Luis Batlle Berres

De Viquip??dia

30?? President de l'Uruguai
Luis Batlle Berres
Al c??rrec
2 d'agost de 1947 ??? 1 de mar?? de 1951
Precedit per	Tom??s Berreta
Succe??t per	Andr??s Mart??nez Trueba
President de l'Uruguai
Al c??rrec
1 de mar?? de 1955 ??? 1 de mar?? de 1956
Precedit per	Andr??s Mart??nez Trueba
Succe??t per	Alberto Ferm??n Zubir??a
Naixement	26 de novembre de 1897 Montevideo (Uruguai)
Defunci??	15 de juliol de 1964 Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic	Partit Colorado
Professi??	Periodista
Parella	Matilde Ib????ez

Luis Batlle Berres (Montevideo, 26 de novembre de 1897 - ??bidem, 15 de juliol de 1964) fou un pol??tic i periodista uruguai??. Vicepresident en exercici del Poder Executiu entre el 2 d'agost de 1947 i l'1 de mar?? de 1951. Se'l considera el fundador del corrent pol??tic conegut com a "Neobatllisme"^[1].

Rebesn??t d'immigrants catalans ori??nds de Sitges, i fill de Luis Batlle y Ord????ez amb la seva primera esposa d'ascend??ncia irlandesa, Petrona Berres, va quedar orfe el 1908, pel que es va criar a la llar del seu oncle Jos?? Batlle y Ord????ez, m??s precisament, en la cinquena de Piedras Blancas. Va cursar estudis secundaris al Liceu Elbio Fern??ndez, ingressant posteriorment a la Facultat de Dret de la Universitat de la Rep??blica. Diputat pel Partit Colorado des de 1923, va ser opositor al cop de Gabriel Terra pel que va ser desterrat a Buenos Aires amb la seva fam??lia.

Va mantenir una forta rivalitat amb els seus cosins C??sar Batlle Pacheco i Lorenzo Batlle Pacheco, la qual cosa va dividir al batllisme en dos corrents, la de la llista 15, que Luis Batlle va conduir, i la de la llista 14, el front de la qual es trobaven els dos germans esmentats.

Periodista al diari El D??a primer, despr??s va crear Acci??n i va adquirir la r??dio Ariel de Montevideo, des d'on va desenvolupar una intensa influ??ncia en la vida pol??tica del seu partit i del pa??s. Va assumir la Presid??ncia de la Rep??blica a la mort de Tom??s Berreta el 2 d'agost de 1947, desenvolupant una pol??tica d'Estat i proteccionista, que en diversos aspectes va continuar la pol??tica de substituci?? d'importacions creada en els anys 1930.

La seva personalitat carism??tica i la seva profunda empremta en la vida pol??tica del seu temps es van recolzar, entre altres raons, en el maneig d'una estructura de clubs pol??tics fangars que van recollir el vot de bona part de les classes mitjana i obrera, a impuls de cabdills locals que moltes vegades van bescanviar aquells sufragis per llocs en l'administraci?? p??blica o per promeses dels mateixos, la qual cosa va ser de profundes i duradores conseq????ncies en la vida pol??tica de l'Uruguai.

Si b?? el seu lideratge dintre del Partit Colorado va ser ampli, no va ser total, no solament per l'oposici?? del nucli conservador de la "14" sin?? tamb?? per la intensiva fragmentaci?? en multitud de llistes que va ser moneda corrent en la seva col??lectivitat des de llavors. Titllat com "el manaire" per la propaganda adversa de la seva pr??pia col??lectivitat, va aconseguir tanmateix imposar al qu??mic farmac??utic Andr??s Mart??nez Trueba com a candidat vermell per a les eleccions de novembre de 1950, en les que aquest va obtenir la vict??ria.

En assumir aquest, el 1951, va arribar a un acord amb els sectors majoritari del Partit Nacional, orientat per Luis Alberto de Herrera, i amb la "14" en el sentit de la reimplantaci?? del poder executiu col??legiat, amb l'esperan??a de detenir el predomini de Luis Batlle en la pol??tica nacional.

Plebiscitada la reforma corresponent a finals de 1951 i posada en vig??ncia el 1952, la nova constituci?? va implantar el col??legiat integral com a substituci?? de la Presid??ncia de la Rep??blica, aix?? com la colegialitzaci?? de les administracions departamentals i dels ens aut??noms.

En les eleccions de 1954 la llista 15 de Luis Batlle es va al??ar amb el triomf electoral sobre els seus adversaris d'una manera contundent, encara que de nou en el poder, l'admirat (i discutit) dirigent no va abolir la colegialitzaci?? de l'estat uruguai??.

El 1958, impotent per fer front a la crisi econ??mica que es comenc??s a desencadenar des de 1955 despr??s de la caiguda dels preus dels articles exportables de l'economia monocultora uruguaiana, la 15 va perdre les eleccions d'aquell any, guanyades pel Partit Nacional, que aix?? va tornar al govern despr??s de 93 anys de no haver-lo exercit.

Senador en l'??ltim tram de la seva vida i actuaci?? pol??tica, va morir el 1964, deixant el Partit Vermell sense un lideratge clar i profundament dividit. El seu fill Jorge Batlle Ib????ez, malgrat presentar-se com el seu continuador i haver-se imposat als seus coreligionaris en 1966 com candidat del partit a les eleccions d'aquell any, no va obtenir l'??xit que desitjava, sent elegit en aquella ocasi?? el general ??scar Diego Gestido.

Va tenir tres fills amb la seva esposa, Matilde Ib????ez (1907-2002). Ells van ser l'expresident Jorge Batlle, Luis C??sar Batlle i Matilde Linda Batlle, nascuda a l'Argentina.