Premi Joan Crexells de narrativa
De Viquipèdia
El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.
Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.
El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atenea i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. Només a partir de 2005 el premi ve acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros.
[edita] Guanyadors
[edita] Primera etapa
- 1928 Desert
- 1929 Joan Puig i Ferreter, per El cercle màgic
- 1930 Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants
- 1931 Prudenci Bertrana, per L'hereu
- 1932 Josep Maria de Sagarra, per Vida privada
- 1933 Carles Soldevila, per Valentina
- 1934 Maria Teresa Vernet, per Les algues roges
- 1935 Ernest Martínez i Ferrando, per Una dona s'atura al camí
- 1936 Francesc Trabal, per Vals
- 1937 Mercè Rodoreda, per Aloma
- 1938 Noel Clarasó, per Francis de Cer
[edita] Segona etapa
- 1982 Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1983 Pere Gimferrer, per Fortuny
- 1984 Pau Faner, per Fins al cel
- 1985 Maria Barbal, per Pedra de tartera
- 1986 Pere Calders, per Gaeli i l'home de Déu
- 1987 Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors
- 1988 Jesús Moncada, per Camí de sirga
- 1989 Miquel de Palol, per El jardí dels set crepuscles
- 1990 Miquel Àngel Riera, per Illa Flaubert
- 1991 Jaume Cabré, per Senyoria
- 1992 Robert Saladrigas, per El sol de la tarda
- 1993 Víctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja
- 1994 Carme Riera, per Dins el darrer blau
- 1995 Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien
- 1996 Joan Francesc Mira, per Borja Papa
- 1997 Jesús Moncada, per Estremida memòria
- 1998 Martí Domínguez, per Les confidències del comte de Buffon
- 1999 David Castillo, per El cel de l'infern
- 2000 Baltasar Porcel, per El cor del senglar
- 2001 Joan Agut, per El mestre de Taüll
- 2002 Ferran Torrent, per Societat limitada
- 2003 Emili Teixidor, per Pa negre
- 2004 Joan-Lluís Lluís, per El dia de l'ós
- 2005 Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnèsies de Déu
- 2006 Miquel Maria Gibert, per La victòria de la creu
- 2007 Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder
