Bernardo Prudencio Berro
De Viquip??dia
| Bernardo Prudencio Berro | |
 |
|
| President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 15 de febrer de 1852 ??? 1 de mar?? de 1852 | |
| Precedit per | Joaqu??n Su??rez |
| Succe??t per | Juan Francisco Gir?? |
| 7?? President de l'Uruguai | |
| Al c??rrec | |
| 1 de mar?? de 1860 ??? 1 de mar?? de 1864 | |
| Precedit per | Gabriel Antonio Pereira |
| Succe??t per | Atanasio Cruz Aguirre |
| Naixement | 28 d'abril de 1804 Montevideo (Banda Oriental) |
| Defunci?? | 19 de febrer de 1868 Montevideo (Uruguai) |
| Partit pol??tic | Partit Nacional |
| Professi?? | Escriptor |
Bernardo Prudencio Berro y Larra??aga (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 28 d'abril de 1803 - ??dem, 19 de febrer de 1868), va ser un pol??tic i escriptor uruguai??, membre del Partit Nacional, i President de la Rep??blica entre 1860 i 1864.
Taula de continguts |
[edita] Vida i activitat pol??tica
Vinculat pel seu origen a una fam??lia de comerciants espanyols de primerenca actuaci?? pol??tica (el seu pare, Pedro Francisco de Berro, va ser integrant de l'Assemblea Constituent de 1828 a 1830), Bernardo Berro va ser ministre de Govern (1845-1851) de Manuel Oribe durant el Govern "del Cerrito", membre del seu Tribunal Suprem i una de les figures m??s destacades d'aquella administraci??.
Durant l'administraci?? de Juan Francisco Gir??, de qui va ser el seu estret col??laborador, va ser Ministre de Govern novament i tamb?? de Relacions Exteriors, i objecte principal dels atacs de l'oposici?? que acabaria enderrocant aquell govern, el setembre de 1853.
Des d'abans, almenys des de 1847, s'havia manifestat partidari de la qual cosa la hist??ria uruguaiana coneix amb el nom de "Pol??tica de Fusi??", denominaci?? que competeix al projecte olig??rquic d'abolici?? de les divises i la vig??ncia integral de la Constituci?? de 1830, com a forma de despla??ar als cabdills del poder pol??tic i la direcci?? dels assumptes d'Estat, fet notori durant l'anomenada Guerra Gran, per llavors en curs.
Va ser electe com a 6?? President constitucional de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai l'1 de mar?? de 1860, exercint ??ntegrament els seus quatre anys de mandat, durant els quals va haver d'enfrontar novament l'oposici?? a aquells principis pol??tics. Una de les seves primeres mesures va ser, precisament, la prohibici?? de l'??s p??blic de les divises i la penalitzaci?? severa dels infractors.
Influ??t pel model democr??tic conservador nord-americ??, el que va esmentar a diversos articles de car??cter pol??tic, Bernardo Berro va ser un dels primers presidents de l'Uruguai que va intentar aconseguir l'afabilitat administrativa de l'Estat uruguai??, per al qual va dictar una s??rie de mesures que van trobar oposici?? fins i tot en els elements m??s afins a ell dins del seu govern.
D'origen acomodat i de costums i h??bits patricis, Bernardo Berro tanmateix era individu d'una vistosa senzillesa. Habitava generalment seu cinquena al partit (avui barri de Montevideo) de Manga, a uns 15 quil??metres del centre de Montevideo, i treballava ell mateix la terra, la qual cosa provocava la sorpresa i el repudi d'una elit arist??crata que no concebia semblants actituds en un individu del seu c??rrec i de la seva classe.
Va haver d'enfrontar, des de 1863, la insurrecci?? "antifusionista", i despr??s la del Partit Colorado de Venancio Flores, la qual, al final del seu mandat, l'1 de mar?? de 1864, no havia pogut sufocar, entre altres coses, per la defecci?? d'alguns dels seus col??laboradors m??s immediats, com Andr??s Lamas, que es va passar obertament del costat del rebel. Les desavinences amb els seus generals tamb?? van ser causa addicional de la inacci?? militar del seu govern.
Retirat a la vida privada, no va ser molestat per Flores ni els seus partidaris. Tanmateix, en abandonar aquest el poder, el 15 de febrer de 1868, Berro va intentar una sublevaci?? militar amb elements del seu partit original, el Partit Nacional (o Partit Blanc), al qual acabava tornant despr??s d'anys d'oposici?? personal a les divises.
Aquesta sublevaci??, mal organitzada i m??s mal dirigida, va tenir lloc en un dels dies m??s vistosos de la hist??ria de l'Uruguai, el 19 de febrer de 1868. Aquell dia, al mig d'una epid??mia de c??lera que assolava la ciutat i que l'havia deixat virtualment deserta, els seguidors de Berro van intentar apropiar-se de la ciutat de Montevideo atacant l'Ajuntament (llavors seu del Poder Legislatiu) i altres punts importants de la mateixa.
A pocs carrers m??s all??, Flores era emboscat i assassinat a punyalades i trets per un grup de desconeguts. Berro, abandonat pels seus seguidors, va errar per la ciutat fins que va ser capturat i portat a l'Ajuntament, on seria assassinat en ser acusat de la mort de Venancio Flores, sent llan??at despr??s el seu cos a una fossa comuna, despr??s de ser exhibit a diverses cantonades de la ciutat per un carro dels usats per al transport d'excrements de Montevideo, gaireb?? sense clavegueres.
??s important destacar que sobre aquest dia en qu?? dos expresidents van ser assassinats, s'ha escrit molt. Es coneixen almenys unes sis versions dels fets, la qual cosa ha enfosquit la comprensi?? dels mateixos, ja potser definitivament allunyada dels nostres dies. El salvatgisme i l'acarnissament que van caracteritzar les lluites civils de l'Uruguai del segle XIX queda exemplificat en tots els testimonis coneguts, els quals tamb?? coincideixen a afirmar que la revenja per la mort de Flores derivaria en un bany de sang desencadenat en massacrar els membres del Partit Colorado als blancs a Montevideo i en altres punts del pa??s.
[edita] ??poca i obra del seu govern
Durant el seu govern es va produir una gran recuperaci?? econ??mica del pa??s, fet que s'explica fonamentalment per tres factors: el creixement del comer?? i dels comerciants com a grup soci-econ??mic dominant a la ciutat; la revoluci?? de la llana i el refor??ament econ??mic i pol??tic dels treballadors; i l'ingr??s de capital estranger, fonamentalment brit??nic[1].
L'augment del comer?? exterior, tant d'importacions com d'exportacions es va produir per una s??rie de causes. En primer lloc, el creixement de la poblaci?? nacional, va produir un augment de la demanda i per tant va ampliar la importaci??. En segon lloc, per la incorporaci?? de la llana com a producte exportable del pa??s. En tercer terme, s'ha d'assenyalar l'enorme incid??ncia que va tenir la guerra del Paraguai (vegeu Guerra de la Triple Alian??a) en la multiplicaci?? de les activitats comercials i financeres. Tot aix??, sumat a l'establiment al pa??s de pau interna que va conduir a la prosperitat i al creixement econ??mic.
La revoluci?? de la llana (nom que atorga la hist??ria uruguaiana a la introducci?? del capitalisme agrari des de 1850), que va significar la primera modificaci?? de la producci?? de l'Uruguai des dels temps de la col??nia, va ser una forma de modernitzaci??, ja que va permetre al pa??s ingressar a millors nivells d'exportaci?? econ??mica.
L'ov?? va impulsar la tecnificaci?? de l'agro (banys, bretes, a qu?? s??n posats filats) i va demandar m?? d'obra especialitzada. La bona qualitat de la llana va ampliar els mercats exteriors del pa??s. Va accentuar la seva depend??ncia per?? va diversificar els productes exportables i els mercats de consum, distribuint aquesta depend??ncia entre diversos centres econ??mics mundials.
La primera causa de l'expansi?? de la llana va ser la forta demanda europea, a partir sobretot del canvi de fibra que les ind??stries t??xtils angleses havien comen??at des de feia uns anys. Els pa??sos europeus no podien cobrir tota la demanda de la ind??stria t??xtil pel que rec??rrer als llocs on es produ??a llana de bona qualitat i barata va ser una prioritat per als industrials europeus.
Durant la d??cada de 1860 un altre fet que va afavorir a l'Uruguai va ser la Guerra de Secessi?? dels Estats Units, que va anul??lar la tramesa de cot?? nord-americ?? a Europa. Desprove??da d'una de les dues fibres t??xtils que alimentaven a la seva ind??stria, Europa va haver de bolcar-se necess??riament a la compra de llana en quantitat molt major que fins a aquell moment.
En tercer lloc, una causa interna va portar els obrers criolls a apropar-se a la llana i va ser que l'abund??ncia del bestiar bov?? havia portat que d'ell nom??s es valor??s el cuir. La crisi vacuna d'una banda i el fet que l'ov?? complement??s, sense substituir-lo, al bov??, tant en el consum de les pastures com en les eventualitats comercials, va fer que la seva explotaci?? fos general en tota la Rep??blica.
Les conseq????ncies del proc??s de diversificaci??, des d'un punt de vista social van ser: la repoblaci?? del camp i de la terra, ja que per a la cura de l'ovella es necessita molta m??s m?? d'obra que per al bov??. A m??s, es va ubicar la poblaci?? rural, ja que el pastor havia de romandre en un lloc fix. D'aquesta manera es va restar gent disposada a acompanyar les incessants revolucions; enfortint una classe mitjana rural i facilitant l'ascens social.
Des del punt de vista econ??mic, l'ov?? va significar el trenqui de "l'edat del cuir", el qual va representar la diversificaci?? dels productes exportables uruguaians. Al tasajo i als cuirs, calia sumar la llana. El que al seu torn va produir la diversificaci?? dels mercats compradors. En aquesta diversificaci?? i menor depend??ncia relativa dels centres industrials europeus, van estar els motius d'aquell per??ode de prosperitat.
