Musafírides

De Viquipèdia

Els Musafírides (també Kangàrides o Sallàrides) foren una dinastia (dinastia Musafírida) del Azerbaidjan.

Te el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de Rubhar (al Daylam, on la dinastia va existir del segle VII al 928 sobiranament i com a poder local fins el 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar al oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des llavors ambdós famílies van estar enfrontades.

L'emir djustànida es va refugiar a les terres del Daylàmita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyàrida Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar a Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, es van fer amb el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a Azerbaidjan i a Armènia.

Marzuban va passar al Azerbaidjan on des el 926 els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Gilànida Lashkari ben Mardi, suportats alternativament per el Ziyàrida Wushmagir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era batinita, una branca ismaïlita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap el nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regió del Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre casi un any. Després va haver de lluitar contra l'hamdànida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd hadbhànida Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul per el nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwàyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyàrides i els Samànides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el 949 el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra cop a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides al Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues continues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Ardzruni del Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gracies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, després de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oració) en non de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altra cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de Shirwan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (al oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els Bagràtides d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de Khashen al oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957.

Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anular el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquestos fills. Djustan finalment fou reconegut com únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebel·lar a Gilan el net del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom de Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar al Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar al Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dwin, a Armènia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar als presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que s'havia fet amb part del poder i Wahsudan nomes va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i Suhraward (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat per els emirs rawwàdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a la única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el 892 cridat pel rei Mushel de Kars, però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Goltn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'Atrapatakan, es a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el 987. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quant era a la província armènia d'Uti.

Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i viuda de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era net d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin. El 1022 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim".

El 1062 Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghrul Beg. Algun temps després es suposa que les seves fortaleses foren ocupades per els ismaïlites d'Alamut.

[edita] Emirs musafírides

• Musafir Aswar abans de 900
• Muhammad ben Musafir vers 900-941

[edita] Branca d'Azerbaidjan i Armènia

• Marzuban ben Muhammad 941-949
• Muhammad ben Musafir (restaurat) 949-950
• Wahsudan ben Muhammad 950-953
• Marzuban ben Muhammad 953-957
• Wahsudan ben Muhammad (segona vegada) 957
• Djustan ben Marzuban 957-960
• Ibrahim ben Marzuban 960-961
• Ismail ben Wahsudan 960-961
• Nasir ben Marzuban (associat) 957-960
• Wahsudan ben Muhammad (tercera vegada) 961-962
• Ibrahim ben Marzuban 962-979
• Abul Haidja ben Ibrahim 979-984
• Als Shaybànides de Goltn 984-987
• Als Rawwàdides de Tauris 987

[edita] Branca de Shamiran (Tarum)

• Wahsudan ben Muhammad 941-966
• Ismail ben Wahsudan 966-?
• Nuh ben Wahsudan ?-989
• Kakr al-Dawla (dinastia buwàyhida) 989-997
• Ibrahim ben Marzuban ben Ismail 997-1022
• Djustan ben Ibrahim 1022-vers 1050
• Musafir (ben Djustan?) vers 1050-1075
• als ismaïlites vers 1075