the 70s" en el disc d'en Mike Watt Ball-Hog or Tugboat= (en el qual també va col·laborar Grohl, i diversos músics de grunge i rock alternatiu com en Eddie Vedder de Pearl Jam, Flea de Red Hot Chili Peppers i Thurston Moore de Sonic Youth).

[edita] Membres del grup

Kurt Cobain - cantant, guitarrista
Krist Novoselic - baixista
Aaron Burckhard - bateria (1987)
Dale Crover - bateria (1987-1988, 1990)
Dave Foster - bateria (1988)
Chad Channing - bateria (1988-1990)
Jason Everman - guitarrista (1989)
Dan Peters - bateria (1990)
Dave Grohl - bateria (1990-1994)
Pat Smear - guitarrista (1993-1994)

[edita] Discografia

Discs i recopilatoris

Any	Títol	Discogràfica	Altres informacions
1989	Bleach	Sub Pop	Primer disc d'estudi.
1991	Nevermind	Geffen Records	Segon disc d'estudi.
1992	Incesticide	Geffen	Recopilatori de cançons rares d'estudi, cares B, versions alternatives i cançons versionades.
1993	In Utero	Geffen	Tercer disc d'estudi.
1994	MTV Unplugged in New York	Geffen	Disc acústic en viu.
1994	Live! Tonight! Sold Out!!	Geffen	Vídeo casolà VHS amb actuacions en viu i entrevistes.
1995	Singles	Geffen	Les millors cançons de Nevermind i In Utero en una sola caixa.
1996	From the Muddy Banks of the Wishkah	Geffen	Disc elèctric en viu.
2002	Nirvana	Universal	També anomenat Beast of i/o Greatest Hits. Inclou "You Know You're Right" mai publicada abans.
2004	With the Lights Out	Geffen	Caixa que conté tres discs compactes i un DVD. Inclou material rar i no publicat anteriorment.
2005	Sliver: The Best of the Box	Geffen	19 cançons de With The Lights Out més tres gravacions mai abans publicades.

Singles i EPs

Any	Títol	Discogràfica	Altres informacions
1988	Love Buzz/Big Cheese	Sub Pop	(Bleach) Versió limitada a 1000 còpies.
1989	Blew (EP)	Tupelo	(Bleach) EP publicat a França i al Regne Unit.
1990	Sliver/Dive	Sub Pop
1991	Candy/Molly's Lips	Sub Pop	Conjuntament amb Fluid; En viu, primera edició en vinil negre (2.500 còpies)i segona edició en vinil blau (3.500 còpies)
1991	Here She Comes Now/Venus in Furs	Communion	Versions de Velvet Underground, conjuntament amb The Melvins (1.000 còpies en 8 colors diferents)
1991	Smells Like Teen Spirit	Geffen	(Nevermind)
1992	Come As You Are	Geffen	(Nevermind)
1992	Lithium	Geffen	(Nevermind)
1992	In Bloom	Geffen	(Nevermind)
1992	Hormoaning (EP)	Geffen	EP publicat només a Austràlia i Japó.
1993	Puss/Oh, the Guilt	Touch and Go	Amb els The Jesus Lizard (100.000 còpies a tot el món)
1993	Heart-Shaped Box	Geffen	(In Utero)
1993	All Apologies/Rape Me	Geffen	(In Utero)
1994	Pennyroyal Tea	Geffen	(In Utero) Reanomenat després de la mort d'en Kurt. No hi ha còpies a vinil i es creu que existeixen uns quants centernars de CDs només.
1994	About a Girl	Geffen	(MTV Unplugged in New York) Publicat majoritàriament a Europa, amb una edició limitada de 5.000 còpies publicada a Austràlia.
1996	Aneurysm	Geffen	(From The Muddy Banks of The Wishkah) Només promoció, publicat per promocionar el disc a la ràdio.
2002	You Know You're Right	Geffen	(Nirvana) Només promoció, publicat per promocionar el disc a la ràdio.