[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cordat - Viquipèdia

Cordat

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Cordats

Classificació científica
Regne: Animalia
Superfílum: Deuterostomia
Fílum: Chordata
Bateson, 1885
Subfílums i Classes

Els cordats (Chordata) són un grup de metazous bilaterals deuterostomats caracteritzats per la presència d'una corda dorsal, o notocordi, almenys en alguna fase de la seva vida.

Els cordats, evolutivament parlant, resulten de gran importància. Són el grup amb una major diversitat de nínxols ecològics conquistats, i han demostrat al llarg de la seva història notables adaptacions, sobre tot al medi terrestre i al seu ambient, tot i que també al medi aquàtic o amfibi en els quals molts d'ells constitueixen els últims nivells tròfics dels seus ecosistemes.

En els cordats destaca la capacitat d'autorregulació i organització interna, l'elevació i manteniment constant de la temperatura del cos, tot i que aquest és una qualitat que no es dona en tots ells, només en aus i mamífers. Aquests i altres factors han afegit complexitat a aquest grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metabòliques i el desenvolupament d'un complexe sistema nerviós.

[edita] Característiques generals

  • Deuterostomats, simetria bilateral, cos segmentat, tres capes germinals, celoma bé desenvolupat (es perd en alguns grups).
  • Presenten un cordó nerviós buit i tubular, dorsal respecte al tub digestiu (epinèuria). A partir d'aquest cordó, en animals més complexos, es desenvolupa el cervell i l'espina neural.
  • Presenten una estructura de sosteniment, en posició dorsal, denominada notocordi. S'estén al llarg de tot el cos que, en els grups més primitius persisteix durant tota la vida, mentre que en els més evolucionats és reemplaçada per la columna vertebral.
  • Posseeixen fenedures faríngies (faringotremes) en alguna etapa del desenvolupament embrionari. En vertebrats terrestres aquestes fenedures es perden en l'animal adult.
  • Amb endòstil faringi (urocordats i cefalocordats) o el seu homòleg (glàndula tiroide) en vertebrados.
  • Posseeixen un sistema digestiu complet (boca i anus), especialitzat en regions.
  • Es reprodueixen sexualment, la majoria té sexes separats.
  • Cor ventral respecte al tub digestiu.
  • Musculatura segmentada.
  • Cua postanal musculosa i locomotora en algun estat del desenvolupament.
  • Segmentació radial, holoblàstica i subigual.
  • Etapa de larva capgròs en algun moment del desenvolupament.

[edita] Cladograma

Chordata
 Urochordata 

 Larvacea



 Thaliacea



 Ascidiacea




 Cephalochordata


 Craniata 

Myxini


 Vertebrata 

 Conodonta



 Cephalaspidomorphi



 Hyperoartia



 Pteraspidomorphi


 Gnathostomata 

 Placodermi



 Chondrichthyes


 Teleostomi 

 Acanthodii


 Osteichthyes 

 Actinopterygii


 Sarcopterygii 
void

 Tetrapoda