Daylam
De Viquip??dia
Daylam ??s una regi?? d'Iran formada per la part alta del Gilan, al vesant septentrional de les muntanyes Alburz.
T?? com a ciutats principals Lahidjan, Mandjil i Alamut, i el seu riu principal ??s el Safid-rud que desaigua a la mar C??spia, amb el seus afluents el Shah-rud que neix al Talakan, i l'Alamut, que rega la vall d'Alamut. Aquestes valls s??n el nucli dels daylamites un grup ??tnic preirani??. La muntanya principal ??s el Dulfak o Dalfak al nord-est de Mandjil.
Els daylamites foren ja esmentats per Polibi el segle II aC. Tolomeu els situa al nord de la Coromitrene (avui Khwaru Waramin, al sud-est de Rayy) i a l'oest de Tapuri (Tabaristan). El darrer ars??cida Artaban va mobilitzar als daylamites contra els rebels sass??nides.
Estigueren vinculats als sass??nides i un cap daylamita amb t??tol de wahriz, de nom Boes, va dirigir una expedici?? al Regne d'Ib??ria, durant el regnat de Kavadh. Amb el rei Khusrov Anushirvan els daylamites es van destacar al setge de Arque??polis (552) a Lazika, i pocs anys despr??s en un atac contra els sabirs turcs al servei de Bizanci. Procopi diu que els daylamites no eren s??bdits el rei de P??rsia, sin?? mercenaris. L'expedici?? persa al Iemen del 570 aC la van efectuar 800 presoners daylamites alliberats, dirigits per un wahriz, un home vell que fou tamb?? alliberat amb aquest motiu. Els daylamites tamb?? van ser part essencial de les guarnicions a les fortificacions perses del Caucas. El rei Hormidz IV fou enderrocat el 590 per Zoanab, que ??s esmentat com el cap del poble daylamita.
El califa Umar va enviar a la zona a Numan ben Mukarrin. Els habitants de Rayy van cridar en ajut als daylamites per?? aquestos van tenir una posici?? expectant fins que van decidir ajudar als habitants de Rayy i, dirigits pel seu rei Muta (o Murtha) foren derrotats pels ??rabs al riu Wadj, a la regi?? de Dabastay (a la vora de la plana entre Rayy i Hamadan). Entre el califa Umar i el califa Al-Mamun fins a 17 expedicions ??rabs van anar al Daylam sense poder sotmetre la regi??. Fortaleses musulmanes es van establir al sud, a Kazwin, i a la frontera nord-est (al Tabaristan) als rius Kalar i ??alus. Els daylamites eren en aquest temps pagans i seguien les normes del m??tic Afridun. Els t??tols dels seus caps eren wahriz, wardan shah, vahriz-i vari??ay (vahriz de vahrizs) i fins i tot rei (com fou anomenat Muta).
Amb els Abb??ssides els alides es van refugiar al Daylam. El primer conegut fou Yahya ben Abd Allah, del qual dos germans havien estats executats, i s'havia unit a la revolta del germ?? del califa Harun al-Rashid. Va arribar al Daylam el 791 per?? es va rendir aviat al barm??kida Al-Fald ben Yahya, suposadament per les pressions i amenaces que el califat va exercir sobre el rei del Daylam (i per els regals oferts al rei).
El 805 el califa va estar a Rayy on va rebre l'homenatge dels caps de la regi??, entre ells el rei de Daylam, Mazurban ben Djustan, que ??s el primer sobir?? conegut de la dinastia dels Djust??nides que van iniciar un llarg govern, sovint sotmesos als zaidites (o zaydites) de Tabaristan (vegeu Djust??nides). Probablement la seva capital fou Rudbhar, prop d'Alamut. Altres principats existien a la regi??: a Samiram, regi?? de Tarum (els Kang??rides o musaf??rides), a la regi?? de Birwan, propera a Talakan, amb seu a Shahristan (amb t??tol de Mustakarr al-Sultan), i a Khashm, residencia del da'i alida del Gilan oriental.
Els musaf??rides sorgits de Tarum (Tarom o Al-Tarm) o Shamiran van acabar governant una part del Daylam i es van expandir cap al Azerbaidjan, mentre els djust??nides van conservar altres possessions amb seu a Lahidjan. Els djust??nides es van sotmetre a Toghrul Beg el 1042 i poc despr??s ho van fer els musaf??rides de Tarom. Aquesta dominaci?? fou m??s efectiva, i l'oposici?? va fer cr??ixer les tesis alides ja molt esteses.
Abans de 1090 el cap isma??lita (alida) Hasan-i Sabbah va enviar propagandistes a la regi?? i el 1090 es va apoderar d'Alamut que fou reconeguda com a feu de l'isma??lita Mahdi per Malik Shah. Durant 166 anys la fortalesa fou un baluard contra els selj??cides, fins que el 1256 la fortalesa fou destru??da pels mongols. A la hist??ria occidental se'ls anomena els Assassins.
El Daylam va passar seguidament a la dinastia Karkiya del Gilan oriental (Biyapish) que tenia seu a Lahidjan. La dinastia isma??lita que s'havia mantingut a Ashkawar fou eliminada i tamb?? els pr??nceps locals de Rudbhar i Daylaman (els Kudshidj). El 1416 el sayyid Radi de Lahidjan va invitar a uns tres mil daylamites i els va fer matar tra??dorament a la vora del riu Safid-rud.
El Daylam va gaireb?? desapar??ixer. Alguns grups a??llats de daylamites a les muntanyes van crear una secta (secta de Hal-i Hakk) que es va revoltar el 1891 a Kallardasht sota la direcci?? del cap Sayyid Muhammad, per?? fou derrotat.
Avui constitueixen una petita minoria a Iran.
