Djust??nides
De Viquip??dia
Els Djust??nides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins despr??s del 1042.
Probablement t?? el seu origen en Djustan I que es creu que governava Daylam vers el 791. Per?? el primer membre conegut hist??ricament ??s el seu fill Marzuban ben Djustan que el 805 va anar a Rayy a retre homenatge al califa Harun al-Rashid que li va fer molts regals.
El va seguir suposadament un altre Djustan (II) que no es conegut per fonts hist??riques, nom??s perqu?? el seg??ent sobir?? es deia Wahsudan ben Djustan (que encara es esmentat el 872), un temps massa llarg per suposar que fou germ?? de Marzuban. En aquest per??ode se sap d'una expedici?? ??rab dirigida per Abd Allah ben Khurdabhbih que va fer presoner a un cap del Daylam anomenat Abu Layli, per?? no es pot determinar si es tracta de Djustan I o d'un cap local (o tanmateix d'un usurpador). Fou durant Djustan II o durant Wahsudan que es va a comen??ar a construir la fortalesa d'Alamut, llavors encara poc important (un edifici o imara)
A finals del segle IX els djust??nides foren aliats dels sayyid has??nides de Tabaristan. El Sayyid Al-Hassan ben Zayd (o Zaid) al-da'i al-kabir, va agafar la direcci?? de l'aixecament alida a ??alus i Kalar el 864 i va donar protecci?? als habitants contra el governador tah??rida que volia apoderar-se de les terres comunals de pastura. Wahsudan es va sotmetre a Al-Hasan ben Zaid vers el 865, per?? al cap d'un temps ambd??s es van enemistar, i el va succeir el seu fill Djustan III ben Wahsudan. Aquest tenia bones relacions amb Al-Hasan ben Zaid (que portava el t??tol de da'i) i el va invitar a enviar representants a Daylam. Amb l'ajuda d'Al-Hasan, Djustan III va ocupar Rayy als tah??rides, i es va apropiar despr??s de Kazwin i Zandjan. El 867 el califa va enviar un fort ex??rcit dirigit per Musa ben Bugha que va recuperar Rayy, Kazwin i Zandjan. Wahsudan va morir poc despr??s (vers el 872). Djustan III va fer llavors un intent de recuperar Rayy i va mantenir l'alian??a amb Al-Hasan (ara en lluita contra els saff??rides) fins a la mort d'aquest el 883. A Al-Hasan el va succeir el seu germ?? Muhammad ben Zaid conegut com al-da'i al-Saghir (dinastia Zaidita) i Djustan III li va fer submissi??.
El 889 el general i aventurer de Khorasan Rafi ben Harthama va ocupar Djurdjan (Gurgan) que pertanyia a Muhammad ben Zaid, el qual es va refugiar a Daylam. Rafi va enviar (890) tropes que van envair Daylam i va ocupar ??alus per?? foren envoltades per Muhammad amb l'ajut de Djustan III. Llavors (891) va anar personalment Rafi ben Harthama i Muhammad ben Zaid es va haver de retirar cap el nord, al Gilan. Djustan III es va retirar cap a Talakan, perseguit per Rafi durant tres mesos, durant els quals el Daylam fou saquejat per la gent de Rafi. Finalment Djustan III va fer un acord de pau amb Rafi que inclo??a la promesa de no tornar a ajudar a Muhammad i Rafi va deixar llavors el pa??s per anar a conquerir Rayy i Kazwin. Per?? les coses no van anar b?? per Rafi, i el 892 va decidir fer submissi?? a Muhammad ben Zaid al que va retornar el Gurgan, rebent a canvi un ex??rcit de quatre mil daylamites. Per?? el saff??rida Amr ben Layth va amena??ar a Muhammad i li va impedir de lliurar l'ex??rcit a Rafi, que finalment va haver de fugir a Khwarazm on fou assassinat (novembre del 896). Muhammad ben Zaid va morir el 900 en una batalla contra un general sam??nida i despr??s d'un interval de 14 anys va assolir la direcci?? dels alides el husseinita Al-Hasan ben Ali Nasir al-Diun al-Tahir anomenat Al-Utrush (el sord) que nom??s fou da'i per menys de quatre anys (914-917) per?? es considerat el m??s gran cap alida. Les seves predicacions al Daylam (on havia estat durant 13 anys) van convertir a molts caps daylamites. La fortalesa de ??alus, que era punt de vigil??ncia alida sobre els daylamites (que abans no eren musulmans) fou destru??da en prova de confian??a i Djustan III el va recon??ixer. Vers el 914 es va fer una campanya contra els sam??nides que fou un frac??s per?? el 915 es va fer una segona campanya de 40 dies que va aconseguir expulsar-los de les prov??ncies de Tabaristan i Gurgan. Nasir va fer abolir l'antic sistema daylamita derivat d'Afridun i conegut com Kaddkhudha, en qu?? els homes eren caps de la fam??lia, en favor de la instituci?? isl??mica que establia el control de les fam??lies musulmanes. Aix?? segurament no va agradar als daylamites i sembla que Djustan III es va revoltar i va encap??alar aquesta oposici?? (no obstant les lluites les situen els historiadors vers el 913). Al-Utrush va morir el 31 de gener del 917 i el va succeir el seu gendre l'has??nida Al-Hasan ben al-Kasim.
Vers el 918 fou assassinat Djustan III per son germ?? Ali ben Wahsudan, que el 912 havia estat nomenat agent fiscal (islamala) Abb??ssida a Isfahan, per?? fou destitu??t vers el 916. El 918, despr??s de l'assassinat, es va apoderar del govern i quant l'alida Al-Hasan ben al-Kasim fou capturat al Tabaristan, fou entregat a Ali que el va tancar a la fortalesa d'Alamut. El 919 el general Abb??ssida Munis, que venia de fer presoner al sadjida Yusuf al-Sadj d'Azerbaidjan, li va cedir el govern de Rayy, Kazwin i Zandjan, per?? seguidament Ali fou assassinat per Muhammad ben Musafir, un noble del Tarum, per venjar la mort del seu sogre. Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla de Djustan III ben Wahsudan i va fundar la dinastia musaf??rida. Des llavors els musaf??rides i els djust??nides van estar enfrontats. Muhammad ben Musafir es va apoderar del govern per?? el germ?? d'Ali, Khusraw Firuzan va conservar el poder al menys a Alamut perqu?? va fer alliberar a Al-Hasan ben al-Kasim, per?? finalment fou derrotat i mort pel musaf??rida (920). El seu fill Mahdi ben Khusraw, va continuar la lluita per?? tamb?? fou derrotat i es va refugiar a les terres del daylamita Asfar ben Shiroya, governador de Rayy, Kazwin i Zandjan, qui va enviar al Ziy??rida Mardawij contra Muhammad, per?? Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar a Asfar.
La dinastia va continuar tot i que no es coneixen els noms del seg??ents sobirans, per?? se sap que vers el 989 els musaf??rides dominaven tot el Daylam menys la regi?? que les fonts anomenen Laidjiya i que ??s amb seguretat Lahidjan (deu districtes costaners). En el segle seg??ent un escrit anomena a les terres dels musaf??rides al Daylam amb el nom d'Ostan (que vol dir p??tria o centre) i diu que eren les altes terres, mentre les terres baixes o Laidj (o Landj) eren dels djust??nides.
El 1042 el sobir?? djust??nida ("rei de Daylam" segons les fonts selj??cides) van pagar tribut a Toghrul Beg que era prop de Kazwin. L'emir musaf??rida de Tarom (o Ostan), anomenat pels selj??cides "salar de Tarm") ho van fer el 1062. D'altres fonts esmenten un "amir-i amiran" que era "un dels reis de Daylam" que cobrava una taxa (badj) per creuar el riu Shah-rud i tamb?? a un "marzuban al-Daylam Djil-i Djilan Abu Salih" de nom Djustan Ibrahim, que residia a Shamiran; per?? ambd??s personatges serien referits al darrer pr??ncep musaf??rida de Daylam.
La dinastia djust??nida devia existir encara alguns anys m??s com un poder local per?? ja no torna a ser esmentada.
[edita] Llista de pr??nceps djustanides
- Djustan I vers 791
- Marzuban ben Djustan vers 805
- Djustan II ben Marzuban vers 850
- Wahsudan ben Djustan vers 850-865, mort el 872
- Djustan III ben Wahsudan vers 865-918
- Ali ben Wahsudan 918-919
- Khusraw Firuzan 919-920
- Mahdi 920-?
- Successors desconeguts fins despr??s del 1042.
