[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mardawidj ben Ziyar - Viquipèdia

Mardawidj ben Ziyar

De Viquipèdia

Mardawidj ben Ziyar ben Wardanshah Abul Hadjdjadj fou un general i emir daylamita que va governar al Djabal del 931 al 935.

Mardawidj vol dir "assaltant" però en realitat descendia del clan reial preislàmic del Djilis i per sa mare dels ispahbadhs de Ruyan.

Fou un dels caps que va lluitar amb els prínceps alides del Tabaristan des el 917 en endavant. Vers el 927 va passar al servei de Asfar ben Shiroya. Va seguir a les seves ordre com a lloctinent fins que el 931 fou enviat contra el musafírida Muhammad que s’havia apoderat del Tarum el 920 expulsant als Djustànides. En lloc d’atacar-lo s'hi va aliar i es va revoltar contra Asfar (931); aquest era un tirà i molts dels seus soldats es van passar a Mardawidj que va poder agafar el poder a Rayy, Kazwin i Djabal, mentre el cap dylamita Makan ben Kaki s’apoderava del Tabaristan i Gurgan (i el Khorasan occidental). Asfar fou sorprès prop de Talakan quant anava a buscar el seus tresors (amagats a Alamut) i Mardawidj el va estrangular ell mateix (931). La resistència que oferien els governadors califals al Djabal fou eliminada i va marxar contra Makan al que va derrotar i va fer fugir a territori samànida (vers 932) però Mardawidj seguidament va pactar amb l’emir samànida Nasr, del que es va reconèixer vassall i en va rebre formalment el feu de Rayy.

Fou vers el 932 que Mardawidj va nomenar a Ali ben Buya (o Ben Buwayh) que havia passat recentment al seu servei junt amb els seus germans Hassan i Ahmad ben Buwayh, governador de Karadj. Ali era el futur Imad al-Dawla, el primer emir buwàyhida.

Per aquest temps va consolidar el seu poder al Djabal i en fou reconegut governador pel califa abbàssida al-Muktadir i després per Al-Kadir, amb la condició de que no podia conservar Isfanhan que governava son germà Wushmgir ben Ziyar. Mardawidj no va pas complir el tracte i el 934 va ocupar a mes a mes Ahwaz.

El 935 mentre celebrava la festa zoroastriana de Sadhak a Isfahan, fou assassinat pels seus ghulams turcs als que havia maltractat (gener de 935). El seu germà Wushmgir va poder continuar governant part dels territoris.