Jorge Batlle Ib????ez
De Viquip??dia
| Jorge Batlle Ib????ez | |
 |
|
| 38?? President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 1 de mar?? de 2000 ??? 1 de mar?? de 2005 | |
| Precedit per | Julio Mar??a Sanguinetti Coirolo |
| Succe??t per | Tabar?? V??zquez Rosas |
| Naixement | 25 d'octubre de 1927 Montevideo (Uruguai) |
| Partit pol??tic | Partit Colorado |
| Professi?? | Advocat |
| Parella | Mercedes Menafra |
Jorge Batlle Ib????ez (nascut el 25 d'octubre de 1927) ??s un advocat, periodista i pol??tic uruguai??. President de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai des de l'1 de mar?? de 2000 fins a l'1 de mar?? de 2005. ??s membre de l'ala liberal del Partit Colorado.
Fill i nebot n??t de presidents carism??tics i rellevants a la hist??ria uruguaiana (Luis Batlle Berres i Jos?? Batlle y Ord????ez, respectivament), i besn??t del president Lorenzo Batlle y Grau, va ser diputat entre 1959 i 1967.
Taula de continguts |
[edita] Carrera pol??tica fins a 1972
A la mort del seu pare, ocorreguda el 1964, va assumir el poder del sector que aquest havia fundat al Partit Colorado, la Llista 15, despr??s d'eleccions internes de l'esmentat grup realitzades el 1965. Un any m??s tard va ser per primera vegada candidat presidencial, acompanyat en la f??rmula presidencial per Julio Lacarte Mur??, sent derrotat per esc??s marge pel seu company de partit ??scar Diego Gestido.
L'abril de 1968, la seva imatge es va veure afectada seriosament per un esc??ndol financer denominat l'infid??ncia, segons la qual hauria aprofitat personalment informaci?? privilegiada sobre una imminent devaluaci?? de la moneda per part del govern. Aquestes acusacions mai no van poder, tanmateix, ser demostrades.
El 1971 va tornar a ser candidat presidencial pel seu partit, en f??rmula completada per Ren??n Rodr??guez, amb molt menys ??xit que en l'anterior oportunitat.
[edita] Durant la dictadura
A finals de 1972 -abans del comen??ament de la dictadura militar- va ser recl??s en una caserna per ofenses a les Forces Armades, quan oficials de l'Ex??rcit, van iniciar la campanya contra els "delictes econ??mics" i van voler investigar "la presumpta infid??ncia".
Durant la dictadura militar, Jorge Batlle, com altres dirigents pol??tics, va ser proscrit i en m??s d'una oportunitat va detingut. Entre 1976 i 1983 va integrar al costat de Am??lcar Vasconcellos i Raumar Jude el triumvirat que va dirigir clandestinament en Partido Colorado.
[edita] Restauraci?? democr??tica
El 1984, en les primeres eleccions despr??s de la dictadura, no va ser candidat presidencial. El seu sector va triomfar en els comicis amb la candidatura de Julio Mar??a Sanguinetti. Va ser electe senador, encap??alant la Llista 15 al Senat, ocupant la banca entre 1985 i 1989.
El 1988 ??s convidat a Espanya per la Generalitat de Catalunya i discrepa sobre l'economia en la Cambra de comer??. Al seu torn tamb?? va mantenir aquest any una intensa activitat en l'Institut de Cooperaci?? Iberoamericana a Madrid.
El 1989, quan ocupava una banca en el senat, contreu matrimoni amb Mercedes Menafra, sent aquesta la segona esposa de l'exmandatari despr??s d'un previ divorci. Amb la seva anterior esposa va tenir dos fills, Ra??l Lorenzo i Beatriz Batlle. Tamb?? t?? tres n??ts, Nicol??s, Lorenzo i Ger??nimo.
[edita] Les eleccions de 1989
Per a les eleccions de 1989, el president Sanguinetti va resoldre recolzar la candidatura presidencial del seu vicepresident Enrique Tarigo, desconeixent les aspiracions pol??tiques de Batlle. Aquest va declarar per llavors en una entrevista, en frase recordada, que se sentia com si li haguessin arrencat un bra??. Tanmateix, es van realitzar eleccions internes dins de la Llista 15, i en elles, la precandidatura de Batlle va triomfar sobre la de Tarigo, tor??ant aix?? la voluntat presidencial.
En aquelles eleccions nacionals, per a les que va conc??rrer en f??rmula presidencial compartida amb Jorge Sanguinetti, cos?? del president, Batlle es va manifestar contrari a una reforma constitucional que es proposava, favorable al sector dels jubilats. Aquesta posici??, segons molts observadors, va ser fatal per a la seva candidatura presidencial, a un pa??s on els passius representen una alta quota de l'electorat. Les eleccions van ser guanyades pel Partit Nacional.
El 1990, la Llista 15 es va dividir. Les ferides produ??des per la disputa interna preelectoral durant les eleccions de 1989 van portar a la separaci?? de Sanguinetti, que va fundar el F??rum Batllista. Batlle va romandre com conductor de la Llista 15.
[edita] Les eleccions de 1994 i 1999
El 1994 va ser per quarta vegada candidat presidencial, amb Federico Bouza com a company de f??rmula. La seva votaci?? va ser molt baixa, per?? en l'acumulaci?? interna dins del Partit Colorado va resultar decisiva per a la vict??ria de Sanguinetti. Va tornar a ser electe senador, ocupant el c??rrec entre 1995 i 1999.
En les eleccions internes del Partit Colorado realitzades l'abril de 1999, va derrotar el precandidat del F??rum Batllista, Luis Hierro L??pez i es va convertir en el candidat presidencial del seu partit. L'octubre d'aquest any, acompanyat en la f??rmula presidencial per Hierro L??pez, va sortir segon i va passar a la segona volta al costat del candidat del Front Ampli, Tabar?? V??zquez. Una alian??a amb el Partit Nacional li va permetre convertir-se en president electe el novembre.
[edita] La seva presid??ncia
Va assumir el poder amb altes expectatives dels sectors empresarials i en l'espectre liberal de l'estructura pol??tica. La seva presid??ncia va estar marcada per un contrast de fracassos i ??xits.
En els primers mesos va pretendre una soluci?? definitiva al problema dels desapareguts en la dictadura militar amb la creaci?? de la Comissi?? per a la Pau. Aquesta, integrada amb advocats representants dels tres partits pol??tics majoritaris, esgl??sia i personalitats socials, va elaborar un informe sobre el dest?? final de 30 casos i trobats les restes de dos d'ells, van ser lliurats als seus familiars a l'Argentina.
Va proposar una s??rie de canvis i reformes de l'Estat que van naufragar davant de l'oposici?? dels gremis d'ens p??blics. Tamb?? van ser resistides algunes de les seves mesures per membres de seu propi partit.
Si b?? va haver d'afrontar una profunda crisi financera l'any 2002, que va portar la desocupaci?? a xifres r??cord, aix?? com un brot inesperat de febre aftosa, el seu govern va ser art??fex d'un posterior creixement r??cord en l'economia, on la desocupaci?? va poder ser redu??da en un 6% i el salari real mitjana va cr??ixer un 5.21% [1].
El 2002 sense dubtes va ser el pitjor any de Batlle en el govern i potser en la seva hist??ria, sent president, va declarar en una entrevista que suposava que se li realitzava a micr??fon tancat per a la cadena nord-americana Bloomberg, que els argentins eren un "grup de lladres del primer fins a l'??ltim"[2]. El president, a m??s, va usar qualificatius com "no compari a Uruguai amb l'Argentina, som dos pa??sos distints", "millor compari'm amb Xile, Brasil o Estats Units per?? no amb l'Argentina". I despr??s, va tornar a insistir, encara m??s enfurit: "si vost?? ??s argent?? ??s el seu problema", "nosaltres no tenim gens que veure amb l'Argentina i els problemes de l'Argentina els ha de resoldre ella". ??s possible que la crisi econ??mica del pa??s ve?? fes que Batlle es prengu??s una actitud d'indifer??ncia i empipament amb els argentins i el seu "alt nivell de corrupci??". Aix?? va derivar en una tibantora de les relacions entre Montevideo i Buenos Aires. Despr??s, es va disculpar not??riament emocionat en un acte oficial a la Casa Rosada en confer??ncia de premsa conjunta amb el llavors president inter?? de l'Argentina, Eduardo Duhalde[3]. Tamb?? l'abril d'aquell any el president cub?? Fidel Castro es va referir a Batlle com "passat i abjecte de Judas", el que va concloure amb el trenqui de relacions de l'Uruguai i Cuba des del 23 d'abril de 2002 fins a l'1 de mar?? de 2005 quan Tabar?? V??zquez assumeix la presid??ncia.
El seu ??ltim any de govern, davant de l'aven?? de l'esquerra en les enquestes i la tibantora dins del seu propi partit, va marcar una abs??ncia de mesures significatives, destacant-se algunes excepcions en l'??rea econ??mica (Tractat d'Inversions amb els Estats Units, Unificaci?? de pol??tiques monet??ries al Banc Central, autoritzaci?? d'instal??laci?? de plantes europees de cel??lulosa).
[edita] Eleccions de 2004
En les eleccions de 2004, mentre el Front Ampli obtenia la vict??ria electoral va ser electe senador per al per??ode seg??ent. Tanmateix, arribat el moment d'assumir la banca, va renunciar a la mateixa, que va ser assumida per qui fos el seu ??ltim ministre d'Economia, Isaac Alfie.
[edita] Actualitat
Des de l'any 2004 es mant?? com el l??der de la Llista 15, sumida al costat de la resta del Partit Colorado en una greu crisi pel seu baix rendiment electoral en els ??ltims comicis, la que ha portat a aquest partit a un proc??s d'actualitzaci?? ideol??gica.
[edita] Refer??ncies i enlla??os externs
- Presid??ncia de l'Uruguai (castell??)
| Precedit per: Julio Mar??a Sanguinetti |
President de l'Uruguai 2000???2005 |
Succe??t per: Tabar?? V??zquez |
