Miquel Llor i Forcada
De Viquipèdia
Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- Tossa de Mar, 2 de maig de 1966). Traductor (de Moràvia entre d'altres), contista i novel·lista català de l'època anterior a la Guerra Civil. Figura clau per entendre la recuperació i l'evolució de la novel·la en la literatura catalana de principis del segle XX (anys 20 i 30) que havia estat minimitzada per moviments essencialment poètics com el Noucentisme. En la seva prosa destaca la influència de les noves experimentacions europees -Proust, Freud, Dostoievski i Joyce-. La seva obra més important és Laura a la ciutat dels sants ambientada a Vic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Miquel Llor va ser el fill mitjà, de tres germans, d'una família menestral de Barcelona. El seu pare procedia de l'Espluga de Francolí i la seva mare de Vic. Llor es va quedar orfe de mare ben aviat. A partir dels 10 anys Miquel i Joan Llor, el seu germà, desenvoluparen una escoliosi, malaltia que els va deformar la columna. Aquest fet podria haver accelerat i propiciat el seu caràcter retret.
Va deixar l'escola després dels estudis primaris. No va fer el servei militar a causa de la seva malaltia. Dels 20 als 22 anys va treballar com a aprenent o oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima i, finalment, es va incorporar com a delineant a l'empresa de patents industrial del seu germà gran, Joan.
Sempre va estar molt unit a la seva germana Esperança amb qui compartia l'interès per les arts. Va viatjar molt per Europa i va estudiar llengües pel seu compte.
El 1923, als 30 anys, la seva sensibilitat artística es va decantar per la literatura potser degut a a la seva assistència a cursos de literatura catalana, per perfeccionar la llengua, organitzats per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest mateix any es va inscriure a la Secció de Literatura de l'Ateneu Barcelonès i hi va participar i va arribar a exercir-hi algun càrrec. El 1928 va començar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona on corregia i revisava textos, sobretot a partir de 1934. Durant la República va ser director del servei lingüístic i corrector d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. El mateix any 1934 es va fer membre del Pen Club, una associació internacional d'escriptors, i va participar en el jurat de diversos premis.
En aquest període anterior a la Guerra Civil espanyola va produir les seves millors obres. La seva primera novel·la va ser Història gris (1925). El 1928 va publicar Tàntal i el 1930, publicada el 1931, va escriure Laura a la ciutat dels sants, la seva millor novel·la.
La guerra civil i la postguerra van estroncar la seva esplendor. Durant la guerra civil estava afiliat al sindicat de la CNT i va continuar la seva tasca de traductor. Durant la postguerra va ser depurat del seu càrrec a l'ajuntament i es va dedicar a fer d'antiquari a la galeria L'aura, activitat a la qual es va dedicar més plenament quan es va jubilar de la seva feina a l'Ajuntament de Barcelona el 1960.
D'aquesta etapa de postguerra destaca El somriure dels sants (1947), que pretenia ser una segona part de Laura a la ciutat del Sants, i Un camí de Damasc (1958)
Miquel Llor va morir el 1966 després de dos anys malalt d'arteriosclerosi.
[edita] Estil literari
Llor va néixer literàriament, si fa no fa, per l'època que Carles Riba i Josep Maria de Sagarra polemitzaven sobre quin havia de ser el nou model de novel·la catalana. I és just en aquest moment que una nova generació de joves (Carles Soldevila, Francesc Trabal, Cèsar August Jordona, Llorenç Villalonga) van crear propostes novel·lístiques noves que s'apartaven dels dictàmens i criteris de la generació del Noucentisme, que havia minimitzat el valor d'aquest gènere.
La represa de la novel·la catalana de finals dels anys vint i principis dels anys trenta modernitza el gènere seguint els nous corrents literaris de la novel·la europea. En aquest sentit, l'obra de Llor mostra influències de James Joyce, Marcel Proust, Gide, Svevo, Moràvia, Dostoievski, i sobretot, de Sigmund Freud. Precisament, la segona novel·la, Tàntal, va ser titllada d'immoral, per la crítica, pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant.
La seva obra parteix de la reflexió sobre la realitat però el contacte amb les noves experimentacions europees el porten a analitzar els personatges des de la psicoanàlisi (Tàntal) i a donar una imatge aguda i crítica de la realitat. En les seves novel·les i contes es posa de manifest la percepció negativa que té Llor de la realitat, del comportament humà i de les relacions amoroses.
[edita] Obres
[edita] Novel·la
- Història grisa, 1925
- Tàntal, 1928
- Laura a la ciutat dels sants, 1931
- L'endemà del dolor, 1937
- El somriure dels sants, 1947
- Jocs d'infants, 1950
- Un camí de Damasc, 1959
[edita] Contes
- L'Endemà del dolor, 1930. Recull de contes
- L'oreig al desert, 1934. Recull de contes
- L'esguard al mirall, 1934
- Sis contes, 1935
- Tots els contes: 1925-1950, 1952
- Viatge a qui sap on i altres narracions, 1977
[edita] Assaig teatral
- El premi a la virtut o un idil·li a la plaça de Sant Just, 1935
[edita] Altres
- La venganza del Sr. Lobo Barcelona, 1939 (Lucero)
- Tres nocturns Barcelona, 1943 (Impr. Altés)
- Laura a la ciutat dels sants [Adaptació teatral], 1974
[edita] Traduccions
Miquel Llor va traduir diverses obres, entre les quals destaquen:
- André Gide. Les caves del Vaticà, 1930
- Martin Maurice. Amor, inconeguda terra. Barcelona: Proa, 1936
- Alberto Moravia. Els indiferents. Barcelona: Proa, 1932
- Giovanni Verga. Els mala-ànima. Barcelona: Proa, 1930
[edita] Premis
- 1930 - Premi extraordinari de l'Ajuntament de Girona per L'endemà del dolor
- 1930 - Premi Joan Crexells de narrativa per Laura a la ciutat dels sants
- 1958 - Premi Joanot Martorell per Un camí de Damasc
[edita] Referències
Elias Valverde i Llor Evocació biogràfica de Miquel Llor Barcelona: Pòrtic, 1983
