Micronaci??
De Viquip??dia
Micronaci?? (tamb?? dita cibernaci??, pa??s de fantasia o projecte de nou pa??s) ??s una entitat que t?? aparen??a de naci?? o estat independent, per?? que en realitat nom??s existeix en paper, a Internet o a la mentalitat dels seus creadors. Algunes micronacions han aconseguit estendre llurs operacions en el m??n real, de manera que tenen bandera, moneda o servei postal propis. Es tracta d'usar elements de les nacions i estats comunament acceptats en el m??n real que puguin servir per a facilitar la credulitat de la gent, tant a l'interior com a l'exterior de les micronacions.
El terme micronaci?? ??s un neologisme encunyat en els anys 90 per a descriure els milers de petites i no reconegudes entitats-estats que han aparegut al llarg de la d??cada. El terme es fa servir retroactivament per a entitats no reconegudes, algunes creades en el segle XIX. En els darrers anys s'ha usat el terme micropatrologia per a denominar l'estudi de les micronacions, encara que no ??s una disciplina acad??mica formal. Els afeccionats a les micronacions sovint es refereixen a les nacions-estat sobiranes reals com a macronacions.
Taula de continguts |
[edita] Definici?? de "micronaci??"
Genralment, les micronacions tenen certes caracter??stiques comunes:
- Moltes micronacions desitgen ser reconegudes p??blicament com a estats sobirans, per?? no s??n reconegudes pels estats oficials.
- Les micronacions s??n prou petites, tant geogr??ficament com en nombre de membres. Rara vegada tenen m??s d'uns centenars, i la gran majoria no tenen m??s d'un o dos participants actius.
- De manera t??pica expenen documents com passaports, segells, moneda, i atorguen t??tols i premis, que pocs cops s??n reconeguts fora de la seva comunitat d'inter??s.
Aquest criteris distingeixen les micronacions dels pa??sos imaginaris, ecoaldees, campus, tribus, clans, sectes i associacions residencials de la comunitat, que sovint no pretenen ser reconegudes com a sobiranes.
Cal distingir les micronacions d'altres entitats que exerceixen un control efectiu o militar sobre un territori, malgrat no ser reconegudes com a estat per la majoria dels alters estats, com Oss??tia del Sud, Abkh??zia o Transn??stria, i algunes parts del m??n controlades per guerrilles rebels. Com a contrast, les micronacions no exerceixen cap control efectiu militar o governamental de qualsevol mena, m??s que en una ??rea molt redu??da (la propietat privada dels seus fundadors) com a molt. Tamb?? cal distingir les micronacions d'entitats que tenen relacions diplom??tiques amb altres nacions-estat reconegudes, encara que no ho estiguin formalment, o acceptades per la majoria dels organismes internacionals importants (com les Nacions Unides). ??s el cas de Taiwan, Tibet i Palestina. Al contrari, les micronacions no tenen relacions diplom??tiques amb nacions-estat reconegudes o amb organismes internacionals
[edita] Evoluci?? del micronacionalisme
El fenomen de les micronacionalitats est?? ??ntimament lligat a l'auge del concepte de la naci??-estat del segle XIX, i les micronacions reconeixibles m??s antigues daten d'aquest per??ode. Moltes foren fundades per aventurers exc??ntrics o negociants especuladors, i fins i tot algunes d'elles van tenir ??xit. Entre elles, hi ha les Illes Cocos (Keeling), governades per la fam??lia Clunies-Ross, i Sarawak, governada pels rajah blancs de la fam??lia Brooke. Ambdues eren f??us independents i personals en tot llevat del nom, i van sobreviure fins ben entrat el segle XX.
Menys sort van tenir la Rep??blica Long (1819-1820), a l'actual estat de Texas (EUA); la Rep??blica de l'Estret Indi (1828-1835), que actualment ??s la ciutat de Pittsburg (Nova Hampshire), el Regne de l'Araucania i la Patag??nia (1860-1862), al sud de Xile i Argentina, i el Regne de Sedang (1888-1890), a l'Indoxina francesa. La micronaci?? m??s antiga existent ??s el Regne de Redonda, fundat el 1865 a una illa deshabitada del Carib. No es va poder establir com a veritable pa??s, per?? ha sobreviscut fins a l'actualitat com a una fundaci?? liter??ria excepcional amb el seu propi rei i aristocr??cia (tot i que no sense controv??rsia, puix que hi ha almenys quatre pretendents al tron de Redonda).
Martin Coles Harman, propietari de l'illa brit??nica de Lundy en les primeres d??cades del segle XX, es va autoproclamar rei i encuny?? segells i monedes privats d'??s local. Encara que governava l'illa com a f??u virtual, mai no va reclamar la independ??ncia al Regne Unit, aix?? que Lundy ??s considerat com a un dels precursors de les posteriors micronacions amb territori.
Durant els anys seixanta i setanta es fundaren moltes micronacions amb territori. La m??s popular, Sealand, es cre?? el 1967 en una plataforma de tir abandonada de la Segona Guerra Mundial en el Canal de la M??nega, en aig??es internacionals, i ha sobreviscut fins el present. Altres han estat fundades sota principis llibertaris i proposaven projectes de construcci?? d'illes artificials, per?? nom??s tres d'ells han assolit un ??xit parcial en de l'objectiu.
La Rep??blica de l'Illa de les Roses era una plataforma de 400 metres quadrats constru??da el 1968 en aig??es internacionals de la ciutat italiana de Rimini, a la Mar Adri??tica. Va imprimir segells i declar?? l'esperanto idioma oficial. Tanmateix, poc despr??s de la seva formalitzaci??, la marina de guerra italiana la va envair i destruir.
A finals dels anys seixanta Lester Hemingway, germ?? de l'escriptor Ernest Hemingway, es va involucrar en un projecte semblant, una petita plataforma de fusta en aig??es internacionals de la costa oest de Jamaica anomenada New Atlantis. El territori consistia en una petita barca de 8 x 30 peus, de la qual Hemingway n'era president i ciutad?? honorari. Tanmateix, l'estructura fou malmesa per les temptestes i acab?? com a objecte de pillatge dels pescadors mexicans. El 1973 Hemingway va informar que havia abandonat New Atlantis per promocionar una nova plataforma vora les illes Bahames, anomenada "Terra del Mar".
La Rep??blica de Minerva es va crear el 1972 com un nou projecte llibertari de pa??s ideat per un home de negocis de Nevada, Michael Oliver. L'equip d'Oliver dirigia operacions de dragatge a les illes de Minerva, un banc situat al sud de les Fiji, a l'Oce?? Pac??fic. Aconseguiren crear una petita illa artificial, per?? nom??s aconsegu?? un ??xit parcial en l'assegurament del reconeixement internacional. Finalment, la ve??na Tonga envi?? tropes a l'illa i se l'annexion??.
L'abril del 1977, el bibli??fil Richard George Pitt Booth declar?? regne independent la ciutat de Hay-on-Wye, i se'n proclam?? rei. Arran d'aix??, la ciutat ha desenvolupat un pr??sper turisme basat en interessos literaris, i el "rei Richard" (el seu ceptre ??s una escombreta de bany reciclada) segueix repartint t??tols nobiliaris i honors a qualsevol que els pagui.
[edita] Micronacions a Austr??lia
El moviment de les micronacions era desproporcionadament freq??ent a les tres ??ltimes d??cades del segle XX a Austr??lia. El Principat de la Prov??ncia del Riu Hutt en fou la primera; es fund?? el 1970 quan el pr??ncep Leonard (Leonard George Casley) declar?? la granja de la seva propietat independent despr??s d'una disputa per quotes de blat. El 1976 es proclam?? la Prov??ncia de Bumbunga en una propietat rural vora Snowtown (Austr??lia) per un exc??ntric mon??rquic brit??nic anomenat Alex Brackstone, alhora que l'immigrant alemany Robert Neumann cre?? el 1978 l'Estat Sobir?? d'Aeterna Lucina en una masia a la costa septentrional de Nova Gal??les del Sud,que despr??s va reubicar a una propietat m??s gran propera a Cooma. Aproximadament a la mateixa ??poca un exc??ntric activista anti-impostos anomenat John Charlton Rudge va fundar el Ducat d'Avram, a l'oest de Tasm??nia. "Sa Tol??ler??ncia el Duc D'Avram" fou escollit m??s tard diputat al parlament de Tasm??nia.
A Victoria una llarga disputa sobre danys per una inundaci?? a granges va provocar el 1979 la creaci?? per Tom Barnes de l'Estat Independent de Rainbow Creek, al nord-est del pa??s, i un conflicte per l'execuci?? d'una hipoteca el 1993 va conduir George i Stephanie Muirhead de Rockhampton (Queensland) a segregar-se com a Principat de Marlborough.
L'u de maig del 2003 Peter Gillies declar?? la independ??ncia de la seva granja de 76 hect??rees al nord de Nova Gal??les del Sud, com a Principat d'Oceania Unida, despr??s d'una disputa no resolta de molts anys amb el consell municipal de Port Stephens sobre els plans de Gillies de construir una resid??ncia privada a la propietat.
[edita] Impacte d'Internet
El micronacionalisme ha motivat tota mena d'ide??legs antisistema i va fomentarla perspectiva diferencial des de mitjans del 1990, quan la popularitat d'Internet va permetre crear i promoure entitats similars als estats en un mitj?? totalment electr??nic, ambrelativa facilitat. Com a resultat, el nombre de micronacions esclusivament online, fant??stiques o basades en simulacions ha crescut espectacularment.
Les activitats d'aquesta classe de micronacions es limiten exclusivament a tasques diplom??tiques (inclosa la signatura de "tractats" i participaci?? en f??rums "supranacionals", com la Lliga de Micronacions i la Xarxa de Not??cies Internacional [1]), la gesti?? i funcionament d'eleccions i parlament simulats, i participaci?? en guerres simulades (sempre mitjan??ant anuncis online, llistes de correu i blogs).
Gran nombre de micronacions territorials a l'antic estil, com Seborga, la Prov??ncia del Riu Hutt o Sealand, mantenen p??gines web que serveixen per a publicitar llurs reclamacions i vendre productes.
[edita] Exemples recents
Un d'ells ??s el de la micronaci?? Regne Kreuzberg (K??nigreich Kreuzberg), fundat el 2002 per Christel G??ritz i el seu fill Rick a Zweibr??cken (Alemanya), en un terreny p??viament ocupat per una base militar dels EUA. Rick es proclam?? rei i la seva mare Reina Mare. Eberhard Bayer, un fiscal de Zweibr??cken, declar?? que no processaria els G??ritz pel delicte d'ab??s de t??tols perqu?? el t??tol de rei havia estat abolit a Alemanya, i per tant no estava protegit.
Al nord de Saya de Malha Bank (Oce?? ??ndic), lluny de les aig??es territorials de qualsevol estat, una estructura d'acer fou ancorada a 11 metres de fond??ria per a permetre la creaci?? d'una illa coralina. Tanmateix, hom creu que el projecte tindr?? el mateix futur que la Rep??blica de Minerva, inva??da per Tonga despr??s de la seva declaraic?? d'independ??ncia. Maurici ha reivindicat qualsevol illa que sorgeixi al banc. El personatge televisiu Danny Wallace tamb?? va intentar crear una naci?? anomenada Lovely al seu pis a l'Est de Londres.
[edita] Categories de Micronacions
Hi ha set classes de micronacions que prevaleixen avui dia:
- Socials, econ??mics o simulacions pol??tiques
- Entreteniment personal o creacions eg??latres
- Fantasies o ficcions
- Vehicles per a promocionar una agenda
- Entitats creades amb finalitat fraudulentes
- Anomalies hist??riques i estats reclamants
- Projectes de Noves Nacions
[edita] Simulacions pol??tiques o socials
Aquestes tenen un cert grau de seriositat, i sovint s'hi veuen involucrades diverses persones interessades en recrear el passat o similar processos pol??tics i socials. Moltes d'aquestes micronacions formen aliances sota el nom de Lliga d'Estats Secessionistes [2]. Exemples d'aquestes nacions s??n:
- Nova Roma, un grup que reclama el reconeixement de la totalitat de pa??sos del m??n. Ha encunyat moneda pr??pia, i en la vida real, fa promulgacions a l'estil rom??.
- Regne de Talossa, una simulaci?? pol??tica amb alguns membres i una cultura inventada (llengua de Tallossano). Fou fundada el 1979 per Robert Ben Madison, un estudiant de preparat??ria de Wisconsin, qui es va autoproclamar rei Robert I. Recentment s'ha dividit en dos estats: el Regne de Talossa [3] i la Rep??blica de Talossa [4]. Robert Ben Madison ja no ??s ciutad?? de cap de les dues.
- Rep??blica del Saugeais, una rep??blica en el departament franc??s de Doubs, junt a Su??ssa, nascuda d'una disputa entre Sauget (habitant de la regi??) i el prefecte del departament.
- Regne de Riboalte, una simulaci?? pol??tica amb alguns membres i te l'origen als Pa??sos Catalans. Es una micronaci?? virtual fundada el 1999 i que te el catal?? com una de les seves lleng??es oficials. Amb presencia virtual a Europa i dos illots al nord i centre d?????frica. El Regne de Riboalte [5] es una monarquia constitucional virtual i fins i tot dos dels seus illots tenen estatuts d'autonomia propis.
- Sacre Imperi de Reuni??, micronaci?? brasilera fundada el 1997.
[edita] Entreteniment personal o creacions eg??latres
S??n les m??s comunes i les m??s nombroses, moltes vegades creades per adolescents varons. Existeixen per divsersi??, tenen pocs participants, s??n ef??meres, solen estar basades en internet i rara vegada sobreviuen al primer any. Tot i aix??, hi ha excepcions notables. Generalment, els seus gaireb?? sempre arrogants fundadors o Caps d'Estat usen t??tols estrafolaris, premis, honors i s??mbols her??ldics derivats de la tradici?? feudal europea. La seva principal activitat s??n les guerres i la diplom??cia amb altres micronacions i afirmar estar localitzades a continents imaginaris o a altres planetes. Alguns exemples els tenim en l'Imperi Aeric?? [6] i Tars??cia, inventada per un adolescent que reclama ser un regne sota el mar.
[edita] Fantasies o ficcions
Aquestes micronacions inclouen projectes art??stics o creacions a la web. Alguns enxemples en s??n:
- Lizbekistan, projecte de base internet molt popular, ideat per l'artista australi?? Liz Stirling.
- Alta Yafa i Oecussi-Ambeno, micronacions que usen noms de territoris reals de Iemen i Timor Oriental. Sorgeix d'una s??rie extraordin??ria i diversa de micronacions inventades per Bruce Henderson els anys setanta.
- La Rep??blica de Howland, Baker i Jarvis ??s un projecte altament desenvolupat amb base a internet per Stephen Abbot per a tres illes deshabitades del Pac??fic.
- La naci?? Neue Slowenische Kunst (NSK), creada per artistes eslovens que afirmen ser voluntaris de la Lliga de Laibach.
- A la pel??l??cula Passaport a Pimlico, aquesta ciutat declara suposadament la seva independ??ncia i esdev?? micronaci??.
- La Rep??blica de Kugelmugel, fundada per un artista austr??ac, ubicada a una casa de Viena amb forma de pilota, ??s una gran atracci?? tur??stica.
- L' Imperi Copeman, fundat en un parc de caravanes de Norfolk (Anglaterra) per Nick Copeman, qui va canviar el seu nom a Sa Majestat el rei Nicolau I. Ell i el seu imperi s??n l'objecte principal d'un llibre (ISBN 0091899206 i d'una p??gina web (www.kingnicholas.com).
- La Rep??blica de R??ves, un exercici combinat d'art i ficci?? per G. Garfield Crimmisn.
- San Seriffe, una broma del dia dels innocents creada pel diari brit??nic The Guardian.
- El Ducat de Grand Fenwick', aparegut als films The Mouse that Roared i The Mouse on the Moon.
- Syldavia, aparegut en nombrosos llibres de c??mics de Tint??n, que fins i tot havien desenvolupat un llenguatge artificial.
- Mitolibertatia
- Rep??blica del Burdel
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- Ref United Oceania: Australian Daily Telegraph, Dijous, 24 de juliol 2003, p??gina 20, "Prince finds if all else fails, secede".
- E. S. Strauss: How to start your own country, ISBN 0915179016, ISBN 1893626156
- It's Good to Be King Wired 8.3 de mar?? 2000
- Kochta/Kalleinen (Ed.): Amorph!03 Summit of Micronations ??? Documents/Asiakirjoja, 2003, ISBN 3-936919-45-3
- The Sydney Morning Herald ??? Good Weekend, "If at first you don't secede..." per Mark Dapin, , 12 de febrer 2005, pp 47-50
- The Daily Telegraph (UK), "Mini-states Down Under are sure they can secede" per Nick Squires, 24 de febrer 2005.
- iberkshires.com "Bite-sized sovereignties offer worlds of fun", per Kathy Ceceri, 2 de febrer 2005
- * Ref Republic of Saugeais: Office du Tourisme du canton de Montbeno??t, 25 de novembre 2004.
- Autopia, Saya de Malha Bank
- Nations Come Together at Sunderland - Sunderland, UK exhibition.
- Andrew Kreps Gallery - New York City exhibition.
Plantilla:Wikibookspar