Cordat

De Viquip??dia

Cordats

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
Superf??lum:	Deuterostomia
F??lum:	Chordata Bateson, 1885

Subf??lums i Classes

Subf??lum Urochordata
- Ascidiacea
- Thaliacea
- Larvacea
Subf??lum Cephalochordata
Subf??lum Vertebrata
- Myxinoidea
- Cephalaspidomorphi
- Hyperoartia
- Placodermi^???
- Chondrichthyes
- Acanthodii^???
- Actinopterygii
- Sarcopterygii
- Amphibia
- Sauropsida
- Synapsida
- Aves
- Mammalia

Els cordats (Chordata) s??n un grup de metazous bilaterals deuterostomats caracteritzats per la pres??ncia d'una corda dorsal, o notocordi, almenys en alguna fase de la seva vida.

Els cordats, evolutivament parlant, resulten de gran import??ncia. S??n el grup amb una major diversitat de n??nxols ecol??gics conquistats, i han demostrat al llarg de la seva hist??ria notables adaptacions, sobre tot al medi terrestre i al seu ambient, tot i que tamb?? al medi aqu??tic o amfibi en els quals molts d'ells constitueixen els ??ltims nivells tr??fics dels seus ecosistemes.

En els cordats destaca la capacitat d'autorregulaci?? i organitzaci?? interna, l'elevaci?? i manteniment constant de la temperatura del cos, tot i que aquest ??s una qualitat que no es dona en tots ells, nom??s en aus i mam??fers. Aquests i altres factors han afegit complexitat a aquest grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metab??liques i el desenvolupament d'un complexe sistema nervi??s.

[edita] Caracter??stiques generals

Deuterostomats, simetria bilateral, cos segmentat, tres capes germinals, celoma b?? desenvolupat (es perd en alguns grups).
Presenten un cord?? nervi??s buit i tubular, dorsal respecte al tub digestiu (epin??uria). A partir d'aquest cord??, en animals m??s complexos, es desenvolupa el cervell i l'espina neural.
Presenten una estructura de sosteniment, en posici?? dorsal, denominada notocordi. S'est??n al llarg de tot el cos que, en els grups m??s primitius persisteix durant tota la vida, mentre que en els m??s evolucionats ??s reempla??ada per la columna vertebral.
Posseeixen fenedures far??ngies (faringotremes) en alguna etapa del desenvolupament embrionari. En vertebrats terrestres aquestes fenedures es perden en l'animal adult.
Amb end??stil faringi (urocordats i cefalocordats) o el seu hom??leg (gl??ndula tiroide) en vertebrados.
Posseeixen un sistema digestiu complet (boca i anus), especialitzat en regions.
Es reprodueixen sexualment, la majoria t?? sexes separats.
Cor ventral respecte al tub digestiu.
Musculatura segmentada.
Cua postanal musculosa i locomotora en algun estat del desenvolupament.
Segmentaci?? radial, holobl??stica i subigual.
Etapa de larva capgr??s en algun moment del desenvolupament.