Monstre de Gila
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Heloderma suspectum Cope, 1869 |
||||||||||||||
El monstre de Gila (Heloderma suspectum, d' heloderma, "amb escates" i suspectum, "sospitós"[2], el nom comú es refereix al riu Gila d'Arizona) és una espècie verinosa d'escatós negre amb taques d'un color taronja groguenc[3]. La llargària és d'uns 60 centímetres i acostuma a viure uns 29 anys[2].
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És un dels dos únics llangardaixos verinosos, juntament amb el seu cosí Heloderma horridum, que viu a els deserts de Mèxic i al sud-est dels Estats Units d'Amèrica.
[edita] Verí
El monstre de Gila injecta verí a la seva víctima a través de solcs a les dents del seu maxil·lar inferior.[4] El verí del monstre de Gila és tan tòxic com el del Crotalus atrox (no és mortal ni particularment perillós), produeix quantitats només petites del seu verí neurotòxic, que s'amaga a la saliva del monstre de Gila. La mossegada del Monstre de Gila és normalment no mortal per a humans adults (no hi ha cap informe confirmat de mortalitat), però pot mossegar de pressa i resistir tenaçment i dolorosament. Al contrari que moltes serps, el monstre de Gila utilitza la llengua per olorar.
[edita] Dieta
El monstre de Gila s'alimenta principalment de petits mamífers (petits conills o esquirols), ocells, ous de rèptils i ocells i petits vertebrats i cucs.[4] També s'alimenta de granotes, llangardaixos, carronya i insectes. Els monstre de Gila petits mengen el 50% del seu pes amb un sol àpat, metre que els adults un 35%.[5]
[edita] Hàbitat
El monstre de Gila habita a deserts i muntanyes rocoses de més de 1.500 metres d'alçada. La gran majoria de la població viu a Arizona i Mèxic, tot i que també hi ha poblacions algunes zones de Califòrnia, Nevada, Utah i Nou Mèxic[6]. La subespècie Heloderma suspectum cinctum viu al Sud, i la subespècie Heloderma suspectum suspectum viu més al Nord (vegeu la secció subespècies per a més informació).
[edita] Reproducció
Les femelles del monstre de Gila ponen de 8 a 12 ous, normalment entre els mesos de juliol i agost. El període d'incubació dura de 28 a 30 dies.[5][4]
Les cries aconsegueixen la mida d'un adult en 1 o 3 anys, dels 20 que acostumen a viure.[7]
[edita] Subespècies
Existeixen dues subespècies de monstre de Gila, Heloderma suspectum cinctum i Heloderma suspectum suspectum[6]. Descrita per Edward Drinker Cope el 1869, Heloderma suspectum suspectum és la subespècie que viu més al Nord, mentre que l'altra (Heloderma suspectum cinctum) viu al Sud.
[edita] Conservació
Segons la Llista Vermella de la IUCN, el Monstre de Gila està gairebé amenaçat[1], pel comerç il·legal, la caça i la degradació de l'hàbitat[2]. El zoo de San Diego va ser el primer zoo en tenir-lo en captivitat, a l'any 1963.[8] El 1990 hi havia 357 monstres de Gila en captivitat[7]. El monstre de Gila és matat normalment perquè és verinós. Està protegit a tots els països on es troba.[5]
[edita] Estat actual i història
Llistat a "Gairebé amenaçat" perquè aquesta espècie és probablement en la disminució significativa (però probablement a una proporció de menys d'un 30% sobre tres generacions), especialment a causa de pèrdua d'hàbitat a través de molta de la seva gamma, així fent l'espècie prop de qualificar com a "Vulnerable" sota criteris A2, A3 i A4.[9]
- 1986: Es considera vulnerable (IUCN Conservation Monitoring Centre 1986)
- 1988: Es considera vulnerable (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)
- 1990: Es considera vulnerable (IUCN 1990)
- 1994: Es considera vulnerable (Groombridge 1994)
- 1996: Es considera vulnerable (Baillie i Groombridge 1996)
[edita] Als zoos
Hi ha monstres de Gila a bastants zoos d'arreu del món, entre ells el de San Diego (més informació), zoo de Toronto (Heloderma suspectum cinctum) o el de Filadèlfia, on hi ha 13 monstres de Gila, set dels quals mascles (Heloderma suspectum suspectum).
El 28 d'octubre del 2007 s'anunciava que havia nascut una cria de monstre de Gila al Zoo de Barcelona després de 130 dies d'incubació.[10] Aquest feia 16,5 centímetres de llarg i pesava 36,3 grams.
[edita] Bibliografia
- Stewart, M. 2003. "Heloderma suspectum" (En línia), Animal Diversity Web.
- Ernst, C.H. 1992. Venomous Reptiles of North America. Smithsonian Institution Press, Washington.
- Bogert, C.M. 1956. The Gila monster and its Allies. Volume 109. American Museum of Natural History, New York.
- Roever, J. M.; Hiser, Iona Seibert (1972). The Gila Monster, Austin, Tex: Steck-Vaughn Co. ISBN 0-8114-7739-8.
- Carmony, Neil B.; Brown, David (1991). Gila Monster: Facts and Folklore of America's Aztec Lizard, Silver City, NM: High-Lonesome Books. ISBN 0-944383-18-1.
- Daniel D. Beck (2005). Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards, Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-24357-9.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Llista Vermella de la IUCN 2007 - Heloderma suspectum – Near Threatened (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Terra Natura. Monstre de Gila (Heloderma suspectum) (català)
- ↑ L'enciclopèdia - Monstre de Gila (català)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Wilson, Don W.; Burnie, David (2001). Animal, Londres: DK, 419. ISBN 0-7894-7764-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Animal Diversity Web, Heloderma suspectum (anglès).
- ↑ 6,0 6,1 Arkive.org - Gila monster (Heloderma suspectum) (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 Gila Monster (Heloderma suspectum suspectum)
- ↑ San Diego Zoo's Animal Bytes: Gila Monster. San Diego Zoo. Data d'accés: 2008-05-19.
- ↑ Hammerson, G.A., Frost, D.R. & Gadsden, H. 2007. Heloderma suspectum. In: IUCN 2007. 2007 IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 06 June 2008.
- ↑ (
PDF) Zoo de Barcelona, Neix el primer monstre de Gila al zoo (català). Accedit el 6 de juny de 2008.
