Asfar ben Shiroya
De Viquipèdia
Asfar ben Shiroya (el seu nom apareix escrit també com Asfar ben Siruya, Asfar ben Shirawayhi i Aspar fill de Sheroe; en persa Aswar ben Siruya) fou un general daylamita que va governar Djabal i Tabaristan vers el 929-931.
Era originari de Lahidjan a la costa de Daylam, i membre de la tribu de Vardad-Avandan. No era de religió musulmana.
La seva actuació comença a la mort del alida del Tabaristan Al-Utrush (el sord) el 917. El seu gendre i successor Hasan ben al-Kasim (al-dai al-sagir, es a dir "el missioner petit") en lluita contra els seus rivals, els fills del Sord, Abul Husayn i Abul Kasim, va aconseguir imposar-se i els dos fills van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Makan ben Kakuy (en àrab Makan ben Kaki) i el 923 aquest general tenia com un dels lloctinents a Asfar. Abul Husayn fou col·locat al tron de Tabaristan
Vers el 924 es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat del exercit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samànida de Naysabur Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El 925 va morir Abul Husayn i Makan va col·locar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla però fou derrotat i empresonat al Gurgan sota la custodia d'un germà de Makan. Però es va poder escapar i va matar al seu guardià i llavors va cridar a Asfar (vers 927). Asfar era al Gurgan el 928 juntament amb un altra cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exèrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Però dins el mateix 928 va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el país i va proclamar com a dai al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels samànides, i en va rebre el nomenament de governador del emir samànida Nasr ben Ahmad.
Aliat a un altre cap daylamita de nom Mardawidj ben Ziyar que fou el seu lloctinent, es va apoderar del Tabaristan expulsant altra cop a Makan ben Kaki i al alida Hasan, que van resistir i van contraatacar, però en la batalla contra Mardawidj va morir Hasan ben al-Kasim i com que els membres vius de la família havien estat fets presoners per Asfar i enviats a Bukhara, residencia del emir samànida, la dominació alida al Tabaristan es va acabar (vers 929). Makan es va mantenir a Rayy però Asfar, des el Gurgan va venir al Tabaristan i va prendre la ciutat vers el 929. També es va apoderar de Kazwin i del Djabal. Makan va poder conservar el feu d'Amol amb la condició de que renuncies a la resta del Tabaristan. Sobre tots els seus dominis va proclamar la sobirania del emir samànida. Es va apoderar mitjançant un engany d'Alamut i hi va guardar els seus tresors.
Poc després va prendre les insígnies de la sobirania (tron d'or i corona) a Rayy (vers 930) sense reconèixer ni al emir samànida ni al califa. Aquest darrer va enviar un exercit sota el comandament de son oncle matern Harun ben Garith que fou derrotat totalment per Asfar pro de Kazwin. Però l'emir samànida també va marxar contra ell, i es va presentar a les rodalies del seu domini, al districte samànida de Naysabur. Makan li va fer costat. Asfar va evitar la guerra reconeixent la sobirania samànida i pagant tribut al emir, i després va estendre la seva autoritat arreu. Va entrar a Kazwin i va fer una massacra (vers 931) i va imposar un impost d'un dinar per cap a cada un dels habitants dels seus dominis i fins i tot els comerciants i residents estrangers que havia se servir per pagar el tribut degut al emir samànida. La seva tirania va aixecar contra ell al seu lloctinent Mardawidj ben Ziyar, que es va aliar al emir musafírida de Tarum (Shamiran) Muhammad ben Musafir, i a Makan ben Maki d'Amol. Molts soldats d'Asfar es van passar a Mardawidj que es va refugiar a Rayy, d'eon va passar a Bayhak en direcció al Khorasan, però va retornar a Rayy, sembla que per dirigir-se a Alamut a recollir els seus tresors per contractar tropes. Però en el camí, prop de Talakan, fou sorprès per Mardawidj que el va estrangular (vers 931)
