Lorenzo Batlle y Grau

De Viquip??dia

8?? President de l'Uruguai
Lorenzo Batlle y Grau

Al c??rrec
1 de mar?? de 1868 ??? 1 de mar?? de 1872
Precedit per	Pedro Varela Olivera
Succe??t per	Tom??s Gomensoro
Naixement	10 d'agost de 1810 Montevideo (Banda Oriental)
Defunci??	8 de maig de 1887 Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic	Partit Colorado
Professi??	Militar
Parella	Amalia Ord????ez

Lorenzo Crist??bal Manuel Batlle y Grau (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 10 d'agost de 1810 - ??dem, 8 de maig de 1887), va ser un militar i pol??tic uruguai??, President de la Rep??blica entre els anys 1868 i 1872.

Era fill del comerciant catal?? Josep Batlle i Carre??, empresari i de fortuna al Montevideo colonial, originari de Sitges (Garraf). Emigrat pol??tic a Rio de Janeiro quan el retir dels espanyols de Montevideo, les seves propietats van ser confiscades pel govern de Jos?? Gervasio Artigas, i nom??s li van ser tornades ???encara que parcialment??? quan els portuguesos van conquerir la Prov??ncia Oriental el 1817.

Sense poder recuperar la seva antiga esplendor, els Batlle van sortir de Montevideo el 1820 amb rumb a Barcelona per establir-se all??. Poc despr??s, Lorenzo Batlle va passar a la ciutat francesa de Sor??ze, per completar els seus estudis, els que acabaria a Madrid. El 1823 va ser testimoni directe de l'execuci?? del militar espanyol liberal Rafael de Riego, fet que, segons s'assegura, el va marcar profundament. Tornar?? nom??s el 1831 a Montevideo, on es far?? c??rrec de l'her??ncia delmada familiar, el mol?? de la zona de l'Aguada, on naix??s el mateix.

Taula de continguts

1 La seva tasca com a ministre i com a soldat
2 La seva tasca com a president
3 ??ltims anys
4 Enlla??os externs

[edita] La seva tasca com a ministre i com a soldat

Ingressat a l'ex??rcit el 1833, durant la Guerra Gran va servir a les ordres del Govern "de la Defensa". El 1845, al costat de la Legi?? Italiana que comandava Giuseppe Garibaldi, es va distingir a la presa de Colonia a les forces de Manuel Oribe i el govern "del Cerrito". Va ser despr??s Ministre de Guerra i Marina el 1847, ascendint a Coronel el 1851.

Despr??s de la Guerra Gran i per un breu per??ode, Lorenzo Batlle va ser partidari de la pol??tica de fusi??, per?? gaireb?? de seguida va retornar al Partit Colorado, sent part -com a Ministre de Guerra i Marina- de l'equip de govern del Triumvirat colpista de 1853 que va enderrocar el govern constitucional de Juan Francisco Gir??.

Poc despr??s, el sector del Partit Colorado m??s rabiosament antifusionista, "Partit autodenominat Conservador" ho va explicar entre les seves files, igual com a C??sar D??az i Juan Carlos G??mez. En produir-se el primer dels motins que aquest grup el 1855 contra l'??nic membre supervivent del Triumvirat, Venancio Flores, a qui retreien la seva actitud conciliadora, Lorenzo Batlle va ser tamb?? Ministre de Guerra del breu govern de Luis Mar??a Lamas a Montevideo.

El govern "fusionista" de Gabriel Antonio Pereira el va convidar a formar part del seu equip com forma de conciliar a les dues faccions, i com a tal va ser Ministre d'Hisenda entre mar?? de 1856 i novembre de 1857, renunciant poc abans d'una nova insurrecci?? conservadora contra aquella administraci??, la qual tanmateix no va recolzar decididament. Per aix??, no es va veure implicat en la dura repressi?? que aquest moviment va tenir, i que desembocaria en la matan??a de Quinteros, el febrer de 1858

Va estar despr??s allunyat de l'activitat pol??tica fins a 1865, en qu??, derrotada la pol??tica fusionista per l'aixecament del Partit Colorado dirigit per Venancio Flores, amb suport de l'Imperi del Brasil, Lorenzo Batlle passa a ser novament Ministre de Guerra i Marina d'aquell govern de facto, fins i tot 1868.

[edita] La seva tasca com a president

Va ser elegit com a 7?? President constitucional de la Rep??blica l'1 de mar?? de 1868, despr??s dels confusos i sagnants esdeveniments de la setmana anterior, que van culminar en els assassinats, mai del tot no aclarits, de Venancio Flores i Bernardo Prudencio Berro, els dos expresidents. La seva administraci?? va ser decididament del Partit Colorado, amb exclusi?? total de tot c??rrec pol??tic d'elements de l'oposici?? del Partit Nacional.

Per aquesta ra??, i per ser el seu nom un dels emblemes de la pol??tica m??s agressiva i tancada a tot di??leg del Partit Colorado, Lorenzo Batlle va haver d'enfrontar un seri??s moviment insureccional en seu contra, preparat des de l'Argentina per elements del Partit Nacional dirigits pel llegendari i respectat cabdill Timoteo Aparicio: la "Revoluci?? de les llances", que es va desencadenar el 1870 i que per poc el derrota i expulsa del poder.

El conflicte, que s'estendria fins i tot 1872, va ser una de les guerres mes prolongades i sagnantes del segle XIX uruguai??. Interpretat durant molts anys nom??s a la llum de les divises en pugna pel poder, les modernes tend??ncies en hist??ria nacional han trobat tamb?? en la "Revoluci?? de les Llances" (Revoluci??n de las Lanzas) un enfrontament entre dos universos diferents que coexistien al mateix pa??s: l'urb??, portuari, europe??tzat i comercial, representat per Montevideo i el Partit Colorado, i el rural, mediterrani, autosuficient i ramader, representat per la campanya (fins i tot no controlada per un estat en via de consolidaci??), i el Partit Nacional.

L'1 de mar?? de 1872, sense haver pogut controlar la situaci??, Lorenzo Batlle va lliurar el poder al President del Senat, Tom??s Gomensoro, qui finalment arribaria a un acord amb els insurrectes a trav??s del pacte conegut com a Pau d'abril (Paz de Abril) (6 d'abril de 1872).

Durant el seu govern tamb?? va tenir lloc una crisi financera lligada a la desaparici?? de les condicions favorables creades per la Guerra del Paraguai, durant la qual Montevideo va ser punt d'abastament de les tropes de la Triple Alian??a que marxaven cap al front. L'aflu??ncia de capitals que es van invertir en diverses activitats, les m??s d'elles especulatives, acabaria cap a 1868, i el feble sistema bancari uruguai??, sobre el qual l'Estat no tenia gaireb?? control a causa del seu virtual acorralament financer, va col??lapsar el juliol d'aquell any.

L'aparici?? de dos sectors d'opini?? dividits davant la pol??tica de rescat monetari del govern, "oristes" (partidaris de mantenir un encaix met??l??lic ajustat del paper moneda) i "cursistes" (partidaris d'una major emissi?? de paper), tamb?? va ser fenomen notable d'aquella crisi, encara que cert corrent hist??ric ha sobre dimensionat potser la import??ncia que aquests van tenir fora de l'estricte marc urb?? i del m??n dels negocis.

Com en diverses ocasions anteriors i posteriors, la prosperitat del feble capitalisme uruguai?? estava lligada, igual que seu caiguda, a vaivens externs que no responien gaireb?? directament a l'increment o consolidaci?? de la seva producci??, ja bona part d'ella enquadrada dins del marc d'un sistema agro capitalista. Les crisis posteriors de 1890 i 1913 s??n un exemple d'aix??.

[edita] ??ltims anys

Lorenzo Batlle no ocuparia c??rrecs posteriors de relleu despr??s de la seva presid??ncia, llevat de quan el 1877, durant el govern de Lorenzo Latorre, va ser convocat a integrar una comissi?? que hauria de preparar el retorn a la normalitat institucional amb les eleccions parlament??ries de l'any seg??ent.

Nomenat Brigadier General pel govern de M??ximo Santos el 1882, es va exiliar despr??s a Buenos Aires, on va col??laborar en el moviment armat contra aquest el 1886, i que integraria tamb?? un dels seus dos fills, Jos?? Batlle y Ord????ez. Despr??s de l'allunyament de Santos del poder, va retornar a Montevideo, morint poc despr??s.

Lorenzo Batlle va ser el primer de quatre presidents uruguaians vinculats a una fam??lia emblem??tica dins del Partit Colorado. El seu fill Jos?? Batlle y Ord????ez, destacat periodista i pol??tic, seria president en dues ocasions el segle XX: el 1903 i el 1911. El nebot de l'anterior, Luis Batlle Berres, ocuparia la presid??ncia el 1947. I el fill d'aquest ??ltim, Jorge Batlle Ib????ez, ho faria en acabar el segle, el 2000.

Lorenzo Batlle s'havia casat amb Amalia Ord????ez el 1855, amb la que va tenir dos fills: Jos?? Batlle y Ord????ez, ja esmentat, i Luis Batlle y Ord????ez, pare del seu hom??nim Luis Batlle Berres.